1990-1991 / 2014-2015 24 ANYS FENT ESCOLA
I torne a repetir: sóc alcoià,
tinc senyera on blau no hi ha,
dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.
(Ovidi Montllor, Cançó del cansat)

dijous, 14 de maig de 2015

Dia del Llibre 2015 - Homenatge a l'Ovidi

El proppassat 24 d'abril, l'endemà just del Dia de Sant Jordi (dic jo que potser algun any la coincidència serà plena), vam celebrar a l'Institut el tradicional Dia del Llibre, que enguany hem dedicat a l'Ovidi Montllor en els vint anys de la seua mort. Dues tradicions, doncs, la del Dia del Llibre amb 23 celebracions diverses i ininterrompudes i les activitats entorn les cançons, els poemes i l'exemple cívic de l'Ovidi. Perquè si la memòria no em falla, amb la d'enguany són ja tres les commemoracions que hem dedicat a aquesta figura singular de la nostra cultura: en el 2000, en el 2005 i en el 2015.
D'uns anys ençà (diuen que la veterania és un grau) el Dia del Llibre a l'Institut és una cosa molt especial. Ja queden lluny els temps en què el professorat aquell dia havia de vigilar especialment les portes del recinte perquè no se n'isqueren la meitat dels alumnes aprofitant la confusió. Crec que no exagere si dic que avui tot l'alumnat o la immensa majoria de l'alumnat aprecia i gaudeix amb les activitats que es desenvolupen a la Sala d'Actes. Si més no, l'ambient que s'hi respira és d'una normalitat i respecte que a mi personalment, i estic segur que també als meus companys i companyes, m'anima a perseverar en aquesta festa del llibre, la paraula i la creativitat dels nostres alumnes.
I aquest fou el guió d'actes que van tenir lloc entre les 11.30 i les 14.00 del 24 d'abril, presentats pels alumnes de 2n de batxillerat B Victòria Garcia Ballester i Pau Garcia Bolufer, que van complir el seu paper impecablement:


1. Presentació.
2. Projecció de la cançó d'Ovidi «Homenatge a Teresa».
3. Final del Concurs de Lectura en Veu Alta: 8 cançons d'Ovidi llegides per
Pau Alcón, Maria Franco, Polina Pavlova i Raül Cano (primer dicle d'ESO),
Maria Figueres i Beatriz Ferré (segon cicle d'ESO) i Pau Díaz Solano i Joan Gómez Micó (Batxillerat).
4. Lliurament 23 Premis Literaris Francesc Ferrer i Guàrdia i VIè Concurs de Lectura en Veu Alta-Ovidi Montllor. Premis Literaris i d'Ortografia en castellà.
5. "Un món de poemes": recital de poesia plurilingüe del poema de Jaume Pont "Illa escrita" coordinat per Manel Rodríguez i amb la col·laboració musical de Carles Marquina. Rapsodes:
CATALÀ: Guillem Sanz, Mar Villora, Pau Díaz i Marina Bolea.
URDU: Tasmia Kiran
RUS: Veranika Chyrvonaya
ANGLÈS: Lucía Torres
ITALIÀ:Tatiana Espósito
ALEMANY: Alba Medina
CASTELLÀ: Amparo Revueltas
MANDARÍ: Angel Weng
ÈUSCAR: Manel Rodríguez
FRANCÈS: Álvaro Sáenz
6. Representació Teatral de «Tres», adaptació del conte homònim de Manuel Baixauli, realitzada per alumnes de 3r d'ESO B/C dirigits per Rosa Escrivà.
7. Representació de la cançó d'Ovidi «Sí senyor» per alumnes de 2n A dirigits per Empar Baldrés.
8. Cantada de cançons d'Ovidi: alumnes de 1r ESO B ("Homenatge a Teresa" i "La fera ferotge"), Poetes Anònims (Enric Pérez Parets, Francesc Cantarero i Xavi Hernàndez: "Tot esperant Ulisses"), i Pau Díaz amb Tonyo Torres ("Perquè vull").

I ara el llistat dels guardonats amb els XXIII Premis Literaris:
  
Primer Cicle d'ESO
NARRATIVA:
1r Premi El joc de les deesses, Raül Cano (2n ESO A);
2n Premi ex-aequo El record de Tango, Daniela Soler (1r ESO B), i Boira, Guzmán Muñoz (1r ESO B)

Segon Cicle d'ESO
NARRATIVA:
1r Premi Bru, Isabel Valera (3r ESO C)

Batxillerat
NARRATIVA:
1r Premi La vida des de dins, Pau Díaz (1r Bat A)
2n Premi Cinquanta no és un nombre prim, Marta Meneu (1r Bat A)
POESIA:
1r Premi El fill de la llum i altres poemes, Ana Iranzo (2n Bat B)
ASSAIG:
1r Premi Testamento di un buffone, Pablo Herrero (2n Bat B)

Enhorabona a organitzadors, públic i participants per aquest nou èxit. En un proper post en penjarem el tesimoniatge fotogràfic. Fins l'any que ve. 

dimarts, 10 de març de 2015

Ovidianes

Qui és que obliga el llaurador, ai mare!,
a deixar sa mare terra, ai mare?
Per ell mil malediccions.

(Cançó del llaurador, 1968)

· · ·

–Vull parlar amb l'alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

(La fera ferotge, 1968)

· · ·

Qui són, doncs, els qui cobren
tot el que és d'ell?
Ni això no sap.
I ho paga ell.

(Ell, 1971)

· · ·

O juguem tots
o estripem
la baralla.

(Gola seca, 1969)

· · ·

Passa això i més,
i més i més.
I encara passa poc
i massa poc.
No es pot seguir igual
des de neixes fins que mors.

(El diluvi, 1972)

· · ·

Vam viure amb gent preciosa perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom perquè vull!
Perquè tot és de tots!
I acabe la cançó perquè vull!
Tot comença en un mateix.

(Perquè vull, 1972)

· · ·

De dimonis és ple el món
que gasten amb tothom
el parlamentarisme.
No es treu res enraonant
ni tampoc esperant.
Mai res no et donaran. En saben!
Arma't amb un bon garrot,
una espasa o un roc,
o allò primer que trobis.
I per l'ànima salvar,
quan et vulguin parlar,
no et facis esperar: trompada!
Els dimonis que us dic
no són pas vells ni antics.
Ric, ric, ric, ric, ric, ric...
No diré noms.
No, no diré noms.

(Els banyetes, 1973)

· · ·

Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.

(Serà un dia que durarà anys, 1973)

· · ·

Va ser la riota dels grans
i la mestra més volguda
dels infants.

(Homenatge a Teresa, 1974)

· · ·

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!

(Les meues vacances, 1974)

· · ·

Cante la vida plena
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.
La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí,
el cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí
que mai no acabarà.
Cante la vida, sí.

(La vida, 1974)

· · ·

A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit "Tu calla".
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.

(Va com va, 1974)

· · ·

Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

(Tot explota pel cap o per la pota, 1974)

· · ·

La suma era dos més dos,
el resultat era quatre.
La pregunta era "Qui és?",
la resposta era "Déu".
La consigna era "Pàtria",
la resposta era alçar el braç.
La classe era a les nou,
el mestre era a les deu.

(L'escola de Ribera, 1979)

· · ·

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.

(La samarreta, 1979)

· · ·

Vull cantar la cançó aquesta en tango.
I cantar-la amb un clavell vermell
al trau. Pensant en tot aquell
que deixa la pell
per una sola idea.
Idea d'arribar a ser persones.

(Encara el tango, 1979

· · ·

De manars i garrotades
ja n'estem fins dalt del cap.

(De manars i garrotades, 1979)

· · ·

El pas del temps farà
de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà
l'ocell de tants amors.

(Montserrat, 1979)

· · ·

Quede clar també que són covards
tots aquells qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

(La cançó del cansat, 1979)

· · ·

Al pas deixaré
tota la sang meua.
Al pas vull deixar
amor i cap pena.
Pensant de tornar
i trobar tothora
que m'he de quedar
ple de temps, sens hora.

(Balada del pas pel món, 1980)

· · ·

La tristesa guanya el cant.
L'esperança és un infant.
Llibertat, nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!

(Tot esperant Ulisses, 1980)

· · ·

I ARA AQUEST ENLLAÇ, ON PODREU TROBAR VÍDEOS MOLT INTERESSANTS,
PER CELEBRAR ELS VINT ANYS DE VACANCES DE L'OVIDI MONTLLOR



divendres, 20 de febrer de 2015

Arriba la Primavera Literària

Gràcies a les gestions de la professora Rosa Escrivà i l'ajuda del Departament de Valencià, està congriant-se en el cel de final de l'hivern una tempesta benèfica que omplirà de paraules poètiques totes les fulles, que ja apunten decididament cap al verd, de tots els arbres. De manera que aneu escalfant plomes, llapisseres, pintures i teclats, aneu desempolsegant els llibres que dormien al costat del fred, i, amb poemes o fragments de poemes, de collita pròpia o aliena, frases soltes o sentències, aforismes joganers o màximes mínimes, ompliu les fulles en blanc que trobareu a la Biblioteca amb tots els colors de la poesia. Així, entre tots, farem el gran arbre que celebra l'esperat triomf d'una nova primavera. Posa el teu matís a tots els colors del verd.

LA MÀGIA DE LA PRIMAVERA LITERÀRIA


dilluns, 15 de desembre de 2014

Enllaçats per la llengua

Després d'uns mesos en què el nostre blog ha estat calladet (potser massa i massa temps), hi tornem per reproduir les consideracions que Enllaçats per la Llengua, l'entitat que aplega associacions d'arreu dels Països Catalans en defensa de la llengua, ha fet a propòsit de la consulta que el proper 19 de desembre la Conselleria pretén que els pares i mares d'infantil i primària facen per a la (suposada) elecció de la llengua vehicular d'ensenyament dels seus fills. Amb l'ànim de desvelar aquesta nova trampa contra el valencià i l'escola pública, pengem ací l'escrit d'Enllaçats per la Llengua i les raons, que fem nostres, de la seua oposició a aquest i d'altres fraus similars que tan sovintegen en els nostres temps. 





Les entitats d’Enllaçats per la Llengua (ExLL) reunides a Castelló de la Plana, en sessió plenària, acorden fer públiques les següents consideracions:
Enllaçats per la Llengua exigeix a la Conselleria d’Educació la retirada immediata de la consulta i l’aplicació de la LUEV amb l’objectiu d’estendre l’ensenyament en valencià, tant en els programes bilingües com en els plurilingües, i convertir-la en la llengua base de tot el sistema educatiu, tal com recomanen els experts en la matèria.
La plataforma, que agrupa diverses organitzacions que lluiten per la normalització del català al País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, l’Alguer i Andorra, han acordat la següent declaració sobre la consulta que es realitzarà als pares i mares el pròxim 19 de desembre en els centres d’educació infantil i primària al País Valencià per a pronunciar-se sobre la llengua base, castellà o valencià, dels programes plurilingües:.
1.- La consulta als pares i mares forma part de l’arquitectura legal iniciada fa temps pels governs espanyols i valencià per arraconar i marginar el valencià a l’ensenyament: decret de plurilingüisme, arranjament escolar, LOMQE, no autorització de línies en valencià, etc.
2.- Aquesta consulta contribuirà a reviscolar el conflicte lingüístic en la societat valenciana i crearà tensions entre famílies i entre famílies i centre educatiu. Fins ara, els programes lingüístics no havien generat conflictes més enllà dels impediments per part de l’administració per a garantir l’ensenyament en valencià a l’alumnat, però no entre famílies i aquestes i els centres educatius, com es preveu que passe ara.
3.- La Conselleria d’Educació i el govern valencià es desentenen d’aquesta manera de la seua obligació de complir i fer complir la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià quant als objectius de fomentar la llengua minoritzada i la consecució de les mateixes competències lingüístiques en valencià i castellà per part de l’alumnat.
4.- La consulta és totalment innecessària ja que els pares i mares ja demanen, cada any, la llengua vehicular en què volen que els seus fills reben l’ensenyament en els processos d’admissió i matriculació. També anul·la el paper del claustre i del consell escolar del centre a l’hora d’acordar i determinar els programes lingüístics adients per a l’alumnat.
5.- La consulta no és vinculant i serà l’administració la que decidisca en última instància la llengua base dels centres. En cas de conflicte, ja sabem per quina llengua es decantarà la Conselleria d’Educació, com ha demostrat aquest curs en moltes escoles en què ha decidit modificar els programes plurilingües en valencià per programes en castellà, amb l’argument que la LOMQE garanteix el dret de les famílies a rebre l’ensenyament en castellà, per molt minoritàries que siguen, com ha passat en el CEIP Pare Català de València, per posar-ne un exemple.
6.- La campanya informativa a les famílies que recull la normativa de la consulta per a explicar amb detall en què consisteixen els programes lingüístics i les conseqüències per a l’alumnat d’elegir una llengua base o una altra és pràcticament nul·la. En menys d’una setmana els centres i l’administració no tenen temps per a informar, amb un mínim de garanties, sobre els programes lingüístics.
7.- La Conselleria ha presentat aquesta campanya amb el lema “Tu decideixes l’educació dels teus fills”. Ens preguntem per què no ha fet una consulta també sobre les retallades de professorat, de beques i ajudes de menjador, transport escolar i materials educatius, d’augment de les ràtios i càrrega lectiva de professorat, LOMQE, i la resta de la normativa que afecta la qualitat de l’ensenyament.
8.- Per tant, ens trobem davant una nova premissa falsa que intenta vendre a les famílies el control sobre l’educació dels seus fills (com la instauració del districte únic) però que només pretén conflictivitzar la llengua a l’ensenyament i usar la consulta com un instrument més per a reduir la presència del català a l’ensenyament en el País Valencià.
ExLL fa constar que La Confederació d’AMPAs del País Valencià (Gonzalo Anaya) ha manifestat la seva oposició a aquesta consulta i fa una crida a les famílies a no participar en aquest procés.
Enllaçats per la Llengua, Castelló de la Plana, 13 de desembre de 2014. 

[LLEGIU EN AQUEST ENLLAÇ L'ENTREVISTA A SÍLVIA UREÑA, PORTAVEU DE LA PLATAFORMA DE TROBADES COMARCALS PER L'EDUCACIÓ]