1991-1992 / 2016-2017 25 ANYS FENT ESCOLA

I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.

(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)

dimarts, 21 de desembre del 2010

Preparant el 2011


Acabem trimestre, avaluació i any: tres pardals d'un tret. És l'hora, doncs, dels balanços. Amb el butlletí de notes a la mà, els uns pensaran què poden fer per millorar els seus resultats acadèmics i els altres com fer més profitoses les seues ensenyances a la classe. Les balances més personals i necessàries, però, les ineludibles, corren per compte de cadascú. El que des de l'espai de la ferreteria de guàrdia ens pertoca és una altra cosa: avaluar com ha estat aquest primer trimestre pel que fa a les activitats del XXè aniversari de l'Institut. Quan els professors que formem la Comissió d'aquesta celebració ens vam reunir fa uns dies coincidírem a veure la botella, com se sol dir, mig plena i mig buida. Mig plena per la quantitat i la qualitat dels actes executats; mig buida per l'escassa participació de professors i alumnes. Una sensació agredolça, doncs, que ens va impulsar a fer algunes propostes de millora per al trimestre que ve: major flexibilitat horària (no a dia fix com fins ara) i inclusió d'algunes activitats en horari lectiu. Hi podríem afegir més coses, és clar, com ara la incorporació d'alumnes a la Comissió. Al capdavall, els alumnes són (sou) o haurien de ser els protagonistes principals d'aquesta pel·lícula dels 20 Anys. No és fàcil trencar amb les inèrcies d'un sistema educatiu que sembla provocar, en coordinació amb la societat en què s'emmarca, la passivitat i la desgana. Malgrat tot, hem de continuar i no caure en el vici del peix que es mossega la cua: no fem res perquè la gent no hi participa, la gent no hi participa perquè no fem res.
Amb el nou any, doncs, tenim unes quantes cites que potser ens ajudaran una miqueta a trencar aquesta inèrcia: el Carnestoltes i el Dia del Llibre. I anar preparant la gran festa de cloenda, esperem que més que massiva, que coincidirà amb la primavera (quan tota cuca viu) i on esperem retrobar molts antics alumnes i professors.
De moment us avancem algunes de les coses que tindrem a l'Institut: més cinema (del bo, com sempre), concerts de música clàssica, xarrades, teatre (els titellaires de Lluerna Teatre), un magnífic projecte de taller audiovisual que ha dissenyat un grup d'exalumnes que es diu Benimaclet Imaginactiu, entre d'altres. I mentre anem preparant el nou any, des de la ferreteria de guàrdia volem desitjar-vos Bon Nadal i Feliç Any Nou. Ho farem amb un popular poema de tema nadalenc del gran poeta Joan Salvat-Papasseit (Barclona, 1894-1924). Ací el teniu:

                               NADAL
                                                           A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
                                    i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
                                      que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa                a la cuina
                                                   prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna   que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
                                         i ja enyoren demà

Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som–
                                        Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos             arrencarà a plorar.

 

dilluns, 13 de desembre del 2010

La clase (Entre les murs), dimecres 15 de desembre, 18.30 h.

La clase

Entre les murs

 

Any de producció: 2008
País: França

Direcció: Laurent Cantet

Intèrprets: François Bégaudeau, Franck Keïta, Wei Huang, Esmeralda Ouertani, Rachel Régulier, Olivier Dupeyron

Fotografia: Pierre Milon
Durada: 124 min.

La bona educació

Una magnífica pel·lícula sobre el món de l’educació escolar, Palma d’Or de 2008 a Cannes. Laurent Cantet (Recursos humanos, El empleo del tiempo) es basa en Entre les murs, un llibre on François Bégadeau, un professor autèntic, arreplegava algunes de les seues experiències professionals. Rodada amb un to realista, que fa servir anècdotes reals aparegudes en el llibre, el mateix Bégadeau n’és coguionista, a més a més d’interpretar el paper del professor protagonista. El marc de l’acció és un institut conflictiu de París, on a causa del multiculturalisme vigent, hi conviuen conviven xiques i xics de procedència molt diversa, l’Àfrica negra, el Magreb, la Xina... François és professor de francès, però les seues classes no es limiten a ensenyar l’ús correcte d’aquest idioma, sinó que són una contínua conversa amb els alumnes en la qual són obligats a pensar, a raonar les seues idees, a explicar per què mantenen un determinat punt de vista. La relació no és perfecta i hi ha alumnes que responen més bé que d’altres. Alguns d’ells es neguen a respondre a les preguntes del professor, ja que això implica donar-se a conèixer. D’altres fan la guitza, o mantenen una actitud passiva, es distrauen... Però aquest és el repte per a François, motivar-los un dia i un altre i tractar-los amb respecte.
El film conté unes interpretacions molt naturals, tot i que Cantet nega que això siga perquè els alumnes s’interpreten a ells mateixos. El director va organitzar un taller amb els alumnes d’un institut i va aconseguir que dels 50 assistents inicials, 25 d’ells continuassen compromesos amb el seu projecte quan començà el rodatge. El que és ben cert és que el desenvolupament de cada classe és atractiu i que els xics resulten creïbles, sense aquells estereotips tan difícils d’evitar en aquests casos. El director, Cantet, afirma que el planetjament de moltes escenes, rodades amb tres càmeres digitals per tal de captar el professor, l’alumne principal i la resta de la classe, era com un partit de tennis, un intercanvi de raquetades on qualsevol podia resultar-hi més o menys vencedor, i aquest enfocament hi funciona molt bé. També és un encert mostrar la fragilitat del professor, qui, a pesar de les seues bones intencions, també pot equivocar-se, o trobar-se sense resposta davant l’alumne. El repte, per descomptat, és no llançar la tovallola, seguir avant amb la lloable meta de formar bé els joves que estan al seu càrrec.

diumenge, 12 de desembre del 2010

La imatge i les paraules

Vet ací una imatge que potser val, efectivament, més que mil paraules. Es tracta d'una fotografia de la concentració que divendres passat va aplegar centenars de veïns i veïnes de Benimaclet per protestar contra les provocacions d'España 2000 i deixar ben clar que el barri vol viure en pau, solidàriament, acceptant com una riquesa i no com una pretesa amenaça la convivència de tots els colors i totes les cultures. Resposta exemplar d'un barri molt especial que diu no al fexisime.

El concert d'Hugo Mas

Pel seu interès, us enllace ací la crònica que del concert que Hugo Mas va fer a l'institut ha escrit un espectador d'excepció, músic i pianista, l'Àlex Andrés, que els seguidors de la ferreteria recordareu acompanyant al piano els versos d'Estellés que van sonar en l'acte d'inauguració del XXè Aniversari. Les fotos són d'Ernest Estornell, un dels infatigables animadors de Benimaclet Viu.


                                           Laia Bono i Laura Casalduero mentre entrevistaven el cantant alcoià.


                                           Hugo i el seu fill Otto, l'espectador més jove de la jornada.