1991-1992 / 2016-2017 25 ANYS FENT ESCOLA

I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.

(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)

dimecres, 12 de juny del 2013

Una altra Fedra, si us plau

[Fedra. Pintura de Guim Tió Zarraluki, Barcelona, 1987.]
 · · ·
És veritat: ens hem llançat al rotllo, que se sol dir, al bon rotllo, per ser més exactes. Des que vam tenir la idea de dedicar el curs escolar a l'obra i la figura de Salvador Espriu, i per l'espenta sobretot de Rosa Escrivà, ens atreia molt la idea de muntar una obra de teatre, alguna de les poques i magistrals peces que l'autor de Sinera va escriure per al teatre. Prompte ens vam decantar per Una altra Fedra, si us plau, que Salvador Espriu va escriure a petició de la gran Núria Espert en un muntatge memorable que es va estrenar, sota la batuta de Lluís Pasqual, en 1978, amb escenografia de Fabià Puigserver i protagonitzada per aquesta actriu (la Gran Artista-Fedra de l'obra).
El cas és que com qui no vol la cosa (o ben bé a l'inrevés, com qui vol precisament una cosa), parlant amb uns i altres, vam anar configurant un equip que és el que sense ensurts, amb una disciplina i voluntat encomiables, ha acabat podent atrevir-se a presentar en públic el seu primer treball escènic amb aquesta modesta, sincera, creiem que interessant versió de l'universal mite.
I això serà, prengueu-ne bona nota, el proper dimarts 18 de juny a les 19.30 h. Perquè malgrat les dificultats que un final de curs planteja, malgrat la desil·lusió regnant per passadissos, aules i patis escolars, no hem volgut fer servir la coartada de les agressions i retallades a l'educació pública per creuar-nos de braços ni entonar les lletanies de les ploraneres, del discurs buit de la indignació passiva, sinó aprofitar l'entusiasme que el teatre com a mitjà d'expressió artística assegura a qui té l'energia de donar-s'hi per complet. Així, dinant a l'institut per tot seguit assajar a la Sala d'Actes, arrapant minuts per ací i per allà, fent equilibris horaris, lluitant amb un text magnífic però no exempt de moltes dificultats, dedicant-nos, en fi, a l'apassionant repte del muntatge teatral, és que hem arribat al final del trajecte, un final que en realitat és un principi, i que ens decidim a mostrar-vos la nostra creació col·lectiva humilment però també amb orgull, l'orgull de qui sent que ha donat el millor de si mateix perquè el vaixell arribés a bon port, perquè l'aventura ens fes més rics en saviesa, més plens de vida.

IES Francesc Ferrer i Guàrdia
dimarts 18 de juny, 19.30 h.

(entrada lliure)

UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU
Salvador Espriu

REPARTIMENT

Fedra: Lola Blaya
Ènone: Pepa Botella
Teseu: Salvador Muñoz
Hipòlit: Ximo Nadal
Sra. Magdalena Blasi: Rosa Escrivà
Sra. Tecleta Marigó: Amparo Revueltas
Pulcre Trompel·li: Demian Martínez
Thànatos: Eduard Chiquillo
· · ·
FITXA TÈCNICA

Assessorament musical: José Alonso Dubón
Il·luminació: Josep Beltran (Lluerna Teatre)
Direcció: Manel Rodríguez-Castelló

dilluns, 10 de juny del 2013

Homenatge a la L·L 1



[Continuem amb la sèrie de relats guanyadors dels concursos literaris del Departament de Valencià d'enguany amb el primer premi de la secció "Homenatge a la L·L", un treball de Mel Fabra. Es tracta d'una bonica prosa que concentra la poeticitat d'una escena domèstica, quotidiana, en la veu d'una mare que espera la tornada d'escola dels seus fills i uns bellíssims tocs paisatgístics.]
· · ·

Els rajos coral·lins de sol entren per la finestra, i  en col·laboració amb el llum de la sala creen una il·lusió òptica que anul·la les ganes de fer qualsevol cosa.

En una mil·lèsima de segon arribaran els nens del col·legi, i al·legant gana col·lapsaran el menjador i deixaran els llibres descol·locats damunt la taula.

Marcel·la, la petita, tan acaramel·lada com sempre, vindrà a la cuina, s'asseurà al banquet, i molt il·lusionada em contarà què ha fet durant el dia metre jo prepararé el berenar, Robert i Apol·lo estaran corrent  darrere d’una libèl·lula o algun insecte paregut al carrer, per a afegir-lo a la seua col·lecció.

Després de berenar, hauré de tindre la mateixa lluita de tots els dies amb els meus fills, que a l’hora de fer deures tenen atacs de rebel·lió, Marcel·la amb la cal·ligrafia i els bessons amb alguna que altra operació matemàtica.

Si no es fa massa tard eixirem a passejar a la parcel·la paral·lela als arrossars, amb Aquil·les, el nostre gos. Abans d’eixir hem de recordar untar-nos repel·lent per als mosquits. Segurament  Apol·lo esternudarà més d’una vegada, perquè és al·lèrgic al pol·len. Finalment tornarem a casa creuant la passarel·la  i saludarem Avel·lina,que amb la cara pàl·lida i els rul·los enganxats al cabell, com diàriament, eixirà al nostre pas abans que comence la novel·la.

Ja sent les seues veus arribant, Marcel·la crida intranquil·la: “Mare, mare, Robert està ple de pigues roges!”.

El cel nuvolat has passat a tindre tons metal·litzats, Robert té la varicel·la i hui no eixirem a passejar.





                                                                                      Mel Fabra 4B