1991-1992 / 2016-2017 25 ANYS FENT ESCOLA

I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.

(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Mural de Benimaclet

Albert, el bibliotecari de l'Institut, ha tingut una idea molt bona: coordinar el que podria ser el Mural de Benimaclet. Com un homenatge a Vicent Andrés Estellés, autor de l'impressionant Mural del País Valencià que inspira la present iniciativa, òbviament, però també a Benimaclet, el nostre entranyable barri. Es tracta que alumnes i professors, pares i mares del Ferrer i Guàrdia, i també qualsevol veí o veïna que s'anime a participar-hi trie un lloc de Benimaclet que s'estime (un carrer, un bar, un jardí, un racó de l'horta… qualsevol lloc que vulga perquè per a ell o ella té un significat especial) i que li escriga un petit poema, uns quants versos (entre dos i cinc) i ens el faça arribar. On? A la següent adreça electrònica:



Sobre un plànol similar a aquest a l'Institut anirem marcant els llocs ja "poetitzats" per a la confecció del Mural. I així fins que omplim Benimaclet de versos i estima, de memòria, paraules i vida. I potser per a finals d'any o principis de l'any nou o per a quan el nostre mural ja siga realitat, reunir-nos al Ferrer i Guàrdia i fer-ne una de bona, amb recital, exposició, música i el que calga per mantenir l'esperit jovial.
Ja hem dit que els poemes han de ser curts (i intensos, suggestius…). Us proposem el sofert redolí (dos versos heptasil·làbics rimats en consonant) o, per als més agosarats, l'haikú de tres versos femenins, és a dir, acabats en paraula plana (de 5, 7 i 5 síl·labes) o la tanka de cinc versos femenins (de 5, 7, 5, 7 i 7 síl·labes). Amb tot, cada poeta podrà fer el que vulga, sempre que la composició siga breu.


I ací va, com a botó de mostra inspirat en el famós poema del Llibre de meravelles estellesià "Cos mortal", el primer dels poemes, que per ser el primer ha obviat la regla de la brevetat, i amb el qual volem encoratjar tots els amics i amigues de Benimaclet a dir-hi la seua. El poema que us anunciàvem és de Francisco A. Niñerola, pare del nostre bibliotecari, un animós jubilat de 64 anys. A ell en primer lloc, doncs, les gràcies i l'enhorabona! 


Benimaclet és sentir les veus del Racó de l’Horta, la Ronda Nord i el Camí de Farinós.
Assagador d’Alboraia, Torreta Miramar i carrer Murta.
Avinguda Valladolid, Utiel, Vila de Muro i Pobla Llarga.
Viver, Vinaròs i Benicarló.
Lázaro Cárdenas, Nelson Mandela i Galán i García Hernández.
Sant Esperit, Sant Columbano, Crist de la Providència i carrer dels Sants.
Verge Desemparats, Sant Francesc i Ntra. Senyora de l’Assumpció.
Poeta Eduardo Buil, Ricard Sanmartí i Carles Salvador.
Humanista Fadrique Furió, Maestro Caballero, Juan Giner i Carreres Puchalt.
Carmen Crespo, Leonor Jovani i Soledad Doménech.
Baró de Sant Petrillo, Masquefa i Marqués de Mascarell.
Pare Alegre, Rvd. Rafael Tramoyeres i Rector Zaragozà.
Enrique Navarro, Peris Mencheta, Marcel·lí Giner.
Músics Martínez Coll, Hipòlit Martínez i Magenti.
Cuenca Tramoyeres, Dtor. Garcia Brustenga i Diògenes López Mechó.
I, com no, l'Avinguda del Doctor Vicent Zaragozà.





divendres, 18 d’octubre del 2013

El museu de les coses trobades

Després de la letargia estival i amb el curs ben començat, alcem la persiana de la ferreteria de guàrdia per, un any més, poder oferir als nostres amics i amigues algunes eines que ens ajuden a portar amb una mica de coratge i dignitat aquests temps tan difícils per a l'escola pública. I comencem per un dels llocs més sensibles de l'Institut, punt neuràlgic de l'activitat lectora i cultural del centre: la Biblioteca Eduardo Novo (nom del professor que la va posar en marxa més tenaçment per allà els cursos 1991-1995). Gràcies al seu encarregat actual, l'Albert Ninyola, i els entusiastes professors Rosa Escrivà i Eduard Chiquillo, un any més estem en condicions de millorar-ne les prestacions, l'aspecte, l'activitat que s'hi trama.
Començarem per explicar-vos una iniciativa molt interessant: el concurs de relats curts El museu de les coses trobades. Hi poden participar tots els alumnes del centre, de qualsevol classe i nivell. La cosa consisteix a trobar (o imaginar que es troba) un objecte qualsevol, al carrer o en alguna altre lloc, i donar forma literària, imaginativa, a les peripècies que l'ojecte trobat ha anat vivint fins a anar a raure a les nostres mans. L'extensió dels treballs no hauria de superar la pàgina i mitja. Abans de les festes de nadal, els responsables del concurs es reuniran per determinar els guanyadors en els diversos nivells (1r i 2n cicle d'ESO, PQPI i Batxillerat).
Imagineu, doncs, que un dia que aneu pel carrer, en un descampat prop de casa, mig colgat en un munt d'arena, hi sobresurt un baló de futbol i l'agafeu, més que res perquè és de cuiro vell, dels que ja no se'n troben, i perquè, definitivament, us ha picat la curiositat. Parlant amb algun vell del barri i després d'algunes indagacions, us assabenteu que el baló en qüestió, entre d'altres coses, fou agafat pel llegendari porter Zamora, en la seua etapa al C. F. València i... Una recomanació: passeu-vos per la Biblioteca en busca d'inspiració, visiteu El museu de les coses trobades.


dimecres, 12 de juny del 2013

Una altra Fedra, si us plau

[Fedra. Pintura de Guim Tió Zarraluki, Barcelona, 1987.]
 · · ·
És veritat: ens hem llançat al rotllo, que se sol dir, al bon rotllo, per ser més exactes. Des que vam tenir la idea de dedicar el curs escolar a l'obra i la figura de Salvador Espriu, i per l'espenta sobretot de Rosa Escrivà, ens atreia molt la idea de muntar una obra de teatre, alguna de les poques i magistrals peces que l'autor de Sinera va escriure per al teatre. Prompte ens vam decantar per Una altra Fedra, si us plau, que Salvador Espriu va escriure a petició de la gran Núria Espert en un muntatge memorable que es va estrenar, sota la batuta de Lluís Pasqual, en 1978, amb escenografia de Fabià Puigserver i protagonitzada per aquesta actriu (la Gran Artista-Fedra de l'obra).
El cas és que com qui no vol la cosa (o ben bé a l'inrevés, com qui vol precisament una cosa), parlant amb uns i altres, vam anar configurant un equip que és el que sense ensurts, amb una disciplina i voluntat encomiables, ha acabat podent atrevir-se a presentar en públic el seu primer treball escènic amb aquesta modesta, sincera, creiem que interessant versió de l'universal mite.
I això serà, prengueu-ne bona nota, el proper dimarts 18 de juny a les 19.30 h. Perquè malgrat les dificultats que un final de curs planteja, malgrat la desil·lusió regnant per passadissos, aules i patis escolars, no hem volgut fer servir la coartada de les agressions i retallades a l'educació pública per creuar-nos de braços ni entonar les lletanies de les ploraneres, del discurs buit de la indignació passiva, sinó aprofitar l'entusiasme que el teatre com a mitjà d'expressió artística assegura a qui té l'energia de donar-s'hi per complet. Així, dinant a l'institut per tot seguit assajar a la Sala d'Actes, arrapant minuts per ací i per allà, fent equilibris horaris, lluitant amb un text magnífic però no exempt de moltes dificultats, dedicant-nos, en fi, a l'apassionant repte del muntatge teatral, és que hem arribat al final del trajecte, un final que en realitat és un principi, i que ens decidim a mostrar-vos la nostra creació col·lectiva humilment però també amb orgull, l'orgull de qui sent que ha donat el millor de si mateix perquè el vaixell arribés a bon port, perquè l'aventura ens fes més rics en saviesa, més plens de vida.

IES Francesc Ferrer i Guàrdia
dimarts 18 de juny, 19.30 h.

(entrada lliure)

UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU
Salvador Espriu

REPARTIMENT

Fedra: Lola Blaya
Ènone: Pepa Botella
Teseu: Salvador Muñoz
Hipòlit: Ximo Nadal
Sra. Magdalena Blasi: Rosa Escrivà
Sra. Tecleta Marigó: Amparo Revueltas
Pulcre Trompel·li: Demian Martínez
Thànatos: Eduard Chiquillo
· · ·
FITXA TÈCNICA

Assessorament musical: José Alonso Dubón
Il·luminació: Josep Beltran (Lluerna Teatre)
Direcció: Manel Rodríguez-Castelló

dilluns, 10 de juny del 2013

Homenatge a la L·L 1



[Continuem amb la sèrie de relats guanyadors dels concursos literaris del Departament de Valencià d'enguany amb el primer premi de la secció "Homenatge a la L·L", un treball de Mel Fabra. Es tracta d'una bonica prosa que concentra la poeticitat d'una escena domèstica, quotidiana, en la veu d'una mare que espera la tornada d'escola dels seus fills i uns bellíssims tocs paisatgístics.]
· · ·

Els rajos coral·lins de sol entren per la finestra, i  en col·laboració amb el llum de la sala creen una il·lusió òptica que anul·la les ganes de fer qualsevol cosa.

En una mil·lèsima de segon arribaran els nens del col·legi, i al·legant gana col·lapsaran el menjador i deixaran els llibres descol·locats damunt la taula.

Marcel·la, la petita, tan acaramel·lada com sempre, vindrà a la cuina, s'asseurà al banquet, i molt il·lusionada em contarà què ha fet durant el dia metre jo prepararé el berenar, Robert i Apol·lo estaran corrent  darrere d’una libèl·lula o algun insecte paregut al carrer, per a afegir-lo a la seua col·lecció.

Després de berenar, hauré de tindre la mateixa lluita de tots els dies amb els meus fills, que a l’hora de fer deures tenen atacs de rebel·lió, Marcel·la amb la cal·ligrafia i els bessons amb alguna que altra operació matemàtica.

Si no es fa massa tard eixirem a passejar a la parcel·la paral·lela als arrossars, amb Aquil·les, el nostre gos. Abans d’eixir hem de recordar untar-nos repel·lent per als mosquits. Segurament  Apol·lo esternudarà més d’una vegada, perquè és al·lèrgic al pol·len. Finalment tornarem a casa creuant la passarel·la  i saludarem Avel·lina,que amb la cara pàl·lida i els rul·los enganxats al cabell, com diàriament, eixirà al nostre pas abans que comence la novel·la.

Ja sent les seues veus arribant, Marcel·la crida intranquil·la: “Mare, mare, Robert està ple de pigues roges!”.

El cel nuvolat has passat a tindre tons metal·litzats, Robert té la varicel·la i hui no eixirem a passejar.





                                                                                      Mel Fabra 4B


dimecres, 22 de maig del 2013

Contra la LOMQE de Wert



[Reproduïm la notícia que dóna el periòdic digital La veu del País Valencià sobre l'oposició de la immensa majoria de la comunitat educativa valenciana contra la llei de Wert, les declaracions del president de la FAPA, Josep Ricard Revert, i les mobilitzacions convocades demà dijous 23 de maig arreu dels Països Catalans, ja que la llei també afectarà de manera negativa i directa la nostra llengua a l'ensenyament.]

RedactaVeu / País Valencià

Amb el lema: 'Aturem la LOMQE' la comunitat educativa es concentrarà dijous per a protestar per l’aprovació de l’avantprojecte d’una llei que suposarà un retrocés en drets lingüístics en un territori com el País Valencià, malmès per les retallades.


Així, STEPV proposa una mobilització a la comunitat educativa i a la societat valenciana en general, per posar fre a la llei, que traslladarà a les plataformes per l'ensenyament públic i a la resta d'entitats compromeses amb un ensenyament públic, laic, integrador, de qualitat i en valencià.


Aquestes mobilitzacions es concreten en concentracions a Delegacions i Sotsdelegacions del Govern a Alacant, València i Castelló a les 19 hores. També davant dels ajuntaments de la resta de localitats valencianes, el pròxim dijous.


L'aprovació divendres passat pel Consell de Ministres del projecte de LOMQE demostra la "prepotència" del Govern i el seu "allunyament" del conjunt de la comunitat educativa, que el passat dia 9 de maig, va demanar, amb una gran mobilització al conjunt de l'Estat, que es retirés l'avantprojecte i que s'iniciés un procés negociador per acordar les mesures que s'han de prendre per millorar el sistema educatiu.


Per tot això, si s'aprova, STEPV llançarà una campanya per la insubmissió a l'aplicació en els centres perquè no s'aplique la LOMQE.


En aquest sentit, el president de FAPA-València, Josep Ricart Revert, ha denunciat que al País Valencià "hi ha alumnes que tan sols mengen un cop al dia, escoles que cauen per manca de manteniment, xiquets a qui no els paguen el tiquet-menjador o l'abonament-llibre".


Revert ha afegit que hauria d'haver-hi una sola llei educativa i que tingués petites modificacions amb el pas del temps i no que els alumnes vagen "d'un costat a un altre".


"No volem retornar a l'Espanya del 60", ha dit Revert, considerant que amb els canvis en el model d'ensenyament pel que fa al català "volen aniquilar la nostra llengua". El president de FAPA-València alerta però que "no podran acabar amb el valencià i amb nosaltres, però és una pena que retrocedim. El problema no és la LOMQE és el senyor Wert".

dilluns, 20 de maig del 2013

Bons resultats dels nostres alumnes a la XVIII Prova Cangur

[Aquests són els resultats d'alumnes de l'IES Francesc Ferrer i Guàrdia a la XVIII Prova Cangur 2013 de matemàtiques que organitza la Societat Catalana de Matemàtiques. L'enhorabona a tots ells i elles i al professorat que n'és responsable.]

NIVELL 1-3r D'ESO [1.315 participants]

Joan Gómez Micó, 101 punts, 35è lloc
Guzmán Andrés Bas Pla, 92,5 punts, 72è lloc
Rubén Martín Ruiz, 88,75 punts, 93è lloc
Álvaro Serrano Candel, 73,25 punts, 258è lloc
Andreu Casamayor Segarra, 70,5 punts, 313è lloc

NIVELL 3-1r DE BATXILLERAT [968 participants]

Miquel Brocal Sánchez, 74,5 punts, 49è lloc
Francesc Cantarero Gilabert, 66,25 punts, 112è lloc
Verónica Settier Ramírez, 57 punts, 269è lloc
Sara Fort Igual, 53,5 punts, 342è lloc
Raquel Burgos Gil, 52,75 punts, 354è lloc
Dèbora García Úneda, 46 punts, 541è lloc
Maria Amparo Bujanda Rosselló, 37,75 punts, 761è lloc
Rolando Angeloandrea Justo González, 37,5 punts, 764è lloc
Laura Merino González, 28,75 punts, 895è lloc

divendres, 17 de maig del 2013

Homenatge a Salvador Espriu 1

[Iniciem amb el relat d'Irene Rausell la sèrie de publicacions dels XXI Premis Literaris Francesc Ferrer i Guàrdia. El d'avui és el primer premi de relats en homenatge al poeta Salvador Espriu. Les bases d'aquest premi especial d'enguany demanaven incorporar títols d'obres de l'autor de Sinera (que hi són destacats en negreta) en un relat d'unes dues-centes paraules. Bon profit.]

· · ·


Homenatge a Salvador Espriu

Últims 43.200 minuts al Ferrer i Guàrdia. Últimes 720 hores al Ferrer i Guàrdia.

El temps passa ràpid i les hores cada dia semblen més curtes. Després d’aquesta Setmana Santa arribarem al final del laberint, un laberint que ens ha costat sis anys resoldre. Cada laberint té una forma diferent. Uns tenen més passadissos, uns altres més corbes i d’altres presenten una forma més recta i senzilla. Per exemple, el d’Ariadna, la nostra protagonista, té una forma molt grotesca. Ariadna al laberint grotesc ha descobert moltes coses durant aquests darrers anys. S’ha deixat influenciar en aquest laberint per persones que van començar el viatge amb ella, com la Laia, per persones que van arribar a meitat del camí, com Letícia, com també per aspectes i experiències de la vida que la fan una persona diferent a la resta de la gent.

A més, diuen que les cançons d’Ariadna presenten alguna cosa en particular, són com un miratge a Citerea on pareix que l’únic que cal fer és deixar-se emportar per la mar, una mar blava i tranquil·la. No obstant això, a Ariadna li queda superar l’últim mur. L’anomenada i temible pels estudiants Mrs. Death, la selectivitat. La relació entre el caminant i el mur sempre és molt freda, però, no obstant això, com a Berlín en 1989, el mur sempre acaba sent enderrocat i superat. Ariadna arribarà lluny. Arribarà a Sinera, on el seu nom acabarà sent recordat per tots. El seu nom figurarà al llibre de Sinera.



 Irene Rausell Moreno, 2n Bat C

 

dimarts, 14 de maig del 2013

Crònica del premi Josep Pla

[Continuant amb el relat de Marc Senabre i Camarasa El llegat d'Abraham, que vau poder llegir fa un parell de posts, us reproduïm ara la crònica del lliurament del premi a la vila de Palafrugell feta pel mateix autor i una instantània presa aquell dia, amb Marc, rosa i foto de Josep Pla, el 26 d'abril de 2013.]

· · ·
Qui espere una crònica detallada i explícita que continue esperant. Més aviat faré una xicoteta reflexió recordant els esdeveniments –i tampoc no tots ni els més importants– d’aquell 26 d’abril.
Com us podeu imaginar em va sorprendre molt la notícia que el meu escrit –en el qual no tenia molta confiança– havia estat premiat amb un accèssit al concurs Josep Pla de Palafrugell, sorpresa que es va convertir en alegria i optimisme. Havia guanyat un premi literari a Catalunya! Això va ser un dimarts, i encara quedava molt de temps per al lliurament del premi, però ja estava content. El divendres encara estava més content, però també molt nerviós perquè sempre he tingut aversió a parlar en públic, i no sabia quanta gent hi seria, què havia de fer i si ho faria bé. M’havien dit que havia de llegir en veu alta un fragment del meu relat i això em preocupava, perquè ja m’ho diuen els professors, que no vocalitze i que parle molt ràpid... Nervis a part. El viatge en cotxe fins a Palafrugell va ser molt llarg, quasi sis hores sense alçar el cul, i, clar, els nervis anaven augmentant. En arribar al poble, i a l’hostal on ens havíem d'allotjar, ens posàrem còmodes. Era molt acollidor, encara que una miqueta xicotet, i amb gent molt simpàtica. Devien ser les sis. El lliurament de premis era a les set, i nosaltres vam arribar-hi mitja hora abans –per a tocar els collons, vaja…– i férem una volta pel centre, un institut immens i nou, no com el Ferrer, i llavors començaren a aparèixer els primers assistents i entràrem a l’aula magna on s'havia de fer l'acte. Hi havia massa gent, sincerament, perquè jo no esperava que hi hagués ningú. La professora encarregada del concurs em va donar el fragment que havia de llegir, del principi. La cerimònia va començar amb la presentació de la poeta Monserrat Abelló, que ens va llegir alguns dels seus poemes, li continuà amb la intervenció d’altres persones que dissertaren sobre la figura de la poeta. Per a finalitzar aquest preludi als premis, la cantant Mariona Font va cantar alguns poemes de Montserrat Abelló. Després d'això començà l’entrega dels premis. Entretant, jo ja m’havia aprés de memòria la meua part de text. Els primers premis van ser els de fotografia, després el de poesia, que va guanyar una xica del Principat que ens va llegir un dels seus poemes –i a mi em va parèixer bastant bo–, el següent, el de treball de recerca, que també el va guanyar una xica del Principat amb un treball que semblava interessantíssim i que em vaig quedar amb ganes de llegir. Conforme passaven els primers premis jo m’anava posant un poc més nerviós. El següent premi estava reservat per als millors escrits dels alumnes de l'institut de Palafrugell. Finalment em va tocar a mi rebre el premi de mans de la poeta Monserrat Abelló. Ara havia de llegir el meu fragment, i em sentia molt nerviós, però vaig agafar aire i vaig començar. Havia decidit exagerar la lectura perquè el meu escrit ho permetia, i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé mentre llegia i crec que no ho vaig fer malament, perquè la gent va riure molt i mentre tornava al meu seient vaig rebre moltes felicitacions de part del públic. Ara era el torn del primer premi –recordem que el meu era sols un accèssit–, que correspongué a un xica d’Ontinyent. El seu text estava clarament més treballat i era més profund que el meu. Després de l’entrega ens va tocar patir la sessió de fotos, ara amb els premiats, ara sols o amb el jurat. A l’eixida de l’aula magna ens esperava una picaeta, i va ser per a mi una sorpresa i una satisfacció més gran encara el fet que molts dels assistents em felicitaren pel premi, que em digueren que els havia agradat molt o que volien saber què passava al final del relat. Va ser una experiència molt gratificant i divertida, que sens dubte m’agradaria repetir. Els dies següents els vaig passar a Girona, on tenia la sensació de ser un guiri, ja que la gent parlava en català i els cartells estaven escrits en català! Això a València no passa. Però bé, no contaré més, la resta us la imagineu o inventeu. Au.

Symbad



dilluns, 6 de maig del 2013

Comunicat de l'AMPA



L’AMPA DE L’IES FRANCESC FERRER I GUÀRDIA DE VALÈNCIA CONVOCA A LA VAGA I MANIFESTACIÓ DEL PROPER 9 DE MAIG

Des de l’AMPA de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia convoquem a tots els pares i mares a participar en la vaga convocada el dijous 9 de maig no portant els nostres fills i filles al centre i a acudir a la manifestació a les 19’00 a la plaça Sant Agustí. 

Perquè:

       · No acceptem les retallades que s’han imposat a l’educació pública, amb reducció de professorat, augment d’alumnat per aula, deficiències de manteniment dels centres, disminució dels recursos per atendre la diversitat, eliminació d’ajudes a l’estudi i adquisició de llibres de text, etc.
      · No acceptem la nova llei d’educació (LOMQE) que el govern vol imposar sense acord ni negociació amb la comunitat educativa.
       · No acceptem un llei que segrega (separa l’alumnat per nivells i disminueix la seua atenció eliminant la igualtat d’oportunitats) i exclou (imposa revàlides que condemnen al fracàs a un grapat de joves i els expulsa del sistema educatiu)
       · No acceptem una llei que considera el valencià com una llengua de segona i la redueix a una optativitat humiliant.
      · No acceptem una llei que afavoreix l’educació concertada amb la selecció del seu alumnat i la classificació de centres amb avaluacions externes.
       · No acceptem una llei que ressuscita la religió com a assignatura avaluable.

 AMPA de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de Benimaclet


SECUNDEM LA VAGA EL PROPER DIJOUS 9 DE MAIG: NO PORTEM ELS NOSTRES FILLS I FILLES AL CENTRE, ACUDIM A LA MANIFESTACIÓ!
QUEDEM TOTS I TOTES, ALUMNAT I MARES I PARES A LES 18’45 HORES, A LA PORTA DE LA RENFE AMB XÀTIVA!


dimarts, 30 d’abril del 2013

El llegat d'Abraham

[Amb aquest relat l'alumne Marc Senabre i Camarasa ha guanyat recentment el primer accèssit del 38è Premi Josep Pla de Narrativa que convoca l'Institut Francesc Martí Carreras de Palafrugell (l'Empordà). De Benimaclet a Palafrugell, de l'Institut Francesc Ferrer a l'Institut Francesc Martí, de l'Horta a l'Empordà, del País Valencià a Catalunya. Enhorabona! En un proper post Marc Senabre, que sol signar els seus treballs amb el preudònim Symbad, ens farà una crònica del viatge que la família Senabre Camarasa van fer nord enllà.]



El llegat d’Abraham

Per a qui no conega la història d’Abraham, us diré que Abraham, descendent dels constructors de la torre de Babel, va ser un dels preferits de Déu. Déu, manifasser com ell sol, va dir a Abraham que abandonara la seua terra i la seua família amb la promesa d’un país millor. Això era anar a cegues, certament, però Abraham, que és molt devot, li farà cas. Pot ser és aquest el problema d’Abraham, que és molt devot. Però no sols li demana Déu que deixe la seua terra, sinó que també li ordena de participar en guerres, li fa tenir un fill amb la criada de la seua dona –que després desterrarà juntament amb el seu fill Ismael–, fa que es canvie el nom, entre altres. El relat que ve a continuació ens situa en aquesta part de la història. Per a més informació sobre els grans i inescrutables designis divins, i per a la localització del personatge, us diré que va ser a Abraham a qui Déu va dir que sacrificara al seu propi fill, per a demostrar la seua fe.
Situem, doncs, l’escena de partida. Abraham es troba en algun lloc de les terres del Canaan, fent les seues necessitats davall d’un arbre (Abraham és una persona vella i cansada, però molt devota, i no dubta mai de la paraula de Déu), quan de sobte apareix un vell vestit de blanc amb una veu atronadora.

-Abraham, tindràs un fill amb la teua dona –digué Déu.
-Hòstia! No em doneu aquests ensurts! –exclamà Abraham.
Déu, amb to autoritari, va bonegar Abraham:
-No blasfemes!
-Però senyor, sempre apareixeu en el pitjor moment!
Abraham ràpidament es puja la falda.
-Que no veieu que estic ocupat?
-Bajanades! No hi ha cap moment inoportú per als desitjos divins! Vosaltres, els mortals esteu al meu servei!
El pobre Abraham intenta calmar el Déu irat.
-Val, val! No us enutgeu; jo només demanava una mica d’intimitat...
-Deixem-ho córrer. Venia per a dir-te que tindràs un fill amb la teua dona Sara.
-Hahahahahahaha!
Abraham aconsegueix agafar una miqueta d’aire, i eixugant-se les llàgrimes dels ulls replica a Déu, que el mira amb cara de perplexitat:
-No sabia que vós també teníeu sentit de l’humor!
-Però, és possible? Com goses dubtar de la meua paraula? T’he fallat alguna vegada? Jo sempre tinc raó. Per alguna cosa sóc el teu Déu!
-Disculpeu, senyor, Déu omnipotent, tot poderós, ésser creador de l’univers, però m’heu de comprendre, tinc 99 anys, no sé a vós però a mi ja no em funciona... –Abraham senyala la bragueta–.  I la meua dona en té 90... Tampoc no es troba en el seu cim sexual...
El vell Déu, en estat catatònic i a punt d’explotar, el reprén durament.
-Què no torne a passar, Abraham, tu ets el millor mortal d’entre els mortals, cal que confies cegament en mi, i no dubtar mai de la paraula del teu senyor. Ara et deixe, recorda el que he dit: tindràs un fill amb la teua dona i circumcidaràs a tots els barons de la teua casa.
            Amb aquestes últimes paraules Déu comença a desaparèixer.
-Circumcidar? Però això no ho hem parlat! És una ximpleria! Perquè ho he de fer?
Però Abraham cridava inútilment perquè Déu ja no hi era. Ara ja s’havia adonat que no estava amb ell i balbucejava ràpidament i fent voltes en cercle.
-Açò és impressionant... Apareix de qualsevol manera, a la impensada, em priva de tota intimitat i a sobre em diu que tindré un fill. A aquestes edats! I amb la meua dona, que és estèril... circumcidar a tots els barons... Quina estupidesa... Coses de déus... Hauré de fer-li cas...

Després d’aquesta estranya conversa, Abraham entrà a la seua casa, mentre rumiava com li donaria la notícia a la seua dona. A l’hora de sopar, Abraham i Sara, seguts a la taula, van tenir la següent conversa:
-Sara, com ha anat el dia?
-Abraham, vinga, què vols? Què et volta pel cap? Mai no t’has interessat per mi...
-Vaja... Sí que em coneixes... Doncs.. veuràs... se m’ha aparegut Déu...
-Altra vegada? Què volia el vell xacrós aquesta vegada? Sempre que apareix en fa una de grossa...
-Xtttt, Sara! No digues eixes coses; ens pot sentir!
-Jo diré el que em done la gana, i que baixe si vol! Jo no pense viure preocupada per si Déu s’enfada o deixa d’enfadar-se! A més a més a mi em sembla que ja repapieja...
-Val, val, digues el que vulgues, la qüestió és que he parlat amb el nostre senyor i m’ha dit que tindrem un fill...
-Hahahahahahaha! De veritat ha dit això?
- Ja ho sé Sara, a mi també em va fer molta gràcia, però em va dir que seria així!
-Em pareix que Déu comença a tindre alzheimer. Ja no recorda que sóc estèril, i que tinc 90 anys...
-Li ho vaig dir, però no em va voler fer cas. De  fet va insistir...
-De segur que va dir que tindries un fill amb mi? Perquè ja n’has tingut un altre amb la criada...
-No m’ho perdonaràs, oi? Va ser designi de Déu! A més, aquesta vegada ha dit que seria amb tu.
-Doncs saps què, Abraham? Que jo no vull tenir un fill, ja estic farta de fer tot el que vol Déu. Que es busque algú altre!
-Però Sara... és el nostre Déu, no ens podem oposar a ell, ell mana sobre tots nosaltres i...
Sara s’alça de la taula d’un bot i es dirigeix cap al dormitori. Abraham, atònit i amb la boca oberta com volent acabar la frase, opta finalment per callar i torna a xarrupar el plat de brou.
“De vegades envege la meua dona, tan valenta com és, no té por a ofendre Déu i s’atreveix a desobeir les seues ordres. Però eixa conducta li portarà problemes... Hauria de fer com jo, callar i fer tot el que ell diu perquè així no li passaria res”.
Després d’aquesta reflexió, Abraham s’acaba el brou i puja al dormitori, no gosa dir-li res a Sara. L’endemà Sara pareix més relaxada, de manera que Abraham fa un segon intent de convèncer-la.
            -Sara, anit no et vaig dir tot el que em va demanar Déu...
            -Ah! Que hi ha més? No voldrà que ens tornem a canviar el nom? Jo ja estava bé amb Sarái, i a tu Abram t’esqueia més; encara no sé per què ens el vam canviar. Recordes tota la paperassa que haguérem de fer?
            -No qüestiones els seus designis! Els seus motius deu tenir! Bé, doncs em va dir a traïció, tot s’ha de dir, que havia de circumcidar a tots els barons de la casa.
            -Abraham, ets un ingenu, com et deixes fer d’eixa manera tan exagerada. Que no tens criteri propi?
            -És la paraula de Déu, i no puc contradir-la.
            -Fes el que vulgues! A mi això no m’afecta, si tu vols ser tan estúpid de mutilar-te el sexe i el de tots els barons... allà tu.
            -Però, dona. no és així. No puc negar-m’hi!
            -Que sí, que sí, que ja ho entenc... És la paraula de Déu... No sé fins a quin punt arribarà la teua imbecil·litat... Fes el que vulgues amb el teu cos, però a mi no m’emboliques més! No vull saber res més!
Dites aquestes paraules Sara torna a deixar plantat Abraham. Passats uns dies Déu torna a aparèixer-se a Abraham.
            -Abraham, encara no has circumcidat tots els barons de la casa!
            -Oh! Déu meu, quina alegria veure-us! He estat pensant sobre això i... no és ser un poc bèstia? Vull dir, no sé què preteneu demanant-me això. I no és que no confie en vós, però...
            -Abraham, m’estàs decebent!
            -No, no! Disculpeu-me, senyor! No tornarà a passar. Demà mateix ho faré, demà circumcidaré a tots els barons de la casa.
            -Ah! Bé! I com va el tema del fill? Et vaig comentar que l’anomenareu Isaac? Serà una persona molt important. El nen ha de nàixer d’ací a un any, a tot estirar!
            -Senyor, ni tan sols podem escollir-ne el nom? I a més a més a la meua dona no li fa molta gràcia... I una altra cosa: si demà m’he de circumcidar... no serà un poc “incòmode”? Per no dir dolorós...
            -Bajanades! Tu fes el que t’he dit i prou, no em repliques!
Déu desapareix en un clucar d’ulls.
            -Ja l’ha tornada a fer, no em deixa dir res... però no m’hi puc negar...
Ja podem vaticinar que Abraham es circumcidarà, i que també circumcidarà a tots els barons de la casa. Una mostra més del seu gran caràcter, la seua autoritat i fermesa. Abraham és sense dubte el millor dels homes de Déu, un prototip ideal, i encara que qüestione els designis divins, acaba acatant les ordres de Déu. Una persona manipulable i submisa; ja ho he dit, el prototip ideal. Tornant a la història, han passat uns quants dies des de l’última visita del Grandiós i en conseqüencia de la circumcidació i Abraham encara plora a l’hora de pixar. Tot i trobar-se en un estat tan lamentable, el bon home encara vol complir l’altre desig de Déu, tenir un fill amb la seua dona Sara. Però no tot serà tan fàcil, com ja heu comprovat, Sara no té el mateix caràcter passiu que el seu marit i no té cap ànsia de tenir un fill a aquesta edat, i molt menys ganes de sexe, com a mínim amb el seu marit gairebé centenari.
            -Vinga, Sara, ara ja em trobe més bé. Hem de tenir un fill, ja saps el que ens va dir Ell.
            -Ai! Abraham, deixa’m en pau, ja t’he dit que no vull! I no em faces riure: t’he vist plorar cada vegada que has d’anar al bany! A més, tu no saps el que és tenir un fill, és molta feina i les dones patim molt i jo ara no estic com per a patir tant!
            -Això són estupideses, dona! Déu ens ho ha ordenat!
            -M’és perfectament igual el que Déu ens ordene! I t’ho ha ordenat a tu. Com si tu tingueses poder sobre mi! Si vol que JO tinga un fill, que vinga i m’ho demane, ja està bé! Estic farta de viure sempre fent el que el senyor vol! Mira, no t’ho volia dir, però no em vull gitar amb tu, estàs vell i ara amb eixa mutilació que Ell t’ha fet fer-te... No em vull ni imaginar com serà... No, m’hi negue.
            -Sara! Com t’atreveixes a dir-me eixes coses? No cal que et recorde que tu tampoc no estàs gaire jove... I el més important, no digues eixes coses de Déu, ens pot sentir!
            -Bah! Jo ja t’he dit que no, i no pense canviar de parer: no tindré un fill.
Sara no va canviar d’opinió, va mantenir el seu caràcter, però Déu no es podia permetre una fracàs com aquell, ja que el fill que havia de nàixer, Isaac, tindria un paper molt important. Els seus 12 fills, havien de fundar les 12 tribus, així doncs Déu se les va arreglar per a deixar prenyada Sara, I encara que no sabem molt bé com ho va fer, suposem que d’una manera... ja sabeu, divertida, potser convertint-se en raig de llum i fent un miracle, o qui sap, tal vegada en una festa l’enganyara per a endur-se-la al llit. La qüestió és que Sara tingué el fill, i tot el món sabia que no era d’Abraham, fins i tot ell ho sabia, però com a persona devota que era no va qüestionar mai els desitjos de Déu.
Symbad
 


dilluns, 15 d’abril del 2013

L'AMPA convoca un concurs de logos per a l'Institut


CONCURS DEL LOGOTIP
IES FERRER I GUÀRDIA DE VALÈNCIA

BASES DEL CONCURS

1.    OBJECTES DEL CONCURS
·         El disseny d'un logotip per a l'IES Ferrer i Guàrdia de València. El logotip ha de servir per a identificar i unificar totes les activitats lligades a l’institut, i ha d'adaptar-se a qualsevol suport de difusió (paper, cartes, targetes, cartells, correu electrònic, pàgina web,..).
·         El disseny d’una frase relacionada amb la promoció i la reivindicació de l’educació pública.

2.    PROPOSTES
·       El logotip haurà de ser original i inèdit. L'únic text que haurà d'incloure la proposta serà “IES FERRER I GUÀRDIA”, en format lliure.
·       La frase ha de contenir un màxim de 10 paraules.
·       La tècnica serà lliure en ambdós casos (dibuix, collage, fotomuntatge, Word, Corel…).

3.    CONCURSANTS
Podran participar-hi tots els alumnes matriculats en l'IES Ferrer i Guàrdia de València en el curs 2012-13, de manera individual o formant equips. No obstant això, cap participant podrà pertànyer a més d'un equip.
Cada concursant o equip podrà presentar només una proposta de logotip o només una proposta de frase, o una proposta de logotip i de frase, que es presentaran en un únic sobre en la Secretaria del Centre, i seguint els formats de documentació que es detallen en l'apartat 5 d'aquestes bases.

4.    TERMINIS
La data límit per a la presentació de propostes seran les 14:00 hores del dia 17 de maig de 2013. Amb posterioritat a aquesta data, es confirmarà la recepció de les propostes a cada concursant, en l'adreça electrònica consignada en la fitxa d'inscripció i se li donarà un codi. La llista de propostes presentades (per codi) es farà pública abans de la reunió del Jurat, per si hi haguera cap reclamació.

5.    DOCUMENTACIÓ A PRESENTAR PELS CONCURSANTS
El logotip i/o la frase proposats a concurs hauran de presentar-se en grandària DIN A5 (mig DIN A4) com a màxim o DIN A6 (un quart de DIN A4) com a mínim.
Els concursants hauran de disposar també d'una copia del logotip presentat a concurs en format electrònic: JPG, GIFT, TIFF,...que posaran a disposició del Jurat quan aquest ho requerisca, sempre abans del lliurament dels premis. La no aportació d'aquesta copia en format electrònic comporta la renúncia del candidat al premi.
Juntament amb el logotip i/o la frase proposats, els concursants adjuntaran en el mateix sobre de presentació a concurs, la fitxa d'inscripció annexa al final d'aquestes bases, emplenada adequadament.

6.    ANONIMAT
Amb la finalitat de garantir l'anonimat dels participants, el responsable de la gestió del concurs imprimirà i guardarà la informació aportada en la fitxa d'inscripció per cadascun dels participants individuals o equips. Aquesta fitxa estarà lligada a un nombre de participació que s'afegirà als arxius gràfics dels logotips a valorar pel jurat del concurs.
La correspondència entre els nombres de les fitxes de participació i la dels arxius gràfics serà una informació que només estarà en poder del responsable de la gestió del concurs, i s'aportarà al Jurat una vegada s'haja fallat el concurs, juntament amb les dades dels participants o equips que figuren en la fitxa d'inscripció

7.    RESPONSABLE DE LA GESTIÖN DEL CONCURS
Serà el membre de la Junta del AMPA designat a aquest efecte.


8.    JURAT
El Jurat estarà compost per:
Un/a membre de la Junta de l'Ampa, que actuarà com President/a del Jurat.
Un/a membre de la Junta de l'Ampa, que actuarà com Secretari/a del Jurat.
Un/a professor/a de l'IES Ferrer i Guàrdia, que actuarà com Vocal del Jurat.
Un/a alumne/a, que actuarà com Vocal del Jurat.
En cas d'empat en la votació, el vot del President del Jurat es considerarà vot de qualitat i desfarà el mateix
Abans del 31 de maig de 2013, el Jurat s'haurà reunit i tindrà redactada l'Acta de la Decisió.

9.    CRITERIS DE VALORACIÓ
En l'elecció del logotip es valorarà que siga :
·       Llegible fins i tot en grandària xicoteta
·       Únic, singular i identificador de l’IES.
·       Adaptabilitat a qualsevol suport de difusió de la documentació.
·       Escanejable
En l’elecció de la frase es valorarà:
·       L’originalitat
·       Adaptabilitat per a ser usada en samarretes, enganxines, i altres suports.

10.      PREMIS
S'estableixen quatre premis que consistiran en vals de compra en els comerços de l'Associació de Comerciants de Benimaclet per valor de
·       75 euros, el primer premi del logotip
·       75 euros, el primer premi de la frase
·       50 euros, el segon premi del logotip, i
·       50 euros, el segon premi de la frase.
L'acceptació d'aquests premis per part del/ dels guanyador/es del concurs, duu aparellada la cessió dels drets d'explotació reproducció en qualsevol suport o mig, i de propietat intel·lectual, amb caràcter d'exclusivitat i durant un temps indefinit a favor del AMPA IES Ferrer i Guàrdia.
El concurs podrà declarar-se desert, en tots o en algun dels premis, en cas que la qualitat de les propostes presentades no resulte suficientment satisfactòria per als objectius del concurs.

11.      CONDICIONS DE PARTICIPACIÓ
La participació en el concurs implica l'acceptació d'aquestes bases i la fallada inapel·lable del Jurat.
El resultat del mateix es farà públic el dia 31 de maig de 2013. El guanyador del concurs serà l'única persona amb dret a la recepció del premi atorgat. En cas que el guanyador fora un equip, serà el representant del mateix, tal com figura en la fitxa d'inscripció realitzada, a qui se li lliurarà el citat premi.

12. DRET DE CONSULTA
Tots els concursants tenen dret a examinar els treballs admesos durant el període d'un mes des de la comunicació de la decisió, prèvia petició al Responsable del Concurs a través de l'adreça de l'AMPA: ampa.ies.ferreriguardia@gmail.com

13. INCOMPATIBILITATS
No podran formar part del Jurat aquelles persones que tinguen constància que entre els participants en el concurs existeixen persones en primer o segon grau de parentesc o col·laboradors habituals.