1991-1992 / 2016-2017 25 ANYS FENT ESCOLA

I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.

(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)

dilluns, 10 de juny de 2013

Homenatge a la L·L 1



[Continuem amb la sèrie de relats guanyadors dels concursos literaris del Departament de Valencià d'enguany amb el primer premi de la secció "Homenatge a la L·L", un treball de Mel Fabra. Es tracta d'una bonica prosa que concentra la poeticitat d'una escena domèstica, quotidiana, en la veu d'una mare que espera la tornada d'escola dels seus fills i uns bellíssims tocs paisatgístics.]
· · ·

Els rajos coral·lins de sol entren per la finestra, i  en col·laboració amb el llum de la sala creen una il·lusió òptica que anul·la les ganes de fer qualsevol cosa.

En una mil·lèsima de segon arribaran els nens del col·legi, i al·legant gana col·lapsaran el menjador i deixaran els llibres descol·locats damunt la taula.

Marcel·la, la petita, tan acaramel·lada com sempre, vindrà a la cuina, s'asseurà al banquet, i molt il·lusionada em contarà què ha fet durant el dia metre jo prepararé el berenar, Robert i Apol·lo estaran corrent  darrere d’una libèl·lula o algun insecte paregut al carrer, per a afegir-lo a la seua col·lecció.

Després de berenar, hauré de tindre la mateixa lluita de tots els dies amb els meus fills, que a l’hora de fer deures tenen atacs de rebel·lió, Marcel·la amb la cal·ligrafia i els bessons amb alguna que altra operació matemàtica.

Si no es fa massa tard eixirem a passejar a la parcel·la paral·lela als arrossars, amb Aquil·les, el nostre gos. Abans d’eixir hem de recordar untar-nos repel·lent per als mosquits. Segurament  Apol·lo esternudarà més d’una vegada, perquè és al·lèrgic al pol·len. Finalment tornarem a casa creuant la passarel·la  i saludarem Avel·lina,que amb la cara pàl·lida i els rul·los enganxats al cabell, com diàriament, eixirà al nostre pas abans que comence la novel·la.

Ja sent les seues veus arribant, Marcel·la crida intranquil·la: “Mare, mare, Robert està ple de pigues roges!”.

El cel nuvolat has passat a tindre tons metal·litzats, Robert té la varicel·la i hui no eixirem a passejar.





                                                                                      Mel Fabra 4B


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada