Benvinguts al nostre bloc

Encetem un curs especial: el de la celebració dels nostres primers 20 anys com a institut. En efecte, el curs 1990/1991 obria les portes aquesta casa després d'una curta temporada en unes instal·lacions provisionals al carrer Pintor Vilar. Durant tots aquests anys, en què els alumnes i professors que han passat per ací ja es compten per milers, n'hem vist de tots colors, de més verdes i de més madures, petites glòries i també petites penes. Siga com vulga, el Ferrer i Guàrdia ja forma part del paisatge de Benimaclet, de la memòria de la seua gent, i poc o molt ha contribuït a ampliar els seus horitzons culturals. Perquè l'educació és en primer lloc cultura, intercanvi creatiu, formació intel·lectual i estima.
Encetem curs i encetem bloc, un bloc que vol ser lloc d'encontre per a tota la comunitat escolar (professors i alumnes, pares i mares i personal de serveis), espai per a la comunicació que ha d'expressar la nostra voluntat de millorar l'escola i donar el millor de nosaltres mateixos.
La ferreteria de guàrdia, tal és el nom que li hem volgut donar, una ferreteria on buscar les eines que ens permetran millorar dia a dia la nostra escola amb l'aportació de tots. El bloc, doncs, és nostre: de tots els qui s'estimen el Ferrer i Guàrdia i saben apreciar les ensenyances que aquell mestre i pedagog que fou Francesc Ferrer i Guàrdia va llegar-nos abans de ser vilment assassinat per la intolerància i el fanatisme un trist dia de 1909 i saben aplicar-les als nostres temps.
Que aquest siga el fòrum viu que pretenem, una de les eines que el Ferrer i Guàrdia necessita per comprometre's amb nous impulsos i projectes, ja depén una miqueta de tots. 
I per començar a fer boca, i en just homenatge a l'home (i moltes de les idees que ell va defensar i que encara perduren), ací us transcric el poema que el poeta italià Giovanni Pascoli (1855-1912) va escriure a la mort de Ferrer i Guàrdia:

Una explosió de fusells
obedients a un breu senyal d’espasa
dins un fosc i solitari cinturó de murada i fosses
ressonà per les escoles de la terra
i les oficines del món:
i els pensadors van alçar els ulls del llibre
i els treballadors aixecaren el puny de l’enclusa
i van girar-se al ponent
on hi havia resplendor de flames i olor de fogueres!
FRANCESC FERRER
era allà caigut en una tètrica fossa
i els assassins inconscients
desfilaven davant el cadàver sangnant
d’aquell qui va voler redimir també a ells, infeliços!
Abraceu-vos l’un a l’altre davant aquest martiri
OH PENSAMENT I TREBALL HUMANS
aquells a qui Ferrer no va poder redimir amb la paraula
redimesca’ls amb la sang!