1991-1992 / 2016-2017 25 ANYS FENT ESCOLA

I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.

(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)

dimarts, 21 de desembre de 2010

Preparant el 2011


Acabem trimestre, avaluació i any: tres pardals d'un tret. És l'hora, doncs, dels balanços. Amb el butlletí de notes a la mà, els uns pensaran què poden fer per millorar els seus resultats acadèmics i els altres com fer més profitoses les seues ensenyances a la classe. Les balances més personals i necessàries, però, les ineludibles, corren per compte de cadascú. El que des de l'espai de la ferreteria de guàrdia ens pertoca és una altra cosa: avaluar com ha estat aquest primer trimestre pel que fa a les activitats del XXè aniversari de l'Institut. Quan els professors que formem la Comissió d'aquesta celebració ens vam reunir fa uns dies coincidírem a veure la botella, com se sol dir, mig plena i mig buida. Mig plena per la quantitat i la qualitat dels actes executats; mig buida per l'escassa participació de professors i alumnes. Una sensació agredolça, doncs, que ens va impulsar a fer algunes propostes de millora per al trimestre que ve: major flexibilitat horària (no a dia fix com fins ara) i inclusió d'algunes activitats en horari lectiu. Hi podríem afegir més coses, és clar, com ara la incorporació d'alumnes a la Comissió. Al capdavall, els alumnes són (sou) o haurien de ser els protagonistes principals d'aquesta pel·lícula dels 20 Anys. No és fàcil trencar amb les inèrcies d'un sistema educatiu que sembla provocar, en coordinació amb la societat en què s'emmarca, la passivitat i la desgana. Malgrat tot, hem de continuar i no caure en el vici del peix que es mossega la cua: no fem res perquè la gent no hi participa, la gent no hi participa perquè no fem res.
Amb el nou any, doncs, tenim unes quantes cites que potser ens ajudaran una miqueta a trencar aquesta inèrcia: el Carnestoltes i el Dia del Llibre. I anar preparant la gran festa de cloenda, esperem que més que massiva, que coincidirà amb la primavera (quan tota cuca viu) i on esperem retrobar molts antics alumnes i professors.
De moment us avancem algunes de les coses que tindrem a l'Institut: més cinema (del bo, com sempre), concerts de música clàssica, xarrades, teatre (els titellaires de Lluerna Teatre), un magnífic projecte de taller audiovisual que ha dissenyat un grup d'exalumnes que es diu Benimaclet Imaginactiu, entre d'altres. I mentre anem preparant el nou any, des de la ferreteria de guàrdia volem desitjar-vos Bon Nadal i Feliç Any Nou. Ho farem amb un popular poema de tema nadalenc del gran poeta Joan Salvat-Papasseit (Barclona, 1894-1924). Ací el teniu:

                               NADAL
                                                           A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
                                    i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
                                      que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa                a la cuina
                                                   prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna   que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
                                         i ja enyoren demà

Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som–
                                        Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos             arrencarà a plorar.

 

1 comentari:

  1. Doncs, això. Que l'horari dels dimecres, als que treballem per la vesprada, ens ve fatal i ens ho perdem tot. Felicitats, però, pel que esteu fent. Bon Nadal a tots. Ah! el poema, magnífic. M'ha fet memòria d'un fragment dels "Poemas en prosa" d'en Wilde, quan Jesús es troba amb Llàtzer i aquest li diu: "-Hubo un tiempo en que estaba yo muerto y Tu me resucitaste. ¿Qué voy a hacer más que llorar?" A reveure, amic.

    ResponElimina