Entrevista a Hugo Mas

El passat dia 1 de desembre de 2010 es va celebrar un concert del cantautor Hugo Mas al nostre Institut. Després de la seua actuació, ens va dedicar un minuts per a fer-li una entrevista. L’entrevista estava pensada per saber un poc més sobre l’artista i fer que tots vosaltres vos apropeu al seu entorn.


-Tens algun tipus d’estudi musical?

-Negatiu. Sóc un tio de ciències.

-A què et dediques?

-Sóc entomòleg, em dedique als insectes. Realment sóc enginyer de forest, de montes. Fa molts anys que sóc enginyer de forest però ja fa temps que em dedique exclusivament als insectes. Porte un laboratori d’entomologia, crie bitxos, invente trampes, de vegades faig insecticida…


-Quant fa que toques la guitarra?

-No acabe de fer-me amb la guitarra… El meu pare la tocava i jo sempre he viscut a casa escoltant-la. I des que tenia 7 o 8 anys que començava ja a aporrejar-la malament, però no la toque, m’acompanye una miqueta i ja va bé.


-Quins són els teus gustos musicals?

-A mi m’agrada molt el jazz, m’agrada molt la música clàssica i hi ha determinats grups que per un caràcter particular m’agraden també, de l’escenari actual, grups de l’indi britànic…


-Creus que tens alguna influència de l’Ovidi Montllor pel fet de ser alcoià?

-Sí, evidentment. No tant per la música o no tant pels discos més coneguts de l’Ovidi Montllor perquè probablement els discos que més m’han influït són els primers que va traure. Si escolteu el meu disc veureu que és una miqueta més estrany amb una certa ingerència del jazz. El que sí que m’ha influït és la dicció i el tema de declamar i recitar poemes, i  la cosa més ressenyable de l’Ovidi, cantava molt bé, interpretava magníficament i sobretot és que tenia una dicció perfecta.


-Podries parlar-nos del col·lectiu Ovidi Montllor (COM) i dir-nos quina és la teua opinió sobre Ovidi Montllor i sobre la nostra cultura?

-Ovidi Montllor ara mateix és un referent, encara que durant molts anys ha sigut un tio que ací no el volia ningú. Jo sóc prou optimista i pense que ara mateix el que estem fent no són més que el que demanaven, fa 70 o 80 anys, potser els anarquistes. Era un tio que feia la seua feina molt bé, perfectament, però no el cridaven. I de fet, això probablement va minvar la seua capacitat de fer més cançons i més poemes. I jo crec que ara té una influència tremenda, ara mateix no hi ha cap grup que no el reivindique d’una manera o d’una altra. I el col·lectiu fa que els valencians que fem música d’una manera estiguen certament organitzats. Encara que ara mateix aquest col·lectiu de músics està en formació.


-Ser artista és arriscat perquè mai se sap el que pot passar a la teua carrera. Quan vas sentir la inquietud de dedicar-te a la música?

-Sí, és molt arriscat perquè és una faena que té poca projecció, però jo no em dedique exclusivament a això. Tenim un altre treball i això fa que no surten les coses amb fluïdesa perquè hem estat dos anys amb el mateix disc i sembla que tinguem un poc de morro, però el que passa és que no ens arrisquem. La gent que s’arrisca, jo, ho trobe d’un coratge i d’una valentia tremenda.


-De quina manera ha influenciat el teu entorn en la teua música i en tu com a cantant?

-El meu entorn? Supose que molt. Jo sóc d’Alcoi, després vaig anar a viure a Madrid, i vaig estudiar a Madrid durant deu anys, i després vaig estar vivint un any i escaig a Praga. Moltes de les cançons del disc les vaig fer durant l’època de  l’Institut i la carrera.


-Ens hem assabentat que acabes de ser pare, creus que açò influirà en el teu treball musical?

-Tindre un xiquet sempre porta un disc davall del braç, així que espere que sí. Dins de poc començarem a enregistrar, bé, a arranjar les cançons i després ja, gravar-les.


-Deus saber que arran de l’organització de la Troabada d’Escoles en Valencià 2010 ha sorgit un moviment veïnal que li ha donat molta vida cultural al barri de Benimaclet i que ha provocat una reacció dels grups d’ultradreta al barri. Ens podries dir què opines d’aquest fet?

-És el mateix de sempre. No sé com la dreta que tenim no es lleva la caspa, però és que estem al segle XXI i ja podria ser una dreta una miqueta més moderna. I després estos pobres desgraciats ja no sabran ni què faran. Probablement molts estaran penedint-se del que fan i finalment votaran el PP perquè són uns tios relativament grisos, però el que no entenc és per què encara els joves estan reivindicant aquestes coses. És un problema que està fora del nostre abast.


Les entrevistadores hem d’admetre que aquest concert va ser molt emotiu per a nosaltres, perquè ens vàrem trobar amb una cosa que no esperàvem. Ens va agradar molt l’actuació de l’amic Hugo perquè ens va obrir una mica el seu món a través de la seua música, i esperem que qualsevol dia torne a oferir-nos aquell concert, que per a nosaltres, està convidat al Ferrer i Guàrdia les voltes que ell vullga i més. Agraïm a Hugo la seua col·laboració en aquesta entrevista perquè ens va acabar d’aclarir les seues idees. I també agraïm a Manel que ens convidara a conèixer la música d’Hugo Mas.

[Per Laura Casalduero i Laia Bono]