1991-1992 / 2016-2017 25 ANYS FENT ESCOLA

I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.

(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)

divendres, 9 de desembre de 2011

Diumenge, bicifestació

Ací teniu una proposta per al diumenge al dematí: acudir a la manifestació en bicicleta (allò que se'n diu amb relativa gràcia una bicifestació) convocada a l'Ajuntament de València a les 11.00 h. Per l'ampliació i millora de la xarxa d'itineraris ciclístics, contra l'absurda pretensió -que apuntem en l'article de més avall- que les multes als ciclistes infractors d'una normativa d'impossible compliment ens hagen de traure d'una crisi bestial (i no provocada per aquests simpàtics vehicles de dues rodes, és clar), per una ciutat més habitable, silenciosa, tranquil·la, neta, harmònica, alegre i ciclable (un altre neologisme no gaire afortunat). 

La manifestació la convoca el col·lectiu València en Bici-Acció Ecologista Agró. Per animar-vos a participar-hi, us penge ací mateix la columna que a propòsit del tema vaig publicar la setmana passada i que, per l'imperdonable error de les dates en què vaig incórrer, conserva intacta la seua vigència. Apa, a pedalejar!

 

 

GERRA A LA BICICLETA

Manel Rodríguez-Castelló

Som els ciclistes els més interessats en una regulació del trànsit a la ciutat i en la concreció d'una normativa eficient que vetle per la nostra seguretat (i la nostra alegria, dret que no s'hi sol tenir en compte), solidària amb les dels altres transeünts, en especial els vianants. L'augment de l'ús de la bicicleta que València ha experimentat en pocs anys demanava a crits fixar les regles del joc, però, com sempre, hi arribem tard i de mala manera. Arribem tard, i per vies alternatives més o menys enfrontades al poder polític i la (in)cultura que més li agrada propagar, la velocitat, el soroll i el balafiament de diners i energia, a la popularització d'un transport eficient, barat, ecològic i harmònic, una de les marques distintives de la qualitat de vida en països més cultes, rics, devetllats i (moderadament) feliços. Si el recent servei públic de velocípedes, malgrat el nom que li van donar i els rudimentaris artefactes, quasi ingovernables, de què disposa, ha contribuït decididament a l'auge de la bici, la casa s'hauria d'haver alçat des dels fonaments de millora i extensió dels itineraris. Clar i ras, una ciutat orogràficament perfecta per a la bicicleta és encara una jungla d'asfalt plena de trampes per a ciclistes i vianants. Ara com ara és quasi impossible circular-hi sense recórrer a les sofertes voreres si no et vols deixar la pell enmig la fúria del trànsit motoritzat, o lligar la bicicleta a una farola, atesa la insuficiència d'elements destinats a tal fi. I si la crisi (em console perquè vull) fa de la virtut necessitat per a la sostenibilitat urbana, el sentit del bé comú aconsellaria agrair als ciclistes els serveis prestats, adequar la ciutat a més beneficioses formes de transport i divulgar pedagògicament les normes entre la ciutadania. Han optat, en canvi, per declarar la guerra a la bicicleta amb multes (estratosfèriques en relació al mal causat), que en tres dies han afectat 530 ciclistes i han recaptat 100.000 euros. Com que aquests diners a penes omplirien un peliu del forat negre d'Emarsa, per exemple, podrien destinar-los almenys a l'ampliació dels carrils-bici. Mentrestant, qui no plora no mama: diumenge hi ha una bicifestació a les 11.00 a l'Ajuntament anticiclista de València que no pense perdre'm encara que ploga.


Publicat a Levante-EMV, dissabte 3 de desembre de 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada