1991-1992 / 2016-2017 25 ANYS FENT ESCOLA

I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.

(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)

dijous, 7 d’octubre de 2010

Bell començament

Encara que mai no les tens totes en aquesta mena de convocatòries, confiàvem que l'acte d'inauguració dels 20 Anys a la nova Sala d'Actes de l'institut seria lluït i hi acudiria molta gent. Com que l'èxit ens l'hem de repartir tots no crec pecar d'immodest si dic que les expectatives es van complir amb escreix (o amb bona nota, que solem dir). Amb el local de gom a gom i molta gent dempeus, vam aconseguir els objectius que ens proposàvem: presentar el logo commemoratiu (obra de l'artista saguntina Mavi Mezquita), explicar el sentit o sentits de la celebració en què ens hem embarcat i donar a conèixer la programació d'activitats culturals del primer trimestre.

 

Ximo Seró fou l'encarregat, amb la claredat que el caracteritza, de traçar les línies (ell va parlar ben encertadament d'eixos) mestres del nostre projecte: l'escola com alguna cosa més que una factoria de títols, un centre viu generador de cultura; la mobilització per una escola pública, valenciana i democràtica; l'arrelament del Ferrer i Guàrdia en el barri de Benimaclet i en la societat valenciana. Més clar, aigua.


 Rosa Escrivà, molt subtilment, cosí el fil que uneix Llull i Estellés, o el Fèlix amb el Llibre de meravelles, per donar pas al recital.



Quant al recorregut per la València de la postguerra de la mà de les paraules de Vicent Andrés Estellés, no em pertoca a mi avaluar-ne l'encert o possible qualitat. Des de dins, sota la xafogor dels focus que il·luminaven poc les quartilles, hi veig massa errades, tot i la perícia de les mans i el savoir faire del pianista Àlex Andrés. Amb tot, em fa l'efecte que una dosi tan forta de poesia va sentar bé al multicolor auditori, que va seguir el recital amb una atenció que la molta calor (ens haurem de plantejar instal·lar-hi aire condicionat) va fer més meritòria encara.


I per cloure l'acte, xiquets i xiquetes de 2n d'ESO van cantar l'himne Per al Cant de les Trobades. Ací en teniu una foto:


Però el més important, que encara no tenim en fotografia (esperem amb deler el vídeo de Teresa Mateu), fou la nodrida presència de pares i mares i gent del barri, d'alumnes i de (molts) exalumnes, de professors d'ara i de sempre (com que aquests són fàcils de comptar, heus-ne ací la llista, a risc d'oblidar algun nom: Amparo Martínez, Pepe Poyatos, Facund Blasco, Lola Galbis, Gabriel Pérez Sales, Miquel Alandete, José Manuel Aparicio, Salva Muñoz…). Comptat i debatut: un bell començ que es va allargar en animat reencontre amb el vi d'honor. Ja hem trencat el gel. Ara ens espera un altre gran repte: que la festa de la cultura continue celebrant els primers 20 anys del nostre institut.

2 comentaris:

  1. Felicitats, felicitats, felicitats. Volem veure el vídeo. L'enhorabona a tots i totes. Una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. No se entiendeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee en valenciano, ser bilingües, please.
    NO BORRAR COMENTARIOS, SI EL BLOG ES PÚBLICO, PODEMOS EXPRESAR PERFECTAMENTE NUESTRA OPINIÓN.

    ResponElimina