De la biblioteca estant

El cas és que enguany hem tingut una iniciativa relacionada amb els llibres a la biblioteca, iniciativa que encara no ha col·lapsat la sala. Ja sabem que la jornada escolar és molt densa i molt dura, que només tenim mitja hora per esmorzar, respirar, anar al servei, estirar les cames, xarrar amb els companys, i que és un esforç gran el que s’hauria de fer per passar uns minuts per la biblioteca. Tanmateix deixeu-me fer uns aclariments sobre l'activitat i com, un dia qualsevol, us pot resultar interessant, encara que no siga una obligació, o precisament perquè no es tracta d'una obligació. Anem a pams. És molt probable que ja us hagen cridat l’atenció els “microtextos” que anem penjant (alguns ja han tocat terra: ja sabeu que Amparo Revueltas és especialista en allò que se'n diu màrqueting).
Bé doncs, la intenció és oferir-vos cada dia unes línies d’un llibre, que podria cridar la vostra atenció per qualsevol detall, i si passeu per la biblioteca, a l’hora del descans, en podeu conéixer la procedència, és a dir, de quin llibre es tracta i qui l’ha escrit.
En principi, podeu prendre’n nota, i si en algun moment teniu curiositat per llegir-ne alguna pàgina més, o fins i tot per continuar fins acabar el llibre, sempre en tindreu l’oportunitat.
Allà em trobareu sempre esperant aquell o aquella que un bon dia es decidirà a passar per provar sort. Qui sap què o qui us hi podeu trobar?
I ara em ve de gust recordar ací unes línies d’un llibre que a mi sempre em ve al cap quan pense en la lectura. Es tracta Sobre la lectura, de Marcel Proust, i en una de les seues pàgines l’escriptor francés recorda unes paraules de Descartes: “La lectura de tots els llibres bons és com una conversa amb les persones més honrades dels segles passats que n’han estat els autors”.
A mi m’agradaria afegir que, honrats o no, morts o vius, sempre hi ha la màgia de poder descobrir algú que ha pensat i ens presentarà unes persones, unes històries que ens sorprendran, ens emocionaran, ens faran dubtar, compartir, dissentir, pensar, inquietar-nos i una infinitat de coses més.
I encara vull apuntar una cosa més, unes paraules que no reproduiré literalment i que provenen del mateix llibret de Proust que us he citat. Amb elles el nostre autor elogiava el llibre que se’ns ofereix com el millor dels amics, que sempre ens espera, pacient, a la prestatgeria, perquè l’obrim quan a nosaltres ens vinga bé, quan ho desitgem. Llavors se’ns obri plenament, sense retrets, sense posar-nos condicions, sense marcar límits, sense secrets, i accepta sense queixar-se mai quan ens cansem i el desem a la taula o al prestatge una altra vegada.
Quina sort! En una biblioteca sempre hi ha una persona intel·ligent i noble que ens espera incondicionalment per parlar-nos de qualsevol cosa que puguem imaginar!
Sempre hi sereu, doncs, benvinguts, sempre sereu ben rebuts, i a mi em satisfarà acollir-vos i atendre la vostra curiositat lectora. Em farà molt de goig compartir l’amistat amb aquells personatges que a mi ja se m’han presentat. I us puc assegurar que tenen coses molt interessants a dir-nos.
Fixeu-vos, al començament pensava que cada dia podríeu conéixer un llibre d’un autor, i cada dia un de diferent, i ara, sabeu què ha passat?, que s’hi quedaran tot el curs perquè us puga presentar a qualsevol dels escriptors i als seus personatges també el dia que a cadascú li vinga bé de passar per allà, per la nostra biblioteca.