Aprofite l'existència d'aquest bloc per escriure sobre una novel·la que vaig llegir l'estiu passat. El títol del llibre és Deseo de ser punk, de l'escriptora Belén Gopegi. Des d'ací us recomane sincerament que li feu una ullada. Es tracta d'un llibre entretingut, divertit i assequible, pel vocabulari que utilitza i la forma com està escrit, amb frases curtes que produeixen una sensació de dinamisme. Estic segur que molts de vosaltres us identificareu en part o totalment amb la protagonista, sempre que no tingueu una idea de què és ser jove molt conservadora i tradicionalista...
Tot el que s'endinse en aquesta lectura trobarà aspectes que li resultaran d'allò més familiars: les relacions amb els seus pares, amb els amics i amigues, etc.
A més de tot açò, aquesta lectura també em va servir per ampliar la meua cultura musical, per la quantitat de grups i cançons que l'obra referencia. Però tranquils, que no cal ser un incondicional de la música punk perquè el llibre us agrade. Així doncs, animeu-vos-hi: hi ha un exemplar de la novel·la a la biblioteca de l'institut. Encara que no servirà per a la classe de valencià, us promet que gaudireu amb ell, fins i tot més que amb l'assaig de Monserrat Roig!
Finalment, un advertiment: la novel·la de Belén Gopegi no és apta per als amants de Camilo Sexto, Julio Iglesias o Manolo Escobar. A més de tot açò, aquesta lectura també em va servir per ampliar la meua cultura musical, per la quantitat de grups i cançons que l'obra referencia. Però tranquils, que no cal ser un incondicional de la música punk perquè el llibre us agrade. Així doncs, animeu-vos-hi: hi ha un exemplar de la novel·la a la biblioteca de l'institut. Encara que no servirà per a la classe de valencià, us promet que gaudireu amb ell, fins i tot més que amb l'assaig de Monserrat Roig!
Guillem Gil, 1r Batx B

Jo mateix la vaig llegir l-any passat i la vaig passar a dos o tres alumnes de batx. Tambe vaig recopilar en un CD les musiques que Gopegui cita en el llibre, moltes de les quals nomes coneixia de lluny o de res *ja tinc una edat... No crec que siga ni de lluny la millor de l-autora, mireu La conquista del aire o El padre de Blancanieves. En tot cas, No sabeu com m-alegre trobar adolescents, algun, que llig Belen Gopegui.
ResponEliminaJoan