Mantenint viva la memòria

Dimecres passat, tal com vam anunciar, va tenir lloc a la nostra Sala d'Actes la projecció del vídeo El genocidi franquista a València, que podeu veure i descarregar anant a l'enllaç. Es tracta d'un magnífic documental on s'arrepleguen en directe els testimoniatges d'algunes persones compromeses amb la lluita per la identificació i dignificació de les víctimes del franquisme i del treball que durant aquests darrers anys ha dut el Fòrum per la Memòria del País Valencià, que entre d'altres coses, amb una tenacitat a prova de dificultats de tota mena (plantejades en primer lloc per l'Ajuntament de València) i desesperances, ha documentat les més de 23.000 persones, xiquets, homes i dones de totes les edats, que van ser enterrades a les fosses del cementeri de la capital del país. Torturats i afusellats pels vencedors, morts en el part o víctimes de les malaties i la misèria de la postguerra, aquells ossos i despulles que han conservat en el silenci de setanta anys la memòria i la dignitat dels lluitadors per la llibertat i la democràcia han recuperat, gràcies al treball d'Empar Salvador i la gent del Fòrum, els noms que la història i les traves legals present els han negat.
Una cinquantena de persones, moltes d'elles veïns del barri no directament vinculats a l'Institut, van poden seguir amb el cor en un puny el documental i el posterior col·loqui animat per Empar Salvador, una dona menuda que desborda energia i franquesa, i Antonio López Quiles, home nascut a l'exili que col·labora amb el Fòrum. Malgrat que –a parer d'Empar Salvador– la Llei de la Memòria Històrica aprovada pel Parlament espanyol en 2007 és una mena de llei de punt final al franquisme i els seus crims (tot i que la legislació internacional determina que els crims contra la humanitat no prescriuen mai), malgrat que la memòria dels vençuts, sense la qual és impossible construir una autèntica democràcia, ha de salvar encara molts obstacles, malgrat les incomprensions, l'oblit i les trampes, em fa l'efecte que el treball del Fòrum i de tots els grups que arreu de l'Estat espanyol continuen desenterrant els morts i llaurant la memòria, els homes i les dones com Empar Salvador, ja han guanyat, si no la guerra, sí moltes batalles, la primera de les quals ha consistit a col·locar en el primer pla de l'actualitat i del debat la història de les víctimes del genocidi franquista, la necessitat del coneixement, la reparació i la memòria de tantes malvestats, l'exemple cívic dels qui van defensar la República i les llibertats democràtiques.
Però la feina d'Empar Salvador i els seus companys no aconseguirà els seus objectius si la societat, i molt especialment el sistema educatiu públic, no es fa eco de les seues justes demandes i les seues investigacions. Ignorar els genocidis, es produesquen on es produesquen, és matar les víctimes per segona vegada. Només coneixent el passat i analitzant-lo podrem evitar que es repetesca.

 

 

 

[Fotos d'Andrea Rodríguez. 17 novembre 2010.]