Ça commence aujourd'hui (Hoy empieza todo): 1999, Color, 117’, França.
Direcció: Bertrand Tavernier
Guió i diàlegs: Dominique Sampiero, Tiffany Tavernier, Bertrand Tavernier
Muntatge: Sophie Brunet
Direcció de producció: François Hamel
Vestuari: Marpessa Djian
Fotografia: Alain Chouquart
Música: Louis Sclavis
Repatiment: Philippe Torreton, Maria Pitarresi, Nadia Kaci, Véronique Ataly
"Un jardí d'infància en un poble miner és l'escenari per a aquesta bona pel·lícula de Bertrand Tavernier que fou premi de la Crítica Internacional del festival de Berlín i Premi del Públic i Millor Pel·lícula Estrangera del de Sant Sebastià.
El protagonista és un mestre d'escola i el tema –l'educació– se centra en les repercussions escolars dels problemes socials i econòmics que suporta la petita població on el docent treballa (prop de Valenciennes, al nord de França).
La càmera del director francès es mou molt a prop dels actors, de vegades per tal d'emfasitzar l'ambient opressiu que l'abandó i la misèria generen en una escola de famílies pobres en una ciutat pobra amb un 30% d'aturats, i d'altres per captar els sentiments dels xiquets que van a l'escola.
La càmera movedissa de Tavernier serà present en una sorollosa eixida de classe, en un acte escolar, en un atrafegat dia de treball a les aules i també en una reunió de mestres que despullen la seua condició de petits burgesos.
Sense oblidar que el mestre també té una vida fora de l'escola, Tavernier dedica subtrames a contar els conflictes del mestre amb el seu fill preadolescent i amb els seus pares ancians.
És interessant destacar que Hoy empieza todo no és un film que pren els xiquets com a punt de partida per a la narració. El protagonista d'aquest film polític és el mestre, no els xiquets. El conflicte que s'hi dirimeix és contra les autoritats burocràtiques –progressistes que van oblidar les seues banderes en un calaix d'escriptori– i el film s'ocupa d'exposar la situació com ho faria un periodista en la seua crònica política. Sabem que el bon periodisme no és objectiu però sí clar i contundent. Com el de Tavernier en Hoy comienza todo. Hauria estat senzill per al cineasta commoure l'espectador amb històries lacrimògenes sobre xiquets desemparats, però la pel·lícula denuncia la irresponsabilitat dels adults envers la infantesa en el món globalitzat. Ni més ni menys que això".
Gustavo Camps (http://www.canalok.com/cine/todocomienzahoy.htm)
Adaptació la ferreteria de guàrdia
¿¿¿Qué es esto por Dios????
ResponElimina