Sobre el cantautor alcoià Hugo Mas

El recital que el dimecres que ve farà Hugo Mas (Alcoi, 1977) al nostre institut té molt d'estrena especial, d'oportunitat única. Més enllà de l'amistat que m'uneix amb aquest extraordinari paisà, vull dir. Perquè de fet, els començos musicals d'Hugo es troben estretament lligats al seu pas per l'institut Pare Vitòria d'Alcoi, el mateix on qui açò escriu va fer el seu batxillerat, si bé en circumstàncies ben distintes: jo hi vaig viure l'agonia del franquisme, amb un director molt fatxa i molt llepaaltars, estudiant de valent i jugant al volei; ell en l'alegria de les línies en valencià i, pel que sé, component les seues primeres cançons sobre poemes de Miquel Martí i Pol instigat pel seu professor Francesc Bernàcer. És llavors quan comença la seua col·laboració artística amb el pianista Juan Antonio Recuerda i el guitarrista Jacobo Blanes. Són anys d'aprenentatge, de lectures i inquietuds que el decantarien cap als estudis d'entomologia (és a dir, de l'estrany món dels insectes, passió probablement relacionada amb el gust del nostre cantautor pel detall i la precisió que tant caracteritzen el seu estil artístic). Gràcies als erasmus (el meu "erasmus" foren les històries de la puta mili a Còrdova, Badajoz i València), l'Hugo va estar a Praga i també a les illes Açores, detall que val la pena d'apuntar per entendre un cosmopolitisme que també el tingué per Madrid compartint barra, entre d'altres, amb el genial Roberto Bolaño, el novel·lista de Los detectives salvajes i moltes altres delícies literàries.
Autor d'un únic compacte (Hugo Mas, 2009) per ara, el nostre cantautor –eixa barreja màgica de músic i poeta– beu de les fonts poètiques i musicals més variades, però d'una manera molt especial del llegat d'Ovidi Montllor (ai el cordó umbilical que ens lliga als ponts i abismes del nostre poble comú!) i de la infinitud de formes del jazz. Autor, doncs, de magnífiques lletres, Hugo Mas és un mestre en l'art de posar melodies als poemes d'altri. La seua experiència teatral li ha atorgat un domini de l'escena que no és freqüent per aquestes contrades. La seua veu poderosa i profunda, la manera com acaricia els textos que recita, l'energia concentrada que desprén en les seues actuacions o l'expressió d'un intimisme ple de calidesa, són altres elements que fan dels seus directes una experiència que perdura en la memòria del públic.

L'Hugo pertany a una fornada d'autors que llancen la tradició musical autòctona un parell de cels més amunt. Jo diria que juntament amb els d'Arthur Caravan, coterranis i companys de generació d'Hugo, representa ara com ara el millor del panorama musical del País Valencià. Amb gent com Hugo Mas, la nostra música ja pot desfer-se de vells complexos i atényer una normalitat artística que només la racaneria miop dels responsables de la cosa pública impedeix amb tota la malícia dels culturicides.
En fi, que serà un luxe escoltar Hugo Mas –probablement acompanyat per Juan Antonio Recuerda i Jacobo Blanes, tant de bo– a casa nostra. Segur que els qui hi serem no oblidarem fàcilment aquesta experiència.

[Us enllace ací algunes adreces d'interès per si voleu anar fent boca: escoltar-ne les cançons, sobre l'autor, alguns vídeos.]