Mai no m’havia aturat a reflexionar sobre aquest aspecte. Definir-me com a lector? Quina cosa més estranya, vaig pensar. No hi ha prou a fer-me analitzar els autors dels textos? Em tem, però, que l’autoanàlisi sempre esdevé una feina molt més complexa.
He tornat a agafar el bolígraf. No em sentia en condicions d’“autorretratar-me” i he decidit llegir mitja hora per veure si m’aclaria les idees i recollia un poc més d’“autoinformació”. Per fi vaig apropant-me a una definició com a lector: acabe de confirmar que mitjançant la lectura m’evadisc del món real. N’estic segur perquè la mitja hora s’ha convertit en una hora i quart.
No crec que aquesta “evasió” siga tan dolenta com la pinta Fuster. Jo m’ho passe d’allò més bé! M’entusiasmen els relats curts que et transporten –per un instant– a una situació de la qual no pots sortir-te’n fins que no lliges l’última línia. Perquè, qui es deixa un relat a mitges? No sóc un fanàtic, per tant, de les grans superproduccions literàries –ni cinematogràfiques– tan exitoses avui en dia.
La meua lectura actual busca escenes quotidianes on es confonga la realitat i la ficció. Mestre d’aquest gènere “dualista” és el gran Guy de Maupassant. Fins i tot ell va tindre problemes per distingir veritat i fantasia. Greus problemes, vaja!
És evident la importància que té per a la societat la literatura “de compromís” defensada per Fuster. Siga com siga –encara que haja decebut el Mestre de Sueca–, em satisfà enormement haver escrit aquest assaig. Perquè, millor o pitjor, sóc lector. I això, en els tems que corren, és més important que no ho sembla.
Guillem Gil, 2n de Batxillerat B (curs 2011/2012).
[A La Vanguardia d'avui del 2 de gener de 2012, informació sobre la recent publicació dels tots els contes de Maupassant en castellà.]
He tornat a agafar el bolígraf. No em sentia en condicions d’“autorretratar-me” i he decidit llegir mitja hora per veure si m’aclaria les idees i recollia un poc més d’“autoinformació”. Per fi vaig apropant-me a una definició com a lector: acabe de confirmar que mitjançant la lectura m’evadisc del món real. N’estic segur perquè la mitja hora s’ha convertit en una hora i quart.
No crec que aquesta “evasió” siga tan dolenta com la pinta Fuster. Jo m’ho passe d’allò més bé! M’entusiasmen els relats curts que et transporten –per un instant– a una situació de la qual no pots sortir-te’n fins que no lliges l’última línia. Perquè, qui es deixa un relat a mitges? No sóc un fanàtic, per tant, de les grans superproduccions literàries –ni cinematogràfiques– tan exitoses avui en dia.
La meua lectura actual busca escenes quotidianes on es confonga la realitat i la ficció. Mestre d’aquest gènere “dualista” és el gran Guy de Maupassant. Fins i tot ell va tindre problemes per distingir veritat i fantasia. Greus problemes, vaja!
És evident la importància que té per a la societat la literatura “de compromís” defensada per Fuster. Siga com siga –encara que haja decebut el Mestre de Sueca–, em satisfà enormement haver escrit aquest assaig. Perquè, millor o pitjor, sóc lector. I això, en els tems que corren, és més important que no ho sembla.
Guillem Gil, 2n de Batxillerat B (curs 2011/2012).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada