Que curiós preguntar-se quin tipus de lectora sóc. Mai no se m'havia ocorregut fer-me una pregunta d'aquest tipus. Sí m'havia plantejat que m'agradaven més aquells llibres on s'expressen experiències de la vida real i et deixen algun missatge. Però, quin tipues de lectora sóc?
Pense que totes les obres són importantes, tant les que tenen segles com les actuals, tant si tracten de temes reals com ficticis. Cada obra va ser creada per una raó i amb una finalitat. Pense que hem d'elegir el que anem a llegir segons la situació i segons què volem traure del text, ja que com passa a la música, si llegim una novel·la trista no tindrem la mateixa sensació que si llegim un poema d'Ausiàs March. En tot cas, és important llegir coses actuals perquè no podem viure ignorant el que passa al nostre voltant. Així mateix és necessari que llegim un mínim d'obres clàssiques que ens ajuden a entendre el perquè del present.
Encara que totes les obres siguen importants, he d'admetre que preferisc llegir un text realista i actual. L'assaig és un gènere que m'atrau molt perquè em fa reflexionar. No obstant això, dins la gran varietat d'assajos que hi ha me'n criden l'atenció sobretot alguns temes com el de la superació, la nostàlgia, les causes de fets històrics... Però també he de dir que algunes novel·les com Cien años de soledad i La Plaça del Diamant m'han fet reflexionar molt, i els seus escriptors han fet que em submergisca en la història, una sensació maravellosa. La poesia és per a mi el gènere més respectat. Em sembla un gènere que només pot escriure un savi. Sintetitzar en poques línies tanta estètica és un treball admirable.
Fet i fet, tots els textos són importants, però dins la multiplicitat de textos cal destacar-ne alguns capaços de canviar sentiments, pensaments, societats... el món. Tant de bo poguérem demanar més dies a l'any per a llegir més.
Julieta Puente, 2n de Batxillerat B. Curs 2011/2012
Pense que totes les obres són importantes, tant les que tenen segles com les actuals, tant si tracten de temes reals com ficticis. Cada obra va ser creada per una raó i amb una finalitat. Pense que hem d'elegir el que anem a llegir segons la situació i segons què volem traure del text, ja que com passa a la música, si llegim una novel·la trista no tindrem la mateixa sensació que si llegim un poema d'Ausiàs March. En tot cas, és important llegir coses actuals perquè no podem viure ignorant el que passa al nostre voltant. Així mateix és necessari que llegim un mínim d'obres clàssiques que ens ajuden a entendre el perquè del present.
Encara que totes les obres siguen importants, he d'admetre que preferisc llegir un text realista i actual. L'assaig és un gènere que m'atrau molt perquè em fa reflexionar. No obstant això, dins la gran varietat d'assajos que hi ha me'n criden l'atenció sobretot alguns temes com el de la superació, la nostàlgia, les causes de fets històrics... Però també he de dir que algunes novel·les com Cien años de soledad i La Plaça del Diamant m'han fet reflexionar molt, i els seus escriptors han fet que em submergisca en la història, una sensació maravellosa. La poesia és per a mi el gènere més respectat. Em sembla un gènere que només pot escriure un savi. Sintetitzar en poques línies tanta estètica és un treball admirable.
Fet i fet, tots els textos són importants, però dins la multiplicitat de textos cal destacar-ne alguns capaços de canviar sentiments, pensaments, societats... el món. Tant de bo poguérem demanar més dies a l'any per a llegir més.
Julieta Puente, 2n de Batxillerat B. Curs 2011/2012
Assaig: Gènere en prosa, generalment breu, que aborda d’una manera lliure
i no especialitzada els problemes més diversos amb voluntat de creació literària.
[http://www.ventdcabylia.com/2011/09/primer-assaig.html]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada