Segur que més d'un/a profe heu vist aquesta pel·lícula de Zhan Yimou (Xi'any, 1951) de 1999. I qui sap si també algun/a alumne/a d'oculta cinefília? A mi em va encantar, com totes les que recorde haver vist d'aquest magnífic cineasta xinès que a més a més va gaudir de la immensa sort de tenir l'actriu Gong Li com a esposa i musa durant molts anys. L'art, fotogènia i qualitats escèniques d'aquesta bellíssima actriu no tenen res a envejar, us ho jure, a les millors dives del cinema occidental (i ací que cada lector/a hi pose les seues preferides) i és ja una icona insubstituïble en la retina de la nostra memòria cinematogràfica. Però en la pel·lícula que veurem dilluns no apareix aquest amor impossible, vull dir l'actriu Gong Li, i potser aquest és l'únic retret que se li pot fer al magnífic drama rural amb què reiniciem el cicle Cinema i Escola que tant d'èxit de crítica i públic ens va proporcionar el passat trimestre.
El film narra amb tota la tendresa del món la història d'una joveníssima mestra que substitueix el vell mestre (no recorde si perquè es jubila amb bastants més anys de seixanta) d'una escola de la Xina profunda i que rep per tota herència una aula paupèrrima (als nostres ulls d'institut públic valencià una miqueta entradet en anys, vint per ser exactes), de pupitres atrotinats, pissarra, una capsa amb trossets de guix per escriure-hi els ideogrames xinesos i una cambra amb un jaç que ens sembla quasi miserable… i, és clar, el més important de tot: una colla de xiquets i xiquetes tan semblants i tan distints als nostres del Ferrer i Guàrdia o de qualsevol banda. I és que si per a alguna cosa serveix el cine, i tota la resta, és per assaborir analogies i apamar dissemblances, que és un meravellós i imprescindible exercici. El cas és que un bon dia, la mestra, que és poc més gran que els seus xiquets, s'emporta el grup d'excursió a la ciutat amb tan mala fortuna que pel camí en perd un. ¿Què faríeu vosaltres en el seu cas, considerant que no hi ha mòbils ni telèfons on cridar, ni googles on trobar coses perdudes, que no coneixeu la ciutat ni cap dels seus habitants, que us dieu Wei Minzhi, teniu tretze anys i ensenyeu a llegir i escriure uns alumnes que no han begut mai una coca-cola?
Com veieu, la cosa pinta molt bé, i jo ja tinc ganes de tornar a veure aquesta pel·li que tant ens pot ensenyar. Ah, i l'entrada és lliure, per si no ho sabíeu. Clicant ací en podreu veure un tràiler.
–DILLUNS 14 DE FEBRER, 18.00 h. SALA D'ACTES–
PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA DE ZHANG YIMOU
YI GE DOU BU NANG SHAO
(NO ONE LESS / NI UN DE MENYS)
