1991-1992 / 2016-2017 25 ANYS FENT ESCOLA
I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.
(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)
I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.
(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)
dissabte, 31 de desembre del 2011
Feliç 2012!
dimecres, 21 de desembre del 2011
Felicitació
Amor, de vós jo en sent més que no en sé
Ausiàs March
Plaers:
El primer esguard per
la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d´entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable.
Bertold Brecht
No sé si va ser Brecht o algú altre que va dir que la lectura d’un bon llibre
pot canviar una vida. Siga com siga, espere que aquests versos puguen
canviar-vos-en almenys un instant.
Bones lectures, i Bon Nadal!
Ausiàs March
Plaers:
El primer esguard per
la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d´entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable.
Bertold Brecht
No sé si va ser Brecht o algú altre que va dir que la lectura d’un bon llibre
pot canviar una vida. Siga com siga, espere que aquests versos puguen
canviar-vos-en almenys un instant.
Bones lectures, i Bon Nadal!
dilluns, 19 de desembre del 2011
Els vells roquers de la primera promoció no moren mai
Perdoneu la ironia de la frase feta del títol, perquè això de l'edat va com va i des d'on te la mires. El cas és que ni Alberto Perdigón, ni Alejandro Gamarci, ni Sergio Poyatos, ni Manuel Martínez són de cap manera vells per molt que s'enfilen decididament cap a la quarantena, que sí comença a ser una edat abjecta. No són vells, però sí roquers (ells s'estimarien més que els diguera rockers, però en fi) i a més a més de la venerable promoció que va estrenar el nostre Institut el curs 1990/1991 i que, amb alguna que altra excepció, el va abandonar quan va acabar el COU, aquell Curs d'Orientació Universitària que va viure entre la prehistòria del PREU i la postmodernitat del Segon de Batxillerat actual i entre els alegres sofridors del qual es compta l'autor d'aquest post.
Doncs això diu que era -per entrar ja en matèria- que ens va visitar l'Alberto, que porta entre mans uns rètols commemoratius per a l'Institut (les commemoracions es veu que sónel seu punt feble o vici, perquè ja va ser cosa d'ell el nom metàl·lic que el centre exhibeix a la seua entrada des de fa 10 anys, quan fèiem el desè aniversari) i ens va proposar de tancar la commemoració del XXè amb un concert amb els seus col·legues de 33 tocando argento-rock, tots ells, o quasi tots, exalumnes també del Ferrer i Guàrdia, ocasió que serviria per ajuntar de nou les noves glòries del 90/91 i les que van venir després o les que ho seran d'ací pocs anys.
-Però és que ja vam fer el concert de cloenda en el mes d'octubre.
-Doncs nosaltres farem el de recloenda.
Davant proposta tan subtil, qui s'hi nega? Tot una miqueta a la impensada, ho reconec, i fent bona la ditadel pensat i fet que tant en enorgulleix i tants maldecaps ens provoca, li propose de fer el concert-trobada aquest dimecres que ve, 21 de desembre, a partir de les 18.00. Serà, si corre prou la veu i la gent s'hi apunta, una bona oportunitat de retrobar-se vells i velles camarades, paraula que -ja ho sé- no s'estila. Però això al cap dels anys, aquests no tan vells roquers, exalumnes, amics, camarades. De manera que qui vulga escoltar què fan, un colp girada la trentena, aquests joves del Ferrer i Guàrdia amb la música i la vida, sense distinció d'edats ni promocions, deixeu-vos caure per l'Institut.
Està per confirmar l'assistència de Fredi i Emilio, eterns punxadors de les festes que organitzava el Salva Muñoz, però tot podria ser amb una mica de sort. Acabat el concert, i sense víctimes a lamentar, l'Institut convidarà a uns refresquets. Després podria haver-hi comboi per anar a sopar algun bocata o similar i continuar la conversa pel barri. Doncs això, us esperem a l'Institut.
Doncs això diu que era -per entrar ja en matèria- que ens va visitar l'Alberto, que porta entre mans uns rètols commemoratius per a l'Institut (les commemoracions es veu que sónel seu punt feble o vici, perquè ja va ser cosa d'ell el nom metàl·lic que el centre exhibeix a la seua entrada des de fa 10 anys, quan fèiem el desè aniversari) i ens va proposar de tancar la commemoració del XXè amb un concert amb els seus col·legues de 33 tocando argento-rock, tots ells, o quasi tots, exalumnes també del Ferrer i Guàrdia, ocasió que serviria per ajuntar de nou les noves glòries del 90/91 i les que van venir després o les que ho seran d'ací pocs anys.
-Però és que ja vam fer el concert de cloenda en el mes d'octubre.
-Doncs nosaltres farem el de recloenda.
Davant proposta tan subtil, qui s'hi nega? Tot una miqueta a la impensada, ho reconec, i fent bona la ditadel pensat i fet que tant en enorgulleix i tants maldecaps ens provoca, li propose de fer el concert-trobada aquest dimecres que ve, 21 de desembre, a partir de les 18.00. Serà, si corre prou la veu i la gent s'hi apunta, una bona oportunitat de retrobar-se vells i velles camarades, paraula que -ja ho sé- no s'estila. Però això al cap dels anys, aquests no tan vells roquers, exalumnes, amics, camarades. De manera que qui vulga escoltar què fan, un colp girada la trentena, aquests joves del Ferrer i Guàrdia amb la música i la vida, sense distinció d'edats ni promocions, deixeu-vos caure per l'Institut.
DIMECRES 21 DESEMBRE
Sala d'Actes, 19.00 h.
33 TOCANDO ARGENTO-ROCK
Alberto Perdigón
Alejandro Gamarci
Sergio Poyatos
Manuel Martínez
en concert
[entrada lliure]
· · ·
Etiquetes de comentaris:
Concert de 33 tocando argento-rock
dissabte, 17 de desembre del 2011
La simple acció de llegir
Iniciem, amb aquest primer escrit, una sèrie que titulem Els joves lectors, en la qual aniran apareixent textos signats per alumnes del nostre institut. Com podeu deduir pel títol, els joves lectors (que haberlos, haylos, no n'hi ha dubte, i de ben bons) hi expressaran tot el que la lectura significa per a ells, tot el que troben o esperen trobar en els llibres. Acompanyarem el text amb alguna imatge que ens semble suggestiva. I al final, trobareu el nom de l'autor o autora. Abans que s'acabe el 2011, doncs, comencem a preparar-nos en certa manera per al proper Dia del Llibre, que com sabeu enguany dedicarem a Joan Fuster, com un preludi, a les portes de l'hivern, de la propera primavera. Salut i que en gaudiu bona cosa. Ah, i no us priveu de deixar constància en aquest bloc de l'opinió que els textos us mereixen.
Ja des de xicoteta ma mare em deia que jo devorava els llibres. Com és natural en un xiquet, m'interessava sols per les novel·les. Aquell era el meu passatemps preferit –o el meu vici més captivador. Passava el dia amb vint llibres al voltant; sols necessitava cinc minuts per a triar-ne un i ja deixava de sentir el pas del temps. Llegia per a fugir de la rutina diària i de la frase que més odiava: “Encara ets xicoteta, i això és cosa de majors”.
Al món, doncs, sols importaven els pares i els germans majors, i amb el pas del temps, el percebia com una cosa dels professors, dels polítics i fins i tot de les persones amb la nacionalitat del país on jo vivia. Així, les novel·les policíaques i d'aventures primer, i després les romàntiques, esdevingueren el món on em vaig criar. I el millor de tot és que els pares mai li poden dir a un xiquet que deixara de llegir.
Així, una cosa era sempre certa: un lector no adquireix un paper més important a la novel·la per qui és en la vida real; la novel·la sempre serà la mateixa i el lector, siga qui siga, mai en serà exclòs per edat, ofici o nacionalitat. Això era tot un luxe. Els llibres eren la muntanya russa on puges per a sentir l'èxtasi i l'emoció que no té la vida, i en algun dels vagons sempre hi haurà lloc per a tu.
Però era d'esperar que, una persona, lectora obsessiva de novel·les, aprenguera alguna cosa dels personatges que ha conegut: per a viure, cal conéixer el món on vivim, i les persones que ens envolten. Això no m'agradava. Per a conèixer algú, cal arribar a formar-se una opinió sobre ell, i això comprén jutjar-lo. I jutjar algú portava a ser jutjat. No sé per quina endiablada raó no m'interessava (ni m'interessa) allò que els altres opinaven sobre mi; és més, odiava ser jutjada (tant positivament com negativament), ja que no ho veia útil ni productiu. Però en canvi sí era temptador jutjar els altres. Després de totes les meues lectures m'havia creat un món imaginari, ideal i estable, en el qual classificava les persones i les seues accions. Comencí a sentir una atracció enorme i incomprensible per entendre allò que feien els altres i per què. L'ètica (encara que jo no sabia anomenar-ho fins fa poc) era el nucli principal de les meues meditacions.
Així, comencí a ser jo la creadora dels meus “textos”, que no passaven de ser mentals i eren raonaments encadenats que intentaven explicar el perquè d'una acció simple o una característica de les persones. El meu interés pels llibres mai no minvà, però ara capten la meua atenció textos simples, no de tipus filosòfic ni grans assajos minuciosos i elaborats, sinó que simplement parlen de realitats habituals i quotidianes de les quals ningú no se n'adona. No busque lleis naturals ni explicacions, sinó raonaments subjectius per a contrastar els meus. Aquest interés per entendre l'humà i, per tant, entendre'm a mi, té una raó: com diu Sòcrates, la virtut resideix en el coneixement, i el vici, en la ignorància, de manera que ningú obra malament de manera deliberada. El meu objectiu no és la perfecció, sinó trobar la forma de viure bé, amb respecte, solidaritat i tolerància als altres (i res més!) per a fer aquest món més suportable.
Supose que, després d'aquesta odissea de pensaments i deliberacions, queda més que demostrat que la lectura (referint-me als lectors interessats i no als obligats), és més que un procés de descodificació de lletres per a exercitar una part important del cervell.
Nuseiba ben Hassen, 2n de Batxillerat B. Curs 2011/2012
· · ·
Jo llig per a fugir del món. Per a mi, l'acció de seure còmodament damunt del llit o al sofà del saló amb un bon llibre entre les mans és i sempre ha sigut més que un entreteniment.Ja des de xicoteta ma mare em deia que jo devorava els llibres. Com és natural en un xiquet, m'interessava sols per les novel·les. Aquell era el meu passatemps preferit –o el meu vici més captivador. Passava el dia amb vint llibres al voltant; sols necessitava cinc minuts per a triar-ne un i ja deixava de sentir el pas del temps. Llegia per a fugir de la rutina diària i de la frase que més odiava: “Encara ets xicoteta, i això és cosa de majors”.
Al món, doncs, sols importaven els pares i els germans majors, i amb el pas del temps, el percebia com una cosa dels professors, dels polítics i fins i tot de les persones amb la nacionalitat del país on jo vivia. Així, les novel·les policíaques i d'aventures primer, i després les romàntiques, esdevingueren el món on em vaig criar. I el millor de tot és que els pares mai li poden dir a un xiquet que deixara de llegir.
Així, una cosa era sempre certa: un lector no adquireix un paper més important a la novel·la per qui és en la vida real; la novel·la sempre serà la mateixa i el lector, siga qui siga, mai en serà exclòs per edat, ofici o nacionalitat. Això era tot un luxe. Els llibres eren la muntanya russa on puges per a sentir l'èxtasi i l'emoció que no té la vida, i en algun dels vagons sempre hi haurà lloc per a tu.
Però era d'esperar que, una persona, lectora obsessiva de novel·les, aprenguera alguna cosa dels personatges que ha conegut: per a viure, cal conéixer el món on vivim, i les persones que ens envolten. Això no m'agradava. Per a conèixer algú, cal arribar a formar-se una opinió sobre ell, i això comprén jutjar-lo. I jutjar algú portava a ser jutjat. No sé per quina endiablada raó no m'interessava (ni m'interessa) allò que els altres opinaven sobre mi; és més, odiava ser jutjada (tant positivament com negativament), ja que no ho veia útil ni productiu. Però en canvi sí era temptador jutjar els altres. Després de totes les meues lectures m'havia creat un món imaginari, ideal i estable, en el qual classificava les persones i les seues accions. Comencí a sentir una atracció enorme i incomprensible per entendre allò que feien els altres i per què. L'ètica (encara que jo no sabia anomenar-ho fins fa poc) era el nucli principal de les meues meditacions.
Així, comencí a ser jo la creadora dels meus “textos”, que no passaven de ser mentals i eren raonaments encadenats que intentaven explicar el perquè d'una acció simple o una característica de les persones. El meu interés pels llibres mai no minvà, però ara capten la meua atenció textos simples, no de tipus filosòfic ni grans assajos minuciosos i elaborats, sinó que simplement parlen de realitats habituals i quotidianes de les quals ningú no se n'adona. No busque lleis naturals ni explicacions, sinó raonaments subjectius per a contrastar els meus. Aquest interés per entendre l'humà i, per tant, entendre'm a mi, té una raó: com diu Sòcrates, la virtut resideix en el coneixement, i el vici, en la ignorància, de manera que ningú obra malament de manera deliberada. El meu objectiu no és la perfecció, sinó trobar la forma de viure bé, amb respecte, solidaritat i tolerància als altres (i res més!) per a fer aquest món més suportable.
Supose que, després d'aquesta odissea de pensaments i deliberacions, queda més que demostrat que la lectura (referint-me als lectors interessats i no als obligats), és més que un procés de descodificació de lletres per a exercitar una part important del cervell.
Nuseiba ben Hassen, 2n de Batxillerat B. Curs 2011/2012
Etiquetes de comentaris:
Els joves lectors
dilluns, 12 de desembre del 2011
Un invent revolucionari
divendres, 9 de desembre del 2011
Diumenge, bicifestació
Ací teniu una proposta per al diumenge al dematí: acudir a la manifestació en bicicleta (allò que se'n diu amb relativa gràcia una bicifestació) convocada a l'Ajuntament de València a les 11.00 h. Per l'ampliació i millora de la xarxa d'itineraris ciclístics, contra l'absurda pretensió -que apuntem en l'article de més avall- que les multes als ciclistes infractors d'una normativa d'impossible compliment ens hagen de traure d'una crisi bestial (i no provocada per aquests simpàtics vehicles de dues rodes, és clar), per una ciutat més habitable, silenciosa, tranquil·la, neta, harmònica, alegre i ciclable (un altre neologisme no gaire afortunat).
La manifestació la convoca el col·lectiu València en Bici-Acció Ecologista Agró. Per animar-vos a participar-hi, us penge ací mateix la columna que a propòsit del tema vaig publicar la setmana passada i que, per l'imperdonable error de les dates en què vaig incórrer, conserva intacta la seua vigència. Apa, a pedalejar!
GERRA A LA BICICLETA
Manel Rodríguez-Castelló
Som els ciclistes els més interessats en una regulació del trànsit a la ciutat i en la concreció d'una normativa eficient que vetle per la nostra seguretat (i la nostra alegria, dret que no s'hi sol tenir en compte), solidària amb les dels altres transeünts, en especial els vianants. L'augment de l'ús de la bicicleta que València ha experimentat en pocs anys demanava a crits fixar les regles del joc, però, com sempre, hi arribem tard i de mala manera. Arribem tard, i per vies alternatives més o menys enfrontades al poder polític i la (in)cultura que més li agrada propagar, la velocitat, el soroll i el balafiament de diners i energia, a la popularització d'un transport eficient, barat, ecològic i harmònic, una de les marques distintives de la qualitat de vida en països més cultes, rics, devetllats i (moderadament) feliços. Si el recent servei públic de velocípedes, malgrat el nom que li van donar i els rudimentaris artefactes, quasi ingovernables, de què disposa, ha contribuït decididament a l'auge de la bici, la casa s'hauria d'haver alçat des dels fonaments de millora i extensió dels itineraris. Clar i ras, una ciutat orogràficament perfecta per a la bicicleta és encara una jungla d'asfalt plena de trampes per a ciclistes i vianants. Ara com ara és quasi impossible circular-hi sense recórrer a les sofertes voreres si no et vols deixar la pell enmig la fúria del trànsit motoritzat, o lligar la bicicleta a una farola, atesa la insuficiència d'elements destinats a tal fi. I si la crisi (em console perquè vull) fa de la virtut necessitat per a la sostenibilitat urbana, el sentit del bé comú aconsellaria agrair als ciclistes els serveis prestats, adequar la ciutat a més beneficioses formes de transport i divulgar pedagògicament les normes entre la ciutadania. Han optat, en canvi, per declarar la guerra a la bicicleta amb multes (estratosfèriques en relació al mal causat), que en tres dies han afectat 530 ciclistes i han recaptat 100.000 euros. Com que aquests diners a penes omplirien un peliu del forat negre d'Emarsa, per exemple, podrien destinar-los almenys a l'ampliació dels carrils-bici. Mentrestant, qui no plora no mama: diumenge hi ha una bicifestació a les 11.00 a l'Ajuntament anticiclista de València que no pense perdre'm encara que ploga.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 3 de desembre de 2011.
dimecres, 7 de desembre del 2011
Solidaritat amb el Poble Saharauí
Com des de fa alguns anys, per aquestes dates comença a l'Institut una campanya de solidaritat amb el poble saharauí gràcies a una iniciativa de l'ong Al-Amal. Es tracta d'una proposta molt senzilla i a l'abast de (quasi) totes les butxaques: fer donatius d'arròs, oli i sucre fins al 23 de gener de 2012. Tots els aliments arrplegats es transporten posteriorment amb camions als campaments de refugiats saharauís.
En temps en què amb l'excusa i la realitat de la crisi els governs i els organismes internacionals estan retallant la major part dels programes de solidaritat amb pobles i gent que viuen pitjor que nosaltres, només la solidaritat efectiva dels ciutadans pot alleujar situacions dramàtiques.
Vine a l'Institut i fes efectiu el teu gest solidari.
En temps en què amb l'excusa i la realitat de la crisi els governs i els organismes internacionals estan retallant la major part dels programes de solidaritat amb pobles i gent que viuen pitjor que nosaltres, només la solidaritat efectiva dels ciutadans pot alleujar situacions dramàtiques.
Vine a l'Institut i fes efectiu el teu gest solidari.
Etiquetes de comentaris:
Campanya Solidària
divendres, 2 de desembre del 2011
Els premis de Benimaclet Imaginacció
Per falta de temps (que no de voluntat i interès) havíem deixat la notícia dels premis de Benimaclet Imaginacció del post anterior sense continuïtat. Nostra culpa. El cas és que la cerimònia que us avançàvem va tenir lloc en el lloc (passeu-me la redundància) i el temps previstos, i amb molt d'èxit, segons que ens ha traslladat de primera mà un testimoni d'excepció, la nostra enviada especial Rosa Escrivà, entusiasta, com un servidor, d'aquests joves inquiets, creatius, poetes de la imatge, la imaginacció, la comunicació i el barri que són tota la colla de Benimaclet Imaginacció.
Ací teniu tots els premis i mencions del primer concurs audiovisual que han organitzat i que esperem que coneixerà noves i igualment engrescadores edicions.
I com que no podem penjar ací tots els vídeos concursants, sí que ens agradarà almenys que en vegeu el guanyador, que ens ha semblat d'una factura magnífica i molt suggeridor. A veure què us sembla a vosaltres.
Ací teniu tots els premis i mencions del primer concurs audiovisual que han organitzat i que esperem que coneixerà noves i igualment engrescadores edicions.
I com que no podem penjar ací tots els vídeos concursants, sí que ens agradarà almenys que en vegeu el guanyador, que ens ha semblat d'una factura magnífica i molt suggeridor. A veure què us sembla a vosaltres.
Etiquetes de comentaris:
I Concurs Audiovisual Benimaclet Imaginacció
dilluns, 21 de novembre del 2011
Benimaclet Imaginacció atorga els seus premis audiovisuals
Aquest grup d'animosos agitadors de les aigües quietes de la cultural audiovisual, molts d'ells exalumnes del Ferrer i Guàrdia que el curs passat van desenvolupar el seu taller amb estudiants del centre, ens convoquen a la festa de lliurament dels premis de treballs audiovisuals. Com podeu veure més avall, l'acte tindrà lloc el dijous 24 de novembre, a les 19.00 h. al Centre Municipal de Serveis Socials. La convocatòria promet, ja que a més de la projecció d'alguns treballs, hi haurà picadeta. Us animem a aprofitar l'ocasió i entrar en contacte amb una gent ben viva del barri de Benimaclet que té moltes coses a pensar, imaginar, proposar i fer. Enhorabona a tots els imaginactius i totes les imaginactives!
Etiquetes de comentaris:
I Concurs Audiovisual Benimaclet Imaginacció
dijous, 17 de novembre del 2011
Escacs per a tots i totes
Ahir, 16 de novembre, tal com vam anunciar, va tenir lloc a la Biblioteca la primera ronda del Circuit Escolar d'Escacs, una iniciativa del Club d'Escacs del CIM (Centre Instructiu i Musical, de Benimaclet). El nostre exalumne Carles Navarro, tot un entès en la matèria, i altres integrants del Club, es van encarregar de supervisar les partides. Les fotos que us pengem ací baix són d'un altre gran mestre (potser aquesta no és la denominació tècnica correcta, ja ens disculpareu) d'escacs i professor de matemàtiques del centre, Francisco García Trobat. A tots dos i a tots els xiquets i xiquetes i joves que hi van participar i al Club d'Escacs, l'enhorabona per l'organització d'un projecte que esperem que vaja consolidant-se i que ara té la propera cita el 20 de desembre a l'IES Rascanya. I també a Micaela Mendez, de 2n de batxillerat A, la guanyadora del torneig. Perquè en temps de crisi, què millor que pensar en silenci?
Tot preparat per començar a jugar.
Micaela amb el trofeu conquistat.
Etiquetes de comentaris:
Torneig d'Escacs
dilluns, 14 de novembre del 2011
Un poema de… Joan Fuster
nota bene
i jo crec en l’amor i no en la vida
l’amor és dins de mi com una terra
insaciable lúcida i sonora
com una fe o un cos o senyoria
l’amor és una ràbia precisa
és entre les parets imperdonables
és sota l’arc de les paraules sàvies
és en la cuixa esplendorosa i tensa
que es deixa transitar pels nostres besos
amor fam vàlida i deler d’escuma
l’amor és aquest signe aquesta fura
la vida és una fosca que ens escanya
jo no sé què és la vida i no m’agrada
deu ser aquest afany d’escriure versos
els versos a recules per l’arena
i jo crec en la mort i no en les passes
[Joan Fuster, Ofici de difunt, 1950]
i jo crec en l’amor i no en la vida
l’amor és dins de mi com una terra
insaciable lúcida i sonora
com una fe o un cos o senyoria
l’amor és una ràbia precisa
és entre les parets imperdonables
és sota l’arc de les paraules sàvies
és en la cuixa esplendorosa i tensa
que es deixa transitar pels nostres besos
amor fam vàlida i deler d’escuma
l’amor és aquest signe aquesta fura
la vida és una fosca que ens escanya
jo no sé què és la vida i no m’agrada
deu ser aquest afany d’escriure versos
els versos a recules per l’arena
i jo crec en la mort i no en les passes
[Joan Fuster, Ofici de difunt, 1950]
dimecres, 9 de novembre del 2011
Un poema de… Tomás Segovia
PÁJAROS
Más allá y más arriba de la espesa arboleda
Se abre un enorme espacio transparente
Donde los gritos de los pájaros
Melodiosos o roncos o agudos o metálicos
Se cruzan y se tejen y se enredan
En su bella maraña
Con misteriosa dispersión lograda
Porque este gran palacio aéreo
Cuyo suelo habitamos
Está todo él tejido de llamadas.
Tomás Segovia (València 25/5/1927-Mèxic Disctricte Federal, 7/11/2011)
Llegar (Poemas 2005-2006), Editorial Pre-Textos, València 2007.
Más allá y más arriba de la espesa arboleda
Se abre un enorme espacio transparente
Donde los gritos de los pájaros
Melodiosos o roncos o agudos o metálicos
Se cruzan y se tejen y se enredan
En su bella maraña
Con misteriosa dispersión lograda
Porque este gran palacio aéreo
Cuyo suelo habitamos
Está todo él tejido de llamadas.
Tomás Segovia (València 25/5/1927-Mèxic Disctricte Federal, 7/11/2011)
Llegar (Poemas 2005-2006), Editorial Pre-Textos, València 2007.
dijous, 3 de novembre del 2011
TORNEIG D'ESCACS AL FERRER I GUÀRDIA
El Club d'Escacs del CIM (Centre Instructiu i Musical) de Benimaclet, conjuntament amb els dos instituts del barri, el nostre i l'IES Rascanya, organitza un Circuit Escolar d'Escacs. Les partides tindran lloc en les següents dates:
· Dimecres 16 de novembre, a les 17.30 h, a la Biblioteca de Ferrer i Guàrdia (Emili Panach, 3. 46020 València)
· Dimarts 20 de desembre, a l'IES Rascanya (Av. Germans Machado, 9. 46019 València)
I es desenvoluparan segons les següents bases:
Tres categories
General: nascuts en 1997 o anteriors
Cadet: nascuts entre 1998 i 2000
Infantil: nascuts en 2001 o posteriors
Es jugaran 5 rondes de 9’ + 3’’ en cada torneig. La puntuació aconseguida en cada torneig se sumarà per a la classificació en el circuit.
Els emparellaments es realitzaran amb el programa informàtic Swiss Manager
Premis
Un exemplar de la revista Jaque per a tots els participants en cada torneig
Clauers per als dos primers classificats de cada categoria en cada torneig
Clauers per a la primera classificada en cada categoria en cada torneig
Medalla per al primer classificat del circuit en cada categoria
Medalla per a la primera classificada del circuit en cada categoria
Medalla per al segon classificat del circuit en cada categoria
Inscripcions: 1 euro per a cada torneig
Preinscripció per correu electrònic a jesuald@gmail.com fins a la vespra de la celebració del torneig. S’hi ha d’indicar nom, any de naixement i centre educatiu a què es pertany.
Gratuïtat en els següents casos:
- Alumnat i personal dels IESs organitzadors.
- Alumnat i personal dels CEIPs adscrits als IESs organitzadors.
- Alumnat i/o soci del Club d’Escacs CIM
Etiquetes de comentaris:
Torneig d'Escacs
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Pensant en el cap de setmana
Encara som a dimarts, però què ens priva de pensar ja una mica en el cap de setmana, ni que només siga per fer plans? Doncs heus ací una bona proposta per al cap de setmana: "Benimaclet Fart! Festival d'Art Reivindicatiu i Transformador" que organitzen un grapat de col·lectius i associacions del barri. Parlar d'art i de reivindicació i transformació potser semblarà una simple redundància als més perspicaços, però ací tan nobles propòsits tenen una concreció del tot urgent i necessària, un espai intrínsecament pensat per a la cultura, una Casa de Cultura per al barri. Ei que val la pena? Doncs ací us pengem el programa, ben variat i abellidor, i el plànol on són convocades les diverses activitats. Bon profit, bona cultura!
Etiquetes de comentaris:
actualitat del barri
dilluns, 17 d’octubre del 2011
I Concurs Audiovisual Benimaclet Imaginacció
Adreçat a tots els creadors audiovisuals que tingueu alguna cosa a dir sobre Benimaclet, la vida del barri, les gents, els colors, els sons... Teniu fins al 31 d'octubre. Participeu i guanyeu premis magnífics!
Qui pot participar-hi?
Qualsevol persona o grup de persones.
Què cal fer per participar-hi?
1. Graveu i munteu un vídeo on aparega d'alguna manera el barri de Benimaclet i que no dure més de 10 minuts.
2. Pugeu el vídeo al Youtube amb el títol: Benimaclet Imaginacció. I Concurs Audiovisual. Títol del vídeo.
3. Aviseu l'organització escrivint a benicrea@gmail.com i adjuntant la fitxa de participació correctament emplenada que pots descarregar-te punxant ací
La segona quinzena de novembre es donarà a conèixer la resolució del jurat i s'organitzarà una festeta de lliurament de premis a la qual està convidat tot el barri.
Què podeu guanyar?
Xecs regal per a la compra de material electrònic i/o audiovisual:
- Primer Premi: 600 euros.
- Segon Premi: 300 euros.
- Premi Especial Jove Promesa (per a menor de 18 anys): 300 euros.
- I fins a 10 mencions de 100 euros cada una.
[Pots consultar les bases completes al bloc http:// concursbenimacletimaginaccio.blogspot.com]
Etiquetes de comentaris:
I Concurs Audiovisual Benimaclet Imaginacció
dijous, 13 d’octubre del 2011
Programa del Concert
Dilluns 17 d'octubre, 19.30 h.
MUSICA CORDIS
Orquestra Juvenil de Cambra dirigida per Carles Marquina
PROGRAMA
Primera part
Pavana ……………………………………………… G. Faurè
St. Paul's Suite ……………………………………… Gustav Holts
I Jig. Vivace
II Ostinato. Presto
III Intermezzo. Andante con Moto
IV Finale. Allegro
· · ·
Segona part
Moon River ……………………………………Henry Mancini (Arr.: Bleke Neely)
Cinema Paradiso (selecció) ………………Ennio Morricone (Arr: Francesc Aguilar)
Infància i maduresa
Tema d’amor
La Misió (Gabriel’s Oboe – Vita Nostra) …Ennio Morricone (Arr: Carles Marquina) (Josep Ribera Vanyó – violí)
Una comparsa cordial ………………………………E. Lecuona – Francesc Aguilar
Dues melodies irlandeses (Toss the Feather - Erin Shores)........ The Corrs – Carles Marquina
Etiquetes de comentaris:
XXè Aniversari-Cloenda
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Concert de Cloenda del XXè Aniversari
Etiquetes de comentaris:
XXè Aniversari-Cloenda
dimarts, 27 de setembre del 2011
Dues propostes
XARRADA UNIVERSITAT LLIURE DE BENIMACLET
· Dimecres, 28 de setembre, a les 19 h, al Centre Social TerraDocent: VICENT MORENO, president d'Escola Valenciana.
Títol: “Valencià: de l’escola al carrer. Una llengua que camina”
UN CANT PER L’HORTA
· Dissabte, 1 d’octubre20:30 h. Concentració a la plaça de Benimaclet amb ciris o fanals i marxa per l'Horta fins a l'ermita de Vera. Cant d’albades i dansades al llarg de la passejada per les alqueries.
21:15 h. Reconeixement i homenatge als homes i dones que han mantingut l'Horta viva.
21:30 h. Sopar de pa i porta. (Porteu l’entrepà i la beguda.)
22:30 h. Tornada, amb més albades i danses.
Etiquetes de comentaris:
actualitat del barri
dimecres, 14 de setembre del 2011
Setembre, setembre
Exàmens de recuperació. "L'estiu passa volant. Ja som de nou ací". Fotocòpies. Avaluacions. Actes. Penjar notes al tauler. "Aquesta xiqueta no ha estudiat gens". "Quina calor encara!". "Hola, sóc la nova PT". Les obres del pati. Reclamacions. Sobres de matrícula. Horaris, horaris. El calendari nou. Claustre. "Uf, em feia falta una cervesa!". Nosaltres els valencians farà 50 anys en 2012. Per sort no s'ha disparat l'alarma. "Ja hem cobrat de Conselleria? No". Reunions d'equips docents. Reunions de tutors. Apunts, fitxes, informes. Cocope. Pla de Lectura. Actualització de les normes. Matriculacions. Telèfon. Horari jornada d'acollida. Fotocopiadora nova. "L'estiu bé, però passa volant". Correus electrònics. Còpies de claus. Projecte Esportiu. Factures. Horaris, horaris. "On és Miquel?". Micròfons. El piano encara és a la sala d'actes. Carpetes noves. Curs 2011/2012. Encara hi ha moltes samarretes. Festa de cloenda. Correus electrònics. "Ha telefonat la inspectora". Cafè i cigarreta. Signatures. Més signatures. Virus informàtics. "Hola, sóc la nova profe d'història". Plànol d'espais. Humanitats A i Humanitats B. Claustre. "Cal desmuntar aquest after hour que han muntat al pati aquest estiu". Les dones de la neteja. Els netejavidres. El tècnic de la fotocopiadora. "Cal posar el timbre per al nou horari". Jaime el del bar. "La noguera està preciosa, però haurem de tallar-li alguna branca que ja toca l'edifici". "No poses obres, posa-hi adequació d'instal·lacions esportives". Cursos de formació. Actes per signar. Memòries dels Departaments. Dossier professors. El web de l'institut. "Vols dir que els taulers funcionen?". Llistes de grups. Matrícules. La selectivitat. El nou dossier de comentari de textos. Fotos dels nous professors. "Hem d'informatitzar les aules". "Primer hem de fer que tinguen bona llum". Biblioteca. "Hola, sóc el nou de PQPI". "Necessite un cafè. I una cigarreta". "Ja han pagat de Conselleria? Encara no". "Podríem posar ventiladors a les aules. Una caixa de ventalls ens eixiria més a compte". Agendes escolars per als primers d'ESO. Actes per signar. Claustre. "És que no sé parlar per micro. És que no et sent". Pla de Millora. "Hola, sóc el nou de Filosofia". Caps de Departament. "Hi ha molts virus. Doncs no claves el pen on no toca". Dossier nou de valencià. Fuster. Normes bàsiques. Ara cal llevar les pintades. "El gimnàs no apareix al plànol. No ens el deuen haver furtat, oi?". Atenció educativa. Notes de selectivitat. "L'aprovat què és, 4 o 5?". Per exemple, Tecnologia. Claustre. "Aquest horari és una merda". "Ni cristo estudiarà llatí". Llistes de grups. Telèfon. "Que telefones a la inspectora". L'hibiscus mig pansit. Jornada d'acollida. Tutors. Llistes. Alumnes, alumnes, alumnes. Sala d'actes. Aules. Per fi. Nous logos de la nova Conselleria. Curs 2011/2012. la ferreteria de guàrdia. "Han ingressat els diners de Conselleria? No". Pla de Lectura. Diversificació Curricular. "Vols dir?". Les obres al pati. "On és Miquel?". Llistat definitiu d'alumnes. Horaris, horaris. "Teniu pissarres digitals a les aules? I sauna". Curs de formació en TICS. "Vols dir que no tenim ja prou tics?". Calendari de reunions. Consell Escolar. "Com han anat les PAUs. En paus". Per exemple, Tecnologia. "Una mare al telèfon". "Un pare al telèfon". la ferreteria de guàrdia…
AH, I LA II FESTA ESTELLÉS A BENIMACLET
Dissabte 17 de setembre a partir de les 18.30 h.
Etiquetes de comentaris:
actualitat del barri
dilluns, 18 de juliol del 2011
Bones vacances
Som a 18 de juliol, data d'infausta memòria per als amants de la democràcia i les llibertats, dilluns i una fresqueta que amenaça pluja, que benvinguda serà. A l'institut continuem al peu del canó fent horaris, arxivant papers i obrint carpetes per al curs proper, atenent els tribunals d'opisició que ens han tocat en (mala) sort, escometent les obres de reforma al pati, amb la desitjada retirada del barracot de tecnologia (the last one), matriculant alumnes, redactant memòries i... escrivint aquest darrer post prevacacional a la ferreteria de guàrdia.
I ho volem fer prenent com a motiu el viatge d'estudis que 22 alumnes de 4t d'ESO, acompanyats pels professors Miquel Alamà i Pepa Botella, van fer per terres d'Itàlia del 22 al 29 del mes de juny. Un avió traslladava els nostres viatgers de València a Milà, on un autobús els arreplegava per dur-los a la ciutat dels ponts, la Venècia de Casanova i el Carnaval, amb una parada a Vicenza. L'entrada a Venècia, suposem que espectacular, fou en vaporetto, com no podia ser altrament: Plaça de Sant Marc, Pont dels Sospirs, La Seu (que en l'italià de Venècia tenen uns altres noms, com és lògic). De Venècia a Florència en un tancar i obrir d'ulls en què cada viatger capta la llum necessària per a l'equilibri cronològic: Galeria dels Ufizzi, Església de Santa Maria Da Fiore i tutti quanti, amb el Ponte Vecchio famós com tot el que té a veure amb aquesta bella ciutat de la Toscana. I el 25 a la Siena del pal·li i d'ací a Roma (27 i 28 de juny): plaça i basílica de Sant Pere, Santa Maria la Major, Coliseu, Plaça d'Espanya, Fontana de Trevi... I per fi el 29, en vaixell de Roma a Barcelona recorrent una mar una mica mogudeta (segons testimoniatge de Miquel) però sense haver de lamentar cap naufragi ni incidència lamentable. I de la capital catalana en autobús a València, sans i estalvis i "ric de tot el que hauràs trobat en el camí / sense esperar que et done més riqueses". I ara, els testimoniatges fotogràfics d'aquest magnífic periple. Que passeu unes bones vacances. I prepareu-vos bé per al setembre, en què farem la Cloenda del nostre XXè Aniversari.
I ho volem fer prenent com a motiu el viatge d'estudis que 22 alumnes de 4t d'ESO, acompanyats pels professors Miquel Alamà i Pepa Botella, van fer per terres d'Itàlia del 22 al 29 del mes de juny. Un avió traslladava els nostres viatgers de València a Milà, on un autobús els arreplegava per dur-los a la ciutat dels ponts, la Venècia de Casanova i el Carnaval, amb una parada a Vicenza. L'entrada a Venècia, suposem que espectacular, fou en vaporetto, com no podia ser altrament: Plaça de Sant Marc, Pont dels Sospirs, La Seu (que en l'italià de Venècia tenen uns altres noms, com és lògic). De Venècia a Florència en un tancar i obrir d'ulls en què cada viatger capta la llum necessària per a l'equilibri cronològic: Galeria dels Ufizzi, Església de Santa Maria Da Fiore i tutti quanti, amb el Ponte Vecchio famós com tot el que té a veure amb aquesta bella ciutat de la Toscana. I el 25 a la Siena del pal·li i d'ací a Roma (27 i 28 de juny): plaça i basílica de Sant Pere, Santa Maria la Major, Coliseu, Plaça d'Espanya, Fontana de Trevi... I per fi el 29, en vaixell de Roma a Barcelona recorrent una mar una mica mogudeta (segons testimoniatge de Miquel) però sense haver de lamentar cap naufragi ni incidència lamentable. I de la capital catalana en autobús a València, sans i estalvis i "ric de tot el que hauràs trobat en el camí / sense esperar que et done més riqueses". I ara, els testimoniatges fotogràfics d'aquest magnífic periple. Que passeu unes bones vacances. I prepareu-vos bé per al setembre, en què farem la Cloenda del nostre XXè Aniversari.
Etiquetes de comentaris:
Viatge a Itàlia-juny 2011
dimecres, 15 de juny del 2011
Monolingüisme per decret
Diguem-ho clar: la proposta de decret del Govern Valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l'anglès. L'embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.
En primer lloc, l’única llengua en què s'ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s'afirma literalment que “els programes d'educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l'ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s'ha avançat massa en l'ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.
Una altra novetat és la introducció de l'exempció de l'assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l'ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s'explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d'una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?
L'article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l'alumnat en què es vehicularan els àmbits d'actuació en l'educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors". És a dir, que la Conselleria s'atorga el dret a decidir la llengua en què s'ha d'impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.
Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l'article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l'entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l'article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l'entorn social”, un concepte nou que fins ara no s'havia fet servir en cap norma legal. L'aplicació d'aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.
I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l'ha d'“autoritzar o aprovar”.
I on queda la introducció de l'anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S'hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l'inicial l'única assignatura en anglès és la d’anglès i en l'avançat, on es puga: les matèries que no s'han d'impartir obligatòriament en castellà o en valencià.
Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33 %. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l'estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l'entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l'entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!
ALFONS ESTEVE
(Article publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011)
En primer lloc, l’única llengua en què s'ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s'afirma literalment que “els programes d'educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l'ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s'ha avançat massa en l'ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.
Una altra novetat és la introducció de l'exempció de l'assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l'ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s'explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d'una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?
L'article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l'alumnat en què es vehicularan els àmbits d'actuació en l'educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors". És a dir, que la Conselleria s'atorga el dret a decidir la llengua en què s'ha d'impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.
Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l'article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l'entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l'article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l'entorn social”, un concepte nou que fins ara no s'havia fet servir en cap norma legal. L'aplicació d'aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.
I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l'ha d'“autoritzar o aprovar”.
I on queda la introducció de l'anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S'hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l'inicial l'única assignatura en anglès és la d’anglès i en l'avançat, on es puga: les matèries que no s'han d'impartir obligatòriament en castellà o en valencià.
Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33 %. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l'estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l'entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l'entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!
ALFONS ESTEVE
(Article publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011)
Etiquetes de comentaris:
Campanya Sí al Valencià
dimarts, 14 de juny del 2011
La decisió dels déus
Els manllevaren del món. Els deixaren al bell mig d'una plantació de cotó o de canya de sucre. D'ara en avant, el menjar era food o comida, i als ulls dels seus amors no els dirien t'estimo, sinó I love you o te quiero. I es varen perdre. Varen naufragar a l'oceà orfe dels esclaus. Arribaren a dubtar de la seua ànima; ells, que varen crear els déus del món. Arribaren a dubtar dels seus déus; ells, que els varen pintar i esculpir tal i com eren. Oblidaren la pluja austral, les ones de sorra, la sabana infinita, la llança i l'arc. Oblidaren els seus noms. Però els va quedar el so. Els batejaren els sentiments, i aquell sacerdot quasi els ofega. Els batejaren les creences, i aquells sentiments s'ofegaren en sons. Els batejaren els sons, i els seus déus ancestrals tornaren de l'oblit. Les deixalles d'un exèrcit en retirada foren les pròtesis dels mutilats. La trompeta, el trombó o la tuba es repartiren entre els qui havien perdut, per càstig, la mà esquerra. Els saxos i els clarinets, per als coixos. La percussió, a qui els faltaven dits. I als cecs, el banjo o la guitarra; més endavant, el piano. I els que no tenien ni braços ni cames, posaren la veu. Així, de tant en tant, deixaven anar els records fugissers convertits en llàgrimes sonores al seu cant llagrimós, com els gemecs d'unes rodes amb l'ànima de l'eix rovellada o els xiulets desesperats dels frens a la llanta humida per la rosada. I els déus sentiren que algú els reclamava des de l'altra part del món. Però no copsaven el sentit de l'oració. Demanen pluja? On són els malalts? De què pateixen? Volen fills? Que la cacera siga profitosa? Tot i ser déus no entenien aquesta llengua amb sons familiars. I a poc a poc, i ja que n'eren tants, decidiren anar enviant els seus fills per intentar esbrinar el que els volien dir. I arribà el Louis, desprès l'Art, la Billy, Duke, Count, Charlie, Thelonius, Bud, Dexter, Miles, Chet, Django, Tete… I els sons varen parlar de paraules perdudes. Retrobaren noms. I els records es feren insuportablement vius. I els fills dels déus bastiren la història ofesa. I va ser tan insofrible que tots reconegueren, fins els déus, l'aberració comesa i consentida, la desolació amb que aquestes paraules recuperades des dels sons parlaven del món.
JOSÉ ALONSO DUBÓN
8 juny 2011
[José Alonso Dubón, Pepe, és pianista, professor d'Història de la Música al Conservatori de València i escriptor. Podeu seguir les seues pedalades en el bloc Viciclisme]
JOSÉ ALONSO DUBÓN
8 juny 2011
[José Alonso Dubón, Pepe, és pianista, professor d'Història de la Música al Conservatori de València i escriptor. Podeu seguir les seues pedalades en el bloc Viciclisme]
Etiquetes de comentaris:
Campanya Sí al Valencià
dimecres, 8 de juny del 2011
Educació: més que indignats
Fa uns quants anys, quan tot el món aspirava a ser ric, i podia comprar-se un cotxe o una casa a força d'hipotecar-se tota la vida, hi havia persones que parlaven de la crisi del sistema educatiu. Els professionals alertaven que l'estudi no tenia prestigi social, que faltaven docents, que molts estudiants abandonaven els instituts sense titular per posar-se a treballar d'obrers i cambrers, que calia renovar els continguts i la metodologia, que no invertir en educació destruïa el futur de la joventut… Els nostres governants, en plena bonança, estaven massa ocupats creant parcs temàtics insostenibles, polititzant la direcció tan encertada dels nostres bancs i caixes, organitzant circuits de fórmula 1 i competicions de velers per situar València en el mapa del món.
Però tots els desgavells anteriors poden dissimular-se a la perfecció, si convertim l'educació dels nostres fills en un cavall de batalla. Com? Seguint uns consells ben senzills, el decàleg del conseller ideal:
En primer lloc, és imprescindible col·locar al capdavant de la Conselleria d'Educació algú amb mà dura, segur de si mateix i de fermes conviccions. Per aconseguir-ho, has de ser una persona sense la menor capacitat de diàleg, de formes dictatorials, enemic declarat del sector públic: expedienta directors per posar fotografies teues cap per avall; instrumentalitza els inspectors com una espècie de Gestapo i policia política; nega't a acceptar ordinadors portàtils perquè provoquen miopia; exigeix que l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania s'impartisca en anglés (si els alumnes no entenen les explicacions, que s'aguanten); no dimitisques mai de la vida, ni quan el Tribunal Superior de Justícia declara il·legal aquesta decisió; ah, i el més important, desmunta el sistema públic, a poc a poc però sense pausa, per fomentar la matriculació en centres concertats. Allí, en l'empresa privada, si algun professor es queixa, l'amenacen d'enviar-lo al carrer i llestos.
En segon lloc, un bon conseller ha d'esforçar-se perquè cada vegada siga més difícil ensenyar. Augmenta el màxim d'alumnes per aula a 35, tant en pública com en concertada. Que no caben a l'aula? Per a què estan les finestres? S'obrin i que traguen els caps i les cames. A menys grups, menys professors. A menys professors, menys inversió. A menys inversió, pitjor qualitat de l'ensenyant, més massificació, més fracàs escolar.
En tercer lloc, un bon conseller no ha d'oblidar perseguir allò que funciona bé o té prestigi. Mentre que totes les estadístiques i proves externes situen la nostra autonomia a la cua en nivell educatiu, demostren amb xifres, enquestes i amb el dia a dia, que els grups d'ensenyament en valencià han obtingut, any rere any, resultats acadèmics molt superiors a la resta. La prova és que la demanda de les famílies per matricular els seus fills en valencià ha anat creixent, ininterrompudament. Una cosa que funciona, en educació, alerta roja! Un bon conseller, hi ha de posar remei. A la disminució de grups i a la massificació habitual, sumaràs l'eliminació de l'actual sistema educatiu de línies, en què els centres ofereixen als pares la possibilitat de triar entre programes d'ensenyament en valencià i en castellà (incorporació progressiva). Diràs que és car, i com que hi ha crisi, tot el món ho creurà. Un dret recollit per la Llei d'Ús i Ensenyament de l'any 1983, aprovada pel consens de tots els grups polítics, i que ara es derogarà i modificarà per voluntat d'un sol partit (tan votat com vulguen, però un sol partit).
En quart lloc, un bon conseller ha de dissimular les seues autèntiques intencions. És políticament incorrecte dir que vols carregar-te l'educació i retallar el pressupost al màxim. Dissimula amb una alternativa que sone “moderna”. Quina? Un programa trilingüe experimental, inventat a Galícia, aplicat des de fa només un any, en què les assignatures s'impartiran (teòricament) en castellà, valencià i anglés al 33%.
I si només un 5% del professorat té la titulació i els coneixements necessaris per impartir la seua assignatura (història, naturals, filosofia…) en anglés? No seria millor introduir l'anglés des de primària, a poc a poc, respectant l'actual sistema de línies, amb assignatures en llengua estrangera? Els nostres fills arribarien a secundària tenint un nivell acceptable d'anglés, que els permetria entendre les explicacions d'assignatures més complexes. No, fuig! Això seria millorar. I un bon conseller, el que ha de fer, és que el seu departament vaja cada curs, un poc, un molt pitjor.
I si la comunitat educativa es queixa, es manifesta i protesta, com ja ha anunciat? No et preocupes. El poble pensa que els mestres són uns malfaeners, que cobren sense fer res, i es posarà de part teua. A més, no heu guanyat les eleccions per golejada? La democràcia i la llibertat són cares, a primera vista. Com també és cara una educació, una sanitat i uns serveis bàsics de qualitat. Ja sé que en plena crisi, i amb els problemes que tenim, a molta gent açò li pareixerà un tema menor. Formar els nostres joves, perquè la majoria puga treballar en alguna cosa més que de peó d'obra o de cambrer (si té sort), és responsabilitat nostra.
FRANCESC GISBERT
06/06/2011
[Francesc Gisbert és professor i escriptor, guanyador, entre d'altres, del Premi Enric Valor.]
Però tots els desgavells anteriors poden dissimular-se a la perfecció, si convertim l'educació dels nostres fills en un cavall de batalla. Com? Seguint uns consells ben senzills, el decàleg del conseller ideal:
En primer lloc, és imprescindible col·locar al capdavant de la Conselleria d'Educació algú amb mà dura, segur de si mateix i de fermes conviccions. Per aconseguir-ho, has de ser una persona sense la menor capacitat de diàleg, de formes dictatorials, enemic declarat del sector públic: expedienta directors per posar fotografies teues cap per avall; instrumentalitza els inspectors com una espècie de Gestapo i policia política; nega't a acceptar ordinadors portàtils perquè provoquen miopia; exigeix que l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania s'impartisca en anglés (si els alumnes no entenen les explicacions, que s'aguanten); no dimitisques mai de la vida, ni quan el Tribunal Superior de Justícia declara il·legal aquesta decisió; ah, i el més important, desmunta el sistema públic, a poc a poc però sense pausa, per fomentar la matriculació en centres concertats. Allí, en l'empresa privada, si algun professor es queixa, l'amenacen d'enviar-lo al carrer i llestos.
En segon lloc, un bon conseller ha d'esforçar-se perquè cada vegada siga més difícil ensenyar. Augmenta el màxim d'alumnes per aula a 35, tant en pública com en concertada. Que no caben a l'aula? Per a què estan les finestres? S'obrin i que traguen els caps i les cames. A menys grups, menys professors. A menys professors, menys inversió. A menys inversió, pitjor qualitat de l'ensenyant, més massificació, més fracàs escolar.
En tercer lloc, un bon conseller no ha d'oblidar perseguir allò que funciona bé o té prestigi. Mentre que totes les estadístiques i proves externes situen la nostra autonomia a la cua en nivell educatiu, demostren amb xifres, enquestes i amb el dia a dia, que els grups d'ensenyament en valencià han obtingut, any rere any, resultats acadèmics molt superiors a la resta. La prova és que la demanda de les famílies per matricular els seus fills en valencià ha anat creixent, ininterrompudament. Una cosa que funciona, en educació, alerta roja! Un bon conseller, hi ha de posar remei. A la disminució de grups i a la massificació habitual, sumaràs l'eliminació de l'actual sistema educatiu de línies, en què els centres ofereixen als pares la possibilitat de triar entre programes d'ensenyament en valencià i en castellà (incorporació progressiva). Diràs que és car, i com que hi ha crisi, tot el món ho creurà. Un dret recollit per la Llei d'Ús i Ensenyament de l'any 1983, aprovada pel consens de tots els grups polítics, i que ara es derogarà i modificarà per voluntat d'un sol partit (tan votat com vulguen, però un sol partit).
En quart lloc, un bon conseller ha de dissimular les seues autèntiques intencions. És políticament incorrecte dir que vols carregar-te l'educació i retallar el pressupost al màxim. Dissimula amb una alternativa que sone “moderna”. Quina? Un programa trilingüe experimental, inventat a Galícia, aplicat des de fa només un any, en què les assignatures s'impartiran (teòricament) en castellà, valencià i anglés al 33%.
I si només un 5% del professorat té la titulació i els coneixements necessaris per impartir la seua assignatura (història, naturals, filosofia…) en anglés? No seria millor introduir l'anglés des de primària, a poc a poc, respectant l'actual sistema de línies, amb assignatures en llengua estrangera? Els nostres fills arribarien a secundària tenint un nivell acceptable d'anglés, que els permetria entendre les explicacions d'assignatures més complexes. No, fuig! Això seria millorar. I un bon conseller, el que ha de fer, és que el seu departament vaja cada curs, un poc, un molt pitjor.
I si la comunitat educativa es queixa, es manifesta i protesta, com ja ha anunciat? No et preocupes. El poble pensa que els mestres són uns malfaeners, que cobren sense fer res, i es posarà de part teua. A més, no heu guanyat les eleccions per golejada? La democràcia i la llibertat són cares, a primera vista. Com també és cara una educació, una sanitat i uns serveis bàsics de qualitat. Ja sé que en plena crisi, i amb els problemes que tenim, a molta gent açò li pareixerà un tema menor. Formar els nostres joves, perquè la majoria puga treballar en alguna cosa més que de peó d'obra o de cambrer (si té sort), és responsabilitat nostra.
FRANCESC GISBERT
06/06/2011
[Francesc Gisbert és professor i escriptor, guanyador, entre d'altres, del Premi Enric Valor.]
Etiquetes de comentaris:
Campanya Sí al Valencià
dijous, 2 de juny del 2011
Manifest Sí al Valencià
Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat:
SÍ AL VALENCIÀ
La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.
El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.
L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.
Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat!
[PODEU SIGNAR EL PRESENT MANIFEST DES D'ACÍ]
Etiquetes de comentaris:
comunicats,
per l'ensenyament públic
dijous, 19 de maig del 2011
L'estàtua i el pedestal
Etiquetes de comentaris:
vinyetes per a la crisi
dimecres, 18 de maig del 2011
Exposició commemorativa del XXè Aniversari
Divendres 13 inauguràvem a l'Institut una exposició d'art commemorativa dels nostres primers 20 anys. Es tracta d'una iniciativa del Departament de Dibuix, integrat pels professors Vicent Conesa i Eduard Linares, i consta de dos apartats: en el primer d'ells es mostren treballs d'alumnes (dibuixos i pintures de divers format, tècnica i temàtica) realitzats en els darrers cursos; en el segon apartat s'exhibeixen pintures, gravats i escultures dels professors Vicent Conesa (pintura, dibuix i escultura), Isabel Indarte (gravats) i María José Gimeno (un gravat). Hem instal·lat els treballs d'alumnes i exalumnes al corredor de la planta baixa i els dels professors a la Bibliotcea.
L'exposició es pot visitar tots els matins de 8.00 a 14.00 h. més les vesprades de dilluns i dimecres de 16.00 a 18.00 h. I seria un plaer que alumnes i professors que ara roden pel món, pares i mares i amics en general (més coneguts i saludats), ens visitàsseu amb aquesta magnífica excusa que és la contemplació de l'art en viu i en directe.
L'exposició es pot visitar tots els matins de 8.00 a 14.00 h. més les vesprades de dilluns i dimecres de 16.00 a 18.00 h. I seria un plaer que alumnes i professors que ara roden pel món, pares i mares i amics en general (més coneguts i saludats), ens visitàsseu amb aquesta magnífica excusa que és la contemplació de l'art en viu i en directe.
EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA
XXè ANIVERSARI
· Al corredor de la planta baixa: treballs d'alumnes dels darrers cursos.
· A la Biblioteca: pintures, dibuixos i escultures de Vicent Conesa i gravats d'Isabel Indarte i María José Gimeno.
Matins: de 8.00 a 14.00 h.
Dilluns i dimecres vesprada: de 16.00 a 18.00 h.
Etiquetes de comentaris:
XXè Aniversari-Exposició d'Art
dilluns, 9 de maig del 2011
El sistema solar. L'univers.
Etiquetes de comentaris:
XXè Aniversari-Conferència de José Poyatos
Millorant la comunicació en família. Xarrada-Col·loqui
Millorant la comunicació en família
Xarrada-Col·loqui
(dirigida a pares i mares, professors i professores)
De vegades tenim la sensació que el nostre fill, que ahir era un xiquet, de cop i volta és una persona molt alta, amb una veu molt greu, o s’ha fet tota una dona. Aquests canvis es perceben de sobte i molt prompte ens hi acostumem. No obstant això, també es produeixen uns altres canvis als quals no ens resulta fàcil acostumar-nos i que poden acabar convertint-se en greus dificultats. Quan les baralles són més freqüents i els silencis o els reptes als límits, què està passant? Què em passa quan estic vivint aquesta nova situació? Què hi ha darrere d’un “no m’angoixes”, d’un “no sé”.
Els continguts a seguir en la xarrada seran els necessaris per establir una comunicació òptima: límits, ansietat, responsabilitat, bloqueigs, reprotxes vs necessitats, valors, maneig de les emocions.
Les dinàmiques tractaré que siguen el més participatives possible, ja que en cas contrari el ritme i l’atenció minven i a més a més disminueix l’aprenentatge.
El temes elegits són, al cap i a la fi, els que omplen les nostres vides en un 95%, ja que del que parlem és de la nostra relació amb la resta de gent i de com millorar-la.
A càrrec de
Jordi Sáez
Psicòleg especialista en clínica d’adults xiquets i adolescents. Expert del programa "Educació per a la convivència" de l’Ajuntament de València
Dimecres, dia 11 de maig de 2011, a les 18:30h
Saló d’actes de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia
Organitza: AMPA IES Francesc Ferrer i Guàrdia
Etiquetes de comentaris:
XXè Aniversari-Conferència Jordi Sàez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)