1991-1992 / 2016-2017 25 ANYS FENT ESCOLA

I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.

(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)

dijous, 20 de gener del 2011

Figures en moviment sobre un fons blanc

La nostra enviada especial a l'estació d'esquí la Masella, la famosa camerawoman
Teresa Mateu, ha preparat per a tots els lectors i lectores de la ferreteria de guàrdia el següent
reportatge, subratllat per l'etern Imagine dels nostres somnis. Que en gaudiu bona cosa!



dilluns, 17 de gener del 2011

Paisatge amb figures

El paisatge és el de la Masella, l'estació d'esquí de la Cerdanya situat a la Tossa d'Alp, i les figures les dels esquiadors i esquiadores (i la superencarregada de logística, l'amiga Amparo Sapena) del grup del Ferrer i Guàrdia que per setzè, o dissetè, o divuitè any consecutiu han fet el seu viatge a la neu, enguany entre els dies 6 i 10 de gener. Un regal de reis que ens va donar muntanya, sol, boira i neu, i que ens va omplir els pulmons de força i el cor de ganes de tonar a davallar per les pistes que baixen entre els boscos d'avets on els isards deixen les seues petjades. Una part de nosaltres s'hi va quedar; l'altra fa dies que feineja al cor de Benimaclet. Heus ací el reportatge fotogràfic que en dóna fe, preparat per l'enviat especial de la ferreteria de guàrdia perquè cobrís amb la seua càmera paisatge tan corprenedor i figures tan estupendes.



                                          Dilluns 10, boira a les cotes baixes i neu pertot.


                                           Rafa Aleixandre i Andrés Mateu a peu de pista.

                                           L'home nu que guaita la muntanya. Magnífica escultura a peu de pista.

                                           Lucas Garrido, l'home que sempre desafia el fred.

                                           Lliçó d'estiraments de Teresa.

                                           Laura Casalduero i…


                                                    El somriure de Raquel Inchaurraga.


                                           Miquel Francés i… carregant estris.





                                          Núria Vidal i…

                                          El grup de xiques (i un xic) del monitor argentí Julián.
                                          Al fons, nevat, el Puigmal. A baix, la boira.

                                           Simpàtic "grup salvatge" digne d'un western.

                                           El grup (quasi) al complet (hi falta Ona Sales i les del seu grup).

                                          Mar Rodrigo somrient amb els ulls.

                                           José Luis Salanova amb caputxa i… diploma.

                                          R que R…

                                          Sònia Espert i Raquel Ferrando, lesionadeta.

                                           Amparo i el seu merescut diploma esquiaire.

                                           I Vito Guido amb ulleres a prova de boires com les que hi ha al fons.


Esto es todo, amigos (i amigues)! L'any que ve, més.

dijous, 13 de gener del 2011

Provocar jo?

No, senyors, ni sé, ni vull, ni m'ha agradat mai provocar, ni cridar l'atenció!
Ara, que pensant-ho bé, m'acabe d'adonar que una cosa així degué de semblar quan els vaig plantejar un repte als alumnes de primer de batxillerat, amb la poesia d'Ausiàs March, i quina satisfacció!
He de felicitar-los!, N'hi ha hagut uns quants que han acceptat i ells saben de què parle, ho han comprovat, funciona!
ENHORABONA!, i algun altre experiment haurem de fer, no us sembla?

" e son delit de foll pensament ve,"

Ausiàs March

Ací no llig ni déu!, però per si de cas.


"Fou llavors que aparegué la guineu.

--Hola, bon dia --digué la guineu.

--Bon dia --respongué amb finesa el petit príncep, que es girà però no veié res.

--Sóc aquí --digué la veu--, sota la pomera...

--Qui ets? --digué el petit príncep--; ets força bonica."
(un altre dia n'afegiré un trosset més)


(El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry)

diumenge, 9 de gener del 2011

Una lectura tonificant

Bon any a tothom!
Espere que tornem amb les piles carregades.
Us reporte unes paraules d'un llibret de S. Sweig que aquests dies ha caigut en les meues mans i que trobe que fan molt bé per desemboirar-nos una mica i per anar replegant idees refrescants per a l'intel·lecte.
El llibret en qüestió es diu El misterio de la creación artística i està editat per Sequitur. A la meua manera us n'explique només unes línies que m'han semblat senzilles i alhora profundes.
Diu l'escritor austríac que un plaer artístic no pot ser mai perfecte mentre només siga passiu. Mai comprendrem una obra d'art si ens limitem tans sols a contemplar-la. Allà on no preguntem, no hi aprenem res, i on no busquem, tampoc hi trobem res.