Deesses per nassos, d'Antonio Torreño

Demèter, deessa de l'agricultura i de totes les plantes, viu a l'illa de Sicília amb la seua única filla, Persèfone. Però Persèfone, un dia, ix a collir flors, desapareix i no torna. Durant anys la seua mare la busca pertot arreu. Fins que s'assabenta que la té segrestada Hades, senyor de l'infern, per a casar-se amb ella. Demèter, llavors, demana ajuda a Zeus. Si la seua filla no torna a la terra, no creixerà cap planta i tots els humans moriran de fam. Els déus discuteixen entre ells i arriben a un acord: Persèfone estarà nou mesos amb sa mare i els altres tres a l'hades. Persèfone, però, no vol tornar al regne dels morts i Demèter vol que es quede amb ella (de fet, els tres mesos que la seua filla s'està a l'hades coincideixen amb els de l'hivern).
Així comença l'aventura per escapar dels déus que han imposat tan cruels condicions. Perseguides per Hades i una bona colla d'humans ignorants, ridículs, cruels, infantils i capritxosos que no els deixen tranquil·les en cap moment, les dues dones (deesses però dones) oferiran als espectadors un passeig per la història: una platja grega, un bosc europeu de l'època feudal i de les bruixes, la cort del rei Xahriar (de Les mil i una nits), un temple asteca, una casa de Xàtiva de l'època de Felip Vè i un repàs, com si fos un trencaclosques, dels darrers tres segles d'història.

Tal és l'argument de la comèdia d'Antonio Torreño que veurem el dimecres 13 d'octubre a les 18.30 h. a la Sala d'Actes. La representa el Grup de Teatre de l'IES Lluís Vives de València. Una bona ocasió, doncs, per gaudir la màgia del teatre i aprendre, de pas, algunes coses sobre els mites clàssics i sobre l'esbojarrada història de la humanitat, incloent-hi els valencians. Una bona ocasió per veure com s'ho munten alumnes de segon de batxillerat d'un institut públic. I tot sembla indicar que s'ho munten molt bé. No us ho heu de perdre. El grup l'integren: Rosa Hurtado (Persèfone I, xiquet), Rosa Martí (Demèter I, revolucionari), Irina Gimeno (Filla d'Homer, Demèter), Ana Burguet (Persèfones II i IV), Joana Borsch (Demèter II, pintor, obrer), Victòria Ros (Marquès, Persèfone), Alexandre Molina (Xahriar, Cap Indi), Carmen Navarro (caçador, Demèter III, castellà), Catalina Paz (joglar, Demèter Epíleg), Miguel la Riva (tècnic de so), Noèlia Navarro (camperol, Persèfone Epíleg) i Lourdes Morales (Perceval, Hatah el Maia).

A tots ells, moltes gràcies. També a la directora del Lluís Vives, Carmina Valiente, que ha fet mans i mànegues perquè puguem gaudir també nosaltres, al Ferrer i Guàrdia i a Benimaclet, del seu treball, i molt especialment a la directora d'aquest muntatge, la professora de valencià Conxa García-Henares.

20 Anys - Programació del Primer Trimestre

· 13 OCTUBRE: Teatre en anglès per Forum Teatre: Underground [8.55 h. Sala d’Actes] i A fool in the house of Windsor [11.15 h. Sala d’Actes] / Teatre en valencià pel Grup de Teatre de l'IES Lluís Vives de València: Deesses per nassos, d'Antonio Torreño [18.30 h. Sala d'Actes. Entrada lliure]

· 20 OCTUBRE: Rafa Xambó en concert: presentació del seu darrer disc Andanes [18.30 h. Sala d'Actes. Entrada lliure]

· 27 OCTUBRE: Cicle Escola i Cinema: projecció de la pel·lícula L'enfant sauvage, de F. Truffaut [18.30 h. Sala d'Actes. Entrada lliure]


· 3 NOVEMBRE: Xarrada de membres de l'Assemblea de Cooperació per la Pau-País Valencià [18.30 h Sala d'Actes. Entrada Lliure] / Exposició i tallers per als alumnes d'ESO sobre els Objectius del Mil·lenni (ACPPV) [Del 3 al 9 de novembre. Sala d'Actes]

· 10 NOVEMBRE: Cicle Escola i Cinema: projecció de la pel·lícula Hoy empieza todo, de B. Tavernier [18.30 h. Sala d'Actes. Entrada lliure]

· 17 NOVEMBRE:  Xarrada d'Empar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià: “Repressió i crims a la València de la postguerra” [18.30 h. Sala d'Actes. Entrada Lliure]

· 24 NOVEMBRE: Cicle Escola i Cinema: projecció de la pel·lícula La ola, de D. Gansel [18.30 h. Sala d'Actes. Entrada lliure]


· 1 DESEMBRE: Hugo Mas en concert [18.30 h. Sala d'Actes. Entrada lliure]

· 15 DESEMBRE: Cicle Escola i Cinema: projecció de la pel·lícula La clase, de L. Cantet [18.30 h. Sala d'Actes. Entrada lliure]

· 22 DESEMBRE:  Activitats de cloenda del Primer Trimestre [Sala d'Actes]

De la biblioteca estant, ara amb lapsus

Avui se m'ha acudit d'introduir un canvi en la proposta d'activitat de la Biblioteca, mentre preparava els extractes dels llibres (els que oferim per si algú vol saber qui ha escrit allò i on) que apareixeran a la “porta de La ferreteria de guàrdia” la setmana que ve.

La qüestió és que, a partir d’ara, els textos que hi trobareu cada dia penjats, a més de despertar la curiositat d’aquells que la tinguen adormida, contindran un lapsus, que pillaran els més desperts.

Continue esperant-vos, doncs, a l’hora del descans, a la Biblioteca; podeu “concursar” i demostrar la vostra habilitat/enginy en trobar què se’ns ha escapat (quin és el lapsus) entre les poques línies del text de cada dia.

Vosaltres em direu quin ha estat el lapsus, i jo en compensació, si és que no coneixeu la procedència del text, us en presentaré l’autor i el llibre, sempre que us interesse, és clar.

Ací us mostre el primer fragment que apareixerà amb lapsus, per si hi voleu anar pensant. No és tan difícil, veritat?


“Ja m’agradaria que poguessis parlar”
“I parlo”, digué el Llibre Tigrat, “quan hi ha algú amb qui paga la pena de fer-ho”.


En aquest cas, és molt probable que alguns de vosaltres a més de “pillar” el lapsus, també reconegueu l’obra a què pertanyen aquestes línies. Us espere –ja sabeu– a la Biblioteca, a l’hora del descans.
Estem estudiant la possibilitat de premiar tant el vostre interés per la lectura, com l’habilitat de trobar els lapsus. Però per a això hi hem de tindre candidats! Animeu-vos!

Bell començament

Encara que mai no les tens totes en aquesta mena de convocatòries, confiàvem que l'acte d'inauguració dels 20 Anys a la nova Sala d'Actes de l'institut seria lluït i hi acudiria molta gent. Com que l'èxit ens l'hem de repartir tots no crec pecar d'immodest si dic que les expectatives es van complir amb escreix (o amb bona nota, que solem dir). Amb el local de gom a gom i molta gent dempeus, vam aconseguir els objectius que ens proposàvem: presentar el logo commemoratiu (obra de l'artista saguntina Mavi Mezquita), explicar el sentit o sentits de la celebració en què ens hem embarcat i donar a conèixer la programació d'activitats culturals del primer trimestre.

 

Ximo Seró fou l'encarregat, amb la claredat que el caracteritza, de traçar les línies (ell va parlar ben encertadament d'eixos) mestres del nostre projecte: l'escola com alguna cosa més que una factoria de títols, un centre viu generador de cultura; la mobilització per una escola pública, valenciana i democràtica; l'arrelament del Ferrer i Guàrdia en el barri de Benimaclet i en la societat valenciana. Més clar, aigua.

 Rosa Escrivà, molt subtilment, cosí el fil que uneix Llull i Estellés, o el Fèlix amb el Llibre de meravelles, per donar pas al recital.

 

Quant al recorregut per la València de la postguerra de la mà de les paraules de Vicent Andrés Estellés, no em pertoca a mi avaluar-ne l'encert o possible qualitat. Des de dins, sota la xafogor dels focus que il·luminaven poc les quartilles, hi veig massa errades, tot i la perícia de les mans i el savoir faire del pianista Àlex Andrés. Amb tot, em fa l'efecte que una dosi tan forta de poesia va sentar bé al multicolor auditori, que va seguir el recital amb una atenció que la molta calor (ens haurem de plantejar instal·lar-hi aire condicionat) va fer més meritòria encara.

 

I per cloure l'acte, xiquets i xiquetes de 2n d'ESO van cantar l'himne Per al Cant de les Trobades. Ací en teniu una foto:

Però el més important, que encara no tenim en fotografia (esperem amb deler el vídeo de Teresa Mateu), fou la nodrida presència de pares i mares i gent del barri, d'alumnes i de (molts) exalumnes, de professors d'ara i de sempre (com que aquests són fàcils de comptar, heus-ne ací la llista, a risc d'oblidar algun nom: Amparo Martínez, Pepe Poyatos, Facund Blasco, Lola Galbis, Gabriel Pérez Sales, Miquel Alandete, José Manuel Aparicio, Salva Muñoz…). Comptat i debatut: un bell començ que es va allargar en animat reencontre amb el vi d'honor. Ja hem trencat el gel. Ara ens espera un altre gran repte: que la festa de la cultura continue celebrant els primers 20 anys del nostre institut.

De la biblioteca estant

El cas és que enguany hem tingut una iniciativa relacionada amb els llibres a la biblioteca, iniciativa que encara no ha col·lapsat la sala. Ja sabem que la jornada escolar és molt densa i molt dura, que només tenim mitja hora per esmorzar, respirar, anar al servei, estirar les cames, xarrar amb els companys, i que és un esforç gran el que s’hauria de fer per passar uns minuts per la biblioteca. Tanmateix deixeu-me fer uns aclariments sobre l'activitat i com, un dia qualsevol, us pot resultar interessant, encara que no siga una obligació, o precisament perquè no es tracta d'una obligació. Anem a pams. És molt probable que ja us hagen cridat l’atenció els “microtextos” que anem penjant (alguns ja han tocat terra: ja sabeu que Amparo Revueltas és especialista en allò que se'n diu màrqueting).
Bé doncs, la intenció és oferir-vos cada dia unes línies d’un llibre, que podria cridar la vostra atenció per qualsevol detall, i si passeu per la biblioteca, a l’hora del descans, en podeu conéixer la procedència, és a dir, de quin llibre es tracta i qui l’ha escrit.
En principi, podeu prendre’n nota, i si en algun moment teniu curiositat per llegir-ne alguna pàgina més, o fins i tot per continuar fins acabar el llibre, sempre en tindreu l’oportunitat.
Allà em trobareu sempre esperant aquell o aquella que un bon dia es decidirà a passar per provar sort. Qui sap què o qui us hi podeu trobar?
I ara em ve de gust recordar ací unes línies d’un llibre que a mi sempre em ve al cap quan pense en la lectura. Es tracta Sobre la lectura, de Marcel Proust, i en una de les seues pàgines l’escriptor francés recorda unes paraules de Descartes: “La lectura de tots els llibres bons és com una conversa amb les persones més honrades dels segles passats que n’han estat els autors”.
A mi m’agradaria afegir que, honrats o no, morts o vius, sempre hi ha la màgia de poder descobrir algú que ha pensat i ens presentarà unes persones, unes històries que ens sorprendran, ens emocionaran, ens faran dubtar, compartir, dissentir, pensar, inquietar-nos i una infinitat de coses més.
I encara vull apuntar una cosa més, unes paraules que no reproduiré literalment i que provenen del mateix llibret de Proust que us he citat. Amb elles el nostre autor elogiava el llibre que se’ns ofereix com el millor dels amics, que sempre ens espera, pacient, a la prestatgeria, perquè l’obrim quan a nosaltres ens vinga bé, quan ho desitgem. Llavors se’ns obri plenament, sense retrets, sense posar-nos condicions, sense marcar límits, sense secrets, i accepta sense queixar-se mai quan ens cansem i el desem a la taula o al prestatge una altra vegada.
Quina sort! En una biblioteca sempre hi ha una persona intel·ligent i noble que ens espera incondicionalment per parlar-nos de qualsevol cosa que puguem imaginar!
Sempre hi sereu, doncs, benvinguts, sempre sereu ben rebuts, i a mi em satisfarà acollir-vos i atendre la vostra curiositat lectora. Em farà molt de goig compartir l’amistat amb aquells personatges que a mi ja se m’han presentat. I us puc assegurar que tenen coses molt interessants a dir-nos.
Fixeu-vos, al començament pensava que cada dia podríeu conéixer un llibre d’un autor, i cada dia un de diferent, i ara, sabeu què ha passat?, que s’hi quedaran tot el curs perquè us puga presentar a qualsevol dels escriptors i als seus personatges també el dia que a cadascú li vinga bé de passar per allà, per la nostra biblioteca.