Carta a Ferrer i Guàrdia
Estimat Ferrer i Guàrdia:
Gràcies per totes les llàgrimes i somriures, per tots els carnestoltes i dies del llibre, per ensenyar-me que s'ha de defensar allò que és just, per cuidar la meua llengua, per totes les classes d'història en què he après qui eres realment, per permetre'm expressar-me tal com sóc, per fer-me créixer i aprendre, per ensenyar-me que la nota no és el més important, per conservar la riquesa de la nostra cultura, per eliminar les barreres entre professors i alumnes i fer-nos a tots persones, per les alenades d'aire que es prenen al pati, perquè d'allà d'on som hi serem, per ensenyar-se a valorar el que tinc i ajudar-me a veure el món que m'envolta, per les coreografies, penjollets, literatura, els comentaris de text, l'estructura de la cèl·lula, les integrals, l'ordenació del territori, els plans inclinats, la física nuclear, el redox, els phrasal verbs, el passé composé… que tant ens facilitaran la vida d'ara endavant, per totes les neus i el viatge a Itàlia, per la camaraderia i la unió, per fer-me més fort, per donar-me la possibilitat d'estudiar, per obligar-me a estudiar Joan Fuster i acabar estimant la seua obra, per fer de l'institut la meua segona casa, perquè tens una essència especial que ara viu en tots nosaltres, perquè et trobaré a faltar i et recordaré cada dia, en cada acció, cada examen i cada llibre. Perquè tu m'has fet ser com sóc.
Irene Garcia i Guillem Gil, divendres 1 de juny de 2012. Sala d'Actes.
Estimat Ferrer i Guàrdia:
Gràcies per totes les llàgrimes i somriures, per tots els carnestoltes i dies del llibre, per ensenyar-me que s'ha de defensar allò que és just, per cuidar la meua llengua, per totes les classes d'història en què he après qui eres realment, per permetre'm expressar-me tal com sóc, per fer-me créixer i aprendre, per ensenyar-me que la nota no és el més important, per conservar la riquesa de la nostra cultura, per eliminar les barreres entre professors i alumnes i fer-nos a tots persones, per les alenades d'aire que es prenen al pati, perquè d'allà d'on som hi serem, per ensenyar-se a valorar el que tinc i ajudar-me a veure el món que m'envolta, per les coreografies, penjollets, literatura, els comentaris de text, l'estructura de la cèl·lula, les integrals, l'ordenació del territori, els plans inclinats, la física nuclear, el redox, els phrasal verbs, el passé composé… que tant ens facilitaran la vida d'ara endavant, per totes les neus i el viatge a Itàlia, per la camaraderia i la unió, per fer-me més fort, per donar-me la possibilitat d'estudiar, per obligar-me a estudiar Joan Fuster i acabar estimant la seua obra, per fer de l'institut la meua segona casa, perquè tens una essència especial que ara viu en tots nosaltres, perquè et trobaré a faltar i et recordaré cada dia, en cada acció, cada examen i cada llibre. Perquè tu m'has fet ser com sóc.
Irene Garcia i Guillem Gil, divendres 1 de juny de 2012. Sala d'Actes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada