1991-1992 / 2016-2017 25 ANYS FENT ESCOLA

I a la nit, quan la fosca
ens agermane en neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sense tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de l'ampla llibertat.

(Joan Valls i Jordà, 1917-1989)

divendres, 17 de maig del 2013

Homenatge a Salvador Espriu 1

[Iniciem amb el relat d'Irene Rausell la sèrie de publicacions dels XXI Premis Literaris Francesc Ferrer i Guàrdia. El d'avui és el primer premi de relats en homenatge al poeta Salvador Espriu. Les bases d'aquest premi especial d'enguany demanaven incorporar títols d'obres de l'autor de Sinera (que hi són destacats en negreta) en un relat d'unes dues-centes paraules. Bon profit.]

· · ·


Homenatge a Salvador Espriu

Últims 43.200 minuts al Ferrer i Guàrdia. Últimes 720 hores al Ferrer i Guàrdia.

El temps passa ràpid i les hores cada dia semblen més curtes. Després d’aquesta Setmana Santa arribarem al final del laberint, un laberint que ens ha costat sis anys resoldre. Cada laberint té una forma diferent. Uns tenen més passadissos, uns altres més corbes i d’altres presenten una forma més recta i senzilla. Per exemple, el d’Ariadna, la nostra protagonista, té una forma molt grotesca. Ariadna al laberint grotesc ha descobert moltes coses durant aquests darrers anys. S’ha deixat influenciar en aquest laberint per persones que van començar el viatge amb ella, com la Laia, per persones que van arribar a meitat del camí, com Letícia, com també per aspectes i experiències de la vida que la fan una persona diferent a la resta de la gent.

A més, diuen que les cançons d’Ariadna presenten alguna cosa en particular, són com un miratge a Citerea on pareix que l’únic que cal fer és deixar-se emportar per la mar, una mar blava i tranquil·la. No obstant això, a Ariadna li queda superar l’últim mur. L’anomenada i temible pels estudiants Mrs. Death, la selectivitat. La relació entre el caminant i el mur sempre és molt freda, però, no obstant això, com a Berlín en 1989, el mur sempre acaba sent enderrocat i superat. Ariadna arribarà lluny. Arribarà a Sinera, on el seu nom acabarà sent recordat per tots. El seu nom figurarà al llibre de Sinera.



 Irene Rausell Moreno, 2n Bat C

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada