[Continuem amb la sèrie de relats guanyadors dels concursos literaris del Departament de Valencià d'enguany amb el primer premi de la secció "Homenatge a la L·L", un treball de Mel Fabra. Es tracta d'una bonica prosa que concentra la poeticitat d'una escena domèstica, quotidiana, en la veu d'una mare que espera la tornada d'escola dels seus fills i uns bellíssims tocs paisatgístics.]
· · ·
Els rajos coral·lins de sol entren per la finestra, i en col·laboració amb el llum de la
sala creen una il·lusió òptica que anul·la les ganes de fer
qualsevol cosa.
En una mil·lèsima de segon arribaran els nens del col·legi, i al·legant gana col·lapsaran
el menjador i deixaran els llibres descol·locats damunt la taula.
Marcel·la, la petita, tan acaramel·lada com sempre, vindrà a la cuina, s'asseurà
al banquet, i molt il·lusionada em
contarà què ha fet durant el dia metre jo prepararé el berenar, Robert i Apol·lo estaran corrent darrere d’una libèl·lula o algun
insecte paregut al carrer, per a afegir-lo a la seua col·lecció.
Després de
berenar, hauré de tindre la mateixa lluita de tots els dies amb els meus fills,
que a l’hora de fer deures tenen atacs de rebel·lió, Marcel·la amb la cal·ligrafia
i els bessons amb alguna que altra operació matemàtica.
Si no es fa
massa tard eixirem a passejar a la parcel·la
paral·lela als arrossars, amb Aquil·les, el nostre gos. Abans d’eixir hem de recordar
untar-nos repel·lent per als mosquits. Segurament Apol·lo esternudarà més d’una vegada, perquè és al·lèrgic al pol·len.
Finalment tornarem a casa creuant la passarel·la i saludarem Avel·lina,que amb la cara pàl·lida
i els rul·los enganxats al cabell, com diàriament, eixirà al nostre
pas abans que comence la novel·la.
Ja sent les seues veus arribant, Marcel·la crida intranquil·la:
“Mare, mare, Robert està ple de pigues roges!”.
El cel nuvolat has passat a tindre tons metal·litzats, Robert té la varicel·la
i hui no eixirem a
passejar.
Mel Fabra 4B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada