Mural de Benimaclet

Albert, el bibliotecari de l'Institut, ha tingut una idea molt bona: coordinar el que podria ser el Mural de Benimaclet. Com un homenatge a Vicent Andrés Estellés, autor de l'impressionant Mural del País Valencià que inspira la present iniciativa, òbviament, però també a Benimaclet, el nostre entranyable barri. Es tracta que alumnes i professors, pares i mares del Ferrer i Guàrdia, i també qualsevol veí o veïna que s'anime a participar-hi trie un lloc de Benimaclet que s'estime (un carrer, un bar, un jardí, un racó de l'horta… qualsevol lloc que vulga perquè per a ell o ella té un significat especial) i que li escriga un petit poema, uns quants versos (entre dos i cinc) i ens el faça arribar. On? A la següent adreça electrònica:

muraldebenimaclet@gmail.com

Sobre un plànol similar a aquest a l'Institut anirem marcant els llocs ja "poetitzats" per a la confecció del Mural. I així fins que omplim Benimaclet de versos i estima, de memòria, paraules i vida. I potser per a finals d'any o principis de l'any nou o per a quan el nostre mural ja siga realitat, reunir-nos al Ferrer i Guàrdia i fer-ne una de bona, amb recital, exposició, música i el que calga per mantenir l'esperit jovial.

Ja hem dit que els poemes han de ser curts (i intensos, suggestius…). Us proposem el sofert redolí (dos versos heptasil·làbics rimats en consonant) o, per als més agosarats, l'haikú de tres versos femenins, és a dir, acabats en paraula plana (de 5, 7 i 5 síl·labes) o la tanka de cinc versos femenins (de 5, 7, 5, 7 i 7 síl·labes). Amb tot, cada poeta podrà fer el que vulga, sempre que la composició siga breu.

I ací va, com a botó de mostra inspirat en el famós poema del Llibre de meravelles estellesià "Cos mortal", el primer dels poemes, que per ser el primer ha obviat la regla de la brevetat, i amb el qual volem encoratjar tots els amics i amigues de Benimaclet a dir-hi la seua. El poema que us anunciàvem és de Francisco A. Niñerola, pare del nostre bibliotecari, un animós jubilat de 64 anys. A ell en primer lloc, doncs, les gràcies i l'enhorabona! 

Benimaclet és sentir les veus del Racó de l’Horta, la Ronda Nord i el Camí de Farinós.

Assagador d’Alboraia, Torreta Miramar i carrer Murta.

Avinguda Valladolid, Utiel, Vila de Muro i Pobla Llarga.

Viver, Vinaròs i Benicarló.

Lázaro Cárdenas, Nelson Mandela i Galán i García Hernández.

Sant Esperit, Sant Columbano, Crist de la Providència i carrer dels Sants.

Verge Desemparats, Sant Francesc i Ntra. Senyora de l’Assumpció.

Poeta Eduardo Buil, Ricard Sanmartí i Carles Salvador.

Humanista Fadrique Furió, Maestro Caballero, Juan Giner i Carreres Puchalt.

Carmen Crespo, Leonor Jovani i Soledad Doménech.

Baró de Sant Petrillo, Masquefa i Marqués de Mascarell.

Pare Alegre, Rvd. Rafael Tramoyeres i Rector Zaragozà.

Enrique Navarro, Peris Mencheta, Marcel·lí Giner.

Músics Martínez Coll, Hipòlit Martínez i Magenti.

Cuenca Tramoyeres, Dtor. Garcia Brustenga i Diògenes López Mechó.

I, com no, l'Avinguda del Doctor Vicent Zaragozà.

El museu de les coses trobades

Després de la letargia estival i amb el curs ben començat, alcem la persiana de la ferreteria de guàrdia per, un any més, poder oferir als nostres amics i amigues algunes eines que ens ajuden a portar amb una mica de coratge i dignitat aquests temps tan difícils per a l'escola pública. I comencem per un dels llocs més sensibles de l'Institut, punt neuràlgic de l'activitat lectora i cultural del centre: la Biblioteca Eduardo Novo (nom del professor que la va posar en marxa més tenaçment per allà els cursos 1991-1995). Gràcies al seu encarregat actual, l'Albert Ninyola, i els entusiastes professors Rosa Escrivà i Eduard Chiquillo, un any més estem en condicions de millorar-ne les prestacions, l'aspecte, l'activitat que s'hi trama.
Començarem per explicar-vos una iniciativa molt interessant: el concurs de relats curts El museu de les coses trobades. Hi poden participar tots els alumnes del centre, de qualsevol classe i nivell. La cosa consisteix a trobar (o imaginar que es troba) un objecte qualsevol, al carrer o en alguna altre lloc, i donar forma literària, imaginativa, a les peripècies que l'ojecte trobat ha anat vivint fins a anar a raure a les nostres mans. L'extensió dels treballs no hauria de superar la pàgina i mitja. Abans de les festes de nadal, els responsables del concurs es reuniran per determinar els guanyadors en els diversos nivells (1r i 2n cicle d'ESO, PQPI i Batxillerat).
Imagineu, doncs, que un dia que aneu pel carrer, en un descampat prop de casa, mig colgat en un munt d'arena, hi sobresurt un baló de futbol i l'agafeu, més que res perquè és de cuiro vell, dels que ja no se'n troben, i perquè, definitivament, us ha picat la curiositat. Parlant amb algun vell del barri i després d'algunes indagacions, us assabenteu que el baló en qüestió, entre d'altres coses, fou agafat pel llegendari porter Zamora, en la seua etapa al C. F. València i... Una recomanació: passeu-vos per la Biblioteca en busca d'inspiració, visiteu El museu de les coses trobades.

Una altra Fedra, si us plau

[Fedra. Pintura de Guim Tió Zarraluki, Barcelona, 1987.]

 · · ·

És veritat: ens hem llançat al rotllo, que se sol dir, al bon rotllo, per ser més exactes. Des que vam tenir la idea de dedicar el curs escolar a l'obra i la figura de Salvador Espriu, i per l'espenta sobretot de Rosa Escrivà, ens atreia molt la idea de muntar una obra de teatre, alguna de les poques i magistrals peces que l'autor de Sinera va escriure per al teatre. Prompte ens vam decantar per Una altra Fedra, si us plau, que Salvador Espriu va escriure a petició de la gran Núria Espert en un muntatge memorable que es va estrenar, sota la batuta de Lluís Pasqual, en 1978, amb escenografia de Fabià Puigserver i protagonitzada per aquesta actriu (la Gran Artista-Fedra de l'obra).
El cas és que com qui no vol la cosa (o ben bé a l'inrevés, com qui vol precisament una cosa), parlant amb uns i altres, vam anar configurant un equip que és el que sense ensurts, amb una disciplina i voluntat encomiables, ha acabat podent atrevir-se a presentar en públic el seu primer treball escènic amb aquesta modesta, sincera, creiem que interessant versió de l'universal mite.
I això serà, prengueu-ne bona nota, el proper dimarts 18 de juny a les 19.30 h. Perquè malgrat les dificultats que un final de curs planteja, malgrat la desil·lusió regnant per passadissos, aules i patis escolars, no hem volgut fer servir la coartada de les agressions i retallades a l'educació pública per creuar-nos de braços ni entonar les lletanies de les ploraneres, del discurs buit de la indignació passiva, sinó aprofitar l'entusiasme que el teatre com a mitjà d'expressió artística assegura a qui té l'energia de donar-s'hi per complet. Així, dinant a l'institut per tot seguit assajar a la Sala d'Actes, arrapant minuts per ací i per allà, fent equilibris horaris, lluitant amb un text magnífic però no exempt de moltes dificultats, dedicant-nos, en fi, a l'apassionant repte del muntatge teatral, és que hem arribat al final del trajecte, un final que en realitat és un principi, i que ens decidim a mostrar-vos la nostra creació col·lectiva humilment però també amb orgull, l'orgull de qui sent que ha donat el millor de si mateix perquè el vaixell arribés a bon port, perquè l'aventura ens fes més rics en saviesa, més plens de vida.

IES Francesc Ferrer i Guàrdia

dimarts 18 de juny, 19.30 h.

(entrada lliure)

UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU

Salvador Espriu

REPARTIMENT

Fedra: Lola Blaya

Ènone: Pepa Botella

Teseu: Salvador Muñoz

Hipòlit: Ximo Nadal

Sra. Magdalena Blasi: Rosa Escrivà

Sra. Tecleta Marigó: Amparo Revueltas

Pulcre Trompel·li: Demian Martínez

Thànatos: Eduard Chiquillo

· · ·

FITXA TÈCNICA

Assessorament musical: José Alonso Dubón

Il·luminació: Josep Beltran (Lluerna Teatre)

Direcció: Manel Rodríguez-Castelló

Homenatge a la L·L 1

[Continuem amb la sèrie de relats guanyadors dels concursos literaris del Departament de Valencià d'enguany amb el primer premi de la secció "Homenatge a la L·L", un treball de Mel Fabra. Es tracta d'una bonica prosa que concentra la poeticitat d'una escena domèstica, quotidiana, en la veu d'una mare que espera la tornada d'escola dels seus fills i uns bellíssims tocs paisatgístics.]

· · ·

Els rajos coral·lins de sol entren per la finestra, i  en col·laboració amb el llum de la sala creen una il·lusió òptica que anul·la les ganes de fer qualsevol cosa.

En una mil·lèsima de segon arribaran els nens del col·legi, i al·legant gana col·lapsaran el menjador i deixaran els llibres descol·locats damunt la taula.

Marcel·la, la petita, tan acaramel·lada com sempre, vindrà a la cuina, s'asseurà al banquet, i molt il·lusionada em contarà què ha fet durant el dia metre jo prepararé el berenar, Robert i Apol·lo estaran corrent  darrere d’una libèl·lula o algun insecte paregut al carrer, per a afegir-lo a la seua col·lecció.

Després de berenar, hauré de tindre la mateixa lluita de tots els dies amb els meus fills, que a l’hora de fer deures tenen atacs de rebel·lió, Marcel·la amb la cal·ligrafia i els bessons amb alguna que altra operació matemàtica.

Si no es fa massa tard eixirem a passejar a la parcel·la paral·lela als arrossars, amb Aquil·les, el nostre gos. Abans d’eixir hem de recordar untar-nos repel·lent per als mosquits. Segurament  Apol·lo esternudarà més d’una vegada, perquè és al·lèrgic al pol·len. Finalment tornarem a casa creuant la passarel·la  i saludarem Avel·lina,que amb la cara pàl·lida i els rul·los enganxats al cabell, com diàriament, eixirà al nostre pas abans que comence la novel·la.

Ja sent les seues veus arribant, Marcel·la crida intranquil·la: “Mare, mare, Robert està ple de pigues roges!”.

El cel nuvolat has passat a tindre tons metal·litzats, Robert té la varicel·la i hui no eixirem a passejar.

                                                                                      Mel Fabra 4B

Benimaclet t'estime 2013